Entorn: Associacions

La terra és semblant, call vermell entre roques. Es a dir, les plantes a l’estiu ho passen malament.
En un redol de dues quarterades mal comptades -que en el vessant de llebeig reben el nom de s’Olivar i en el de gregal el nom de sa Clova- si donen el pinar d’uns vint-i-vuit anys, plantat sobre ermàs; l’ullastrar i algunes alzines aïllades sense acabar de formar alzinar.

Cada espai té les seves associacions de plantes. Algunes, segurament per la condició de la terra es repeteixen altres no. Amb aquest aspecte tenen un certa semblança amb els comportaments humans (o potser a l’inrevés). Continua

Entorn: Herbes

Les reconegudes “Guia per a conèixer els arbres” i “Guia per a conèixer els arbusts i les lianes” de Francesc Masclans van ser d’obligada consulta al iniciar-se aquell primigeni grup excursionista del Club Card. El context era un altre. Fins passats uns anys l’Editorial Moll no encetaria els seus “Manuals d’introducció a la naturalesa”.

Tan important com el que es diu és el que no és diu. Arbres, arbusts, lianes…el comentari anterior deixa un immens espai buit, el de les herbes. Continua

Entorn: Fruiters de pinyol

Son flors efímeres, però de bellesa espectacular.

Entretenir-se mirant l’arbre florit, el detall de la flor rosàcia, o com un busqueret de roca s’entreté cercant-hi petits insectes resulta tot un espectable poètic.

En el nostre entorn, pruneres, albercoquers, melicotoners.. també anomenats fruiters de pinyol (drupa), .mostren, ara, a principis de primavera el seu brancam l’altre dia nu i ara vestit de flors. Continua

Entorn: Mosques grosses

Ara, passejant per fora vila, ja es poden començar a veure les mosques grosses (Himantoglossum robertianum o Barlia tobertiana), la més primerenca i grossa de les nostres orquídies.
Es troba a tot el Mediterrani
Francesc Bonafé en fa una descripció, però no en descriu utilitats

De banda “Informacions”, ens haurem de conformar, idò, amb la bellesa de la gran orquídia. Continua

Entorn: Alzines

A diferència del que passa a la Serra de Tramuntana, en el nostre entorn no es troben gaire alzinars. Rere Calicant, ja dins el terme de Manacor, vora l’hort de ses Planes… Més que d’alzinars s’hauria de parlar de petits grups d’alzines que es poden trobar a qualsevol indret.
Es fa referència a alzinars vells i es deixen a banda els petits aulets sembrats a manera zona enjardinada. Continua

Entorn: Vinagrella

Gairebé totes les persones nascudes en un poble, si més no les que ho feren en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, coneixeran bé la planta de la vinagrella.
Potser altres també.

Al llarg de molts anys era considerada planta “amiga”, es feia a les vores dels camins i els infants arrabassaven les seves tiges florides per xuclar aquell característic sabor fort i aspre. Continua

Entorn: Bruc

La presència d’un bruc (Erica arbòria) a Son Soler no deixa de ser una lliçó d’humilitat.

En aquella ja llunyana primera etapa excursionista del Club Card de principis de la dècada dels anys setanta del segle passat, alguns dels excursionistes aprofitàrem les excursions per intentar trasplantar en el nostre entorn algunes de les plantes joves que trobàvem.
Una mala idea que, ara mateix, rebutjaríem de pla. Tots som fruit del nostre temps. Continua

Entorn: Gal·landa

Les plantes de gal·landa (Lavandula dentata o Lavandula stoechas) és molt semblant a la de l’espígol (Lavandula latifolia), aquesta darrera té les fulles llises i la gal·landa les te dentades. Pel demés flors, olor, estructura…es molt semblant.

A “Menuda natura” s’assenyala: “En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes perjudicials de les plantes del voltant”. Continua

Entorn: Líquens

Amb els fongs, líquens i altres ésser vius considerats “menors”, en la ja llunyana època d’estudiant, no s’acostumava a destinar-hi gaire energia ni gaire temps.

Amb tot i amb això els fongs, -ara els líquens es classifiquen en la divisió Fungi (fongs)- amb el canvi climàtic, i amb les noves malalties que afecten els arbres, van agafant nou protagonisme. Els fongs, en si mateixos, ja constitueixen tot un univers, en general, poc conegut. Continua

Entorn: Camins

Cercant informacions complementàries sobre camins el cercador de Google em va portar a la deliciosa pàgina “Llorencins” d’Antoni Genovart Espinosa (Datada el 2002, amb actualització de 2010). Clicant sobre diversos conceptes vaig gaudir una estona del dia de Cap d’Any. Alhora, la lectura de la pàgina em portà a la reflexió sobre possibles transcendències, ofertes i presentacions de feines fetes. Continua

Entorn: Coca i ensaïmada

Va per pobles i en cada poble va per famílies o per cases
Encara a la Nit de Nadal, en algunes cases, persisteix el costum de la xocolata amb ensaïmada.
Algunes persones prefereixen les ensaïmades, en el nostre entorn la majoria, altes i esponjoses. En altres indrets, per exemple Ciutat, les prefereixen planes.

També en altres indrets les coques de Nadal, aquí coques bambes, acompanyen les coques de torró com antany també es feia aquí.
Les modes van canviant. També a la cuina. Continua

Entorn: L’univers boletaire

Potser de forma més primerenca o tardana. Potser amb més o menys producció i esplendor. Potser… però els cicles de la naturalesa són continus i alhora diferents. La màgia -en sentit figurat- del viure, del conjunt d’éssers vius.

Enguany, any de pluges tardanes, una nova estampa nadalenca: verdet amb gírgoles d’estepa (Tricholoma terreum)

Una excusa com una altra per recordar el complex univers dels bolets. Continua

Entorn: L’ullastrar del Puig Negre

Deia el savi Maturana que s’aprèn reflexionant amb altres; crec que tenia raó.
La reflexió a l’entorn del Puig Negre des de ses Planes estant, l’altre diumenge, va resultar alliçonadora.

L’actual ullastrar, fa una setantena d’anys, era un esponerós ametlerar.
Les carretades d’ametles que baixaven d’aquell coster! Continua

Entorn: Gavines

Joan Mayol (1978) en el seu “Els aucells de les Balears” (Manuals d’introducció a la naturalesa, 2 de l’Editorial Moll) en descriu cinc tipus de gavines.

La imatge de les gavines prenent el sol a la platja de Cala Millor  aquest propassat diumenge no té prou qualitat  com per poder-ne destriar. les característiques.
La més corrent, la més femetera és la gavina de mantell blau (Larus argentatus), que te el bec i les cames grogues. Continua

Entorn: Flors de vidauba

Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)

Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent. Continua