Un dels diversos avantatges de les edicions virtuals és que sempre resten obertes. En qualsevol moment s’hi pot tornar accedir per rectificar un concepte, ampliar una idea o corregir una paraula. Continua
Entorn. Un punt
Respon
Arxiu d'etiquetes: Entorn
Entorn: Associacions
La terra és semblant, call vermell entre roques. Es a dir, les plantes a l’estiu ho passen malament.
En un redol de dues quarterades mal comptades -que en el vessant de llebeig reben el nom de s’Olivar i en el de gregal el nom de sa Clova- si donen el pinar d’uns vint-i-vuit anys, plantat sobre ermàs; l’ullastrar i algunes alzines aïllades sense acabar de formar alzinar.
Cada espai té les seves associacions de plantes. Algunes, segurament per la condició de la terra es repeteixen altres no. Amb aquest aspecte tenen un certa semblança amb els comportaments humans (o potser a l’inrevés). Continua
Entorn: Herbes
Les reconegudes “Guia per a conèixer els arbres” i “Guia per a conèixer els arbusts i les lianes” de Francesc Masclans van ser d’obligada consulta al iniciar-se aquell primigeni grup excursionista del Club Card. El context era un altre. Fins passats uns anys l’Editorial Moll no encetaria els seus “Manuals d’introducció a la naturalesa”.
Tan important com el que es diu és el que no és diu. Arbres, arbusts, lianes…el comentari anterior deixa un immens espai buit, el de les herbes. Continua
Entorn: Fruiters de pinyol
Son flors efímeres, però de bellesa espectacular.
Entretenir-se mirant l’arbre florit, el detall de la flor rosàcia, o com un busqueret de roca s’entreté cercant-hi petits insectes resulta tot un espectable poètic.
En el nostre entorn, pruneres, albercoquers, melicotoners.. també anomenats fruiters de pinyol (drupa), .mostren, ara, a principis de primavera el seu brancam l’altre dia nu i ara vestit de flors. Continua
Entorn: Mosques grosses
Ara, passejant per fora vila, ja es poden començar a veure les mosques grosses (Himantoglossum robertianum o Barlia tobertiana), la més primerenca i grossa de les nostres orquídies.
Es troba a tot el Mediterrani
Francesc Bonafé en fa una descripció, però no en descriu utilitats
De banda “Informacions”, ens haurem de conformar, idò, amb la bellesa de la gran orquídia. Continua
Entorn: Savines
Se’n poden trobar alguns exemplars aïllats en zones de jardí o sembrades en algun pinar, però per contemplar savines un entorn natural, amb tota la seva bellesa i variabilitat de formes ens haurem des desplaçar a la platja de sa Coma o a sa Punta de n’Amer, segurament un dels savinars més importants de la mediterrània. Continua
Entorn; Càrritx
Si poguéssim aplicar qualificatius a les plantes, diríem que el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) és la més abundat i humil de les nostres plantes.
No és el cas, tot ésser viu viu el viure que vol viure, és així que els qualificatius son ocurrències humanes que obeeixen als interessos de qui els usa. Continua
Entorn: Alzines
A diferència del que passa a la Serra de Tramuntana, en el nostre entorn no es troben gaire alzinars. Rere Calicant, ja dins el terme de Manacor, vora l’hort de ses Planes… Més que d’alzinars s’hauria de parlar de petits grups d’alzines que es poden trobar a qualsevol indret.
Es fa referència a alzinars vells i es deixen a banda els petits aulets sembrats a manera zona enjardinada. Continua
Entorn: Vinagrella
Gairebé totes les persones nascudes en un poble, si més no les que ho feren en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, coneixeran bé la planta de la vinagrella.
Potser altres també.
Al llarg de molts anys era considerada planta “amiga”, es feia a les vores dels camins i els infants arrabassaven les seves tiges florides per xuclar aquell característic sabor fort i aspre. Continua
Entorn: Bruc
La presència d’un bruc (Erica arbòria) a Son Soler no deixa de ser una lliçó d’humilitat.
En aquella ja llunyana primera etapa excursionista del Club Card de principis de la dècada dels anys setanta del segle passat, alguns dels excursionistes aprofitàrem les excursions per intentar trasplantar en el nostre entorn algunes de les plantes joves que trobàvem.
Una mala idea que, ara mateix, rebutjaríem de pla. Tots som fruit del nostre temps. Continua
Entorn: Gal·landa
Les plantes de gal·landa (Lavandula dentata o Lavandula stoechas) és molt semblant a la de l’espígol (Lavandula latifolia), aquesta darrera té les fulles llises i la gal·landa les te dentades. Pel demés flors, olor, estructura…es molt semblant.
A “Menuda natura” s’assenyala: “En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes perjudicials de les plantes del voltant”. Continua
Entorn: Líquens
Amb els fongs, líquens i altres ésser vius considerats “menors”, en la ja llunyana època d’estudiant, no s’acostumava a destinar-hi gaire energia ni gaire temps.
Amb tot i amb això els fongs, -ara els líquens es classifiquen en la divisió Fungi (fongs)- amb el canvi climàtic, i amb les noves malalties que afecten els arbres, van agafant nou protagonisme. Els fongs, en si mateixos, ja constitueixen tot un univers, en general, poc conegut. Continua
Entorn: Camins
Cercant informacions complementàries sobre camins el cercador de Google em va portar a la deliciosa pàgina “Llorencins” d’Antoni Genovart Espinosa (Datada el 2002, amb actualització de 2010). Clicant sobre diversos conceptes vaig gaudir una estona del dia de Cap d’Any. Alhora, la lectura de la pàgina em portà a la reflexió sobre possibles transcendències, ofertes i presentacions de feines fetes. Continua
Entorn: Coca i ensaïmada
Va per pobles i en cada poble va per famílies o per cases
Encara a la Nit de Nadal, en algunes cases, persisteix el costum de la xocolata amb ensaïmada.
Algunes persones prefereixen les ensaïmades, en el nostre entorn la majoria, altes i esponjoses. En altres indrets, per exemple Ciutat, les prefereixen planes.
També en altres indrets les coques de Nadal, aquí coques bambes, acompanyen les coques de torró com antany també es feia aquí.
Les modes van canviant. També a la cuina. Continua
Entorn: L’univers boletaire
Potser de forma més primerenca o tardana. Potser amb més o menys producció i esplendor. Potser… però els cicles de la naturalesa són continus i alhora diferents. La màgia -en sentit figurat- del viure, del conjunt d’éssers vius.
Enguany, any de pluges tardanes, una nova estampa nadalenca: verdet amb gírgoles d’estepa (Tricholoma terreum)
Una excusa com una altra per recordar el complex univers dels bolets. Continua
Entorn: L’ullastrar del Puig Negre
Deia el savi Maturana que s’aprèn reflexionant amb altres; crec que tenia raó.
La reflexió a l’entorn del Puig Negre des de ses Planes estant, l’altre diumenge, va resultar alliçonadora.
L’actual ullastrar, fa una setantena d’anys, era un esponerós ametlerar.
Les carretades d’ametles que baixaven d’aquell coster! Continua
Entorn: Rapa de frare
A la vora del camí, en el pinar o enmig d’una pastura sobreexplotada es pot detectar la clapa verda de la rapa de frare (Arisarum vulgare).
Des de vora mar fins al cim de les muntanyes, sobre tot a lloc ombrívols i frescs.
Les ovelles detecten la seva perillositat i per això la deixen. Continua
Entorn: Gavines
Joan Mayol (1978) en el seu “Els aucells de les Balears” (Manuals d’introducció a la naturalesa, 2 de l’Editorial Moll) en descriu cinc tipus de gavines.
La imatge de les gavines prenent el sol a la platja de Cala Millor aquest propassat diumenge no té prou qualitat com per poder-ne destriar. les característiques.
La més corrent, la més femetera és la gavina de mantell blau (Larus argentatus), que te el bec i les cames grogues. Continua
Entorn: Flors de vidauba
Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)
Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent. Continua
Entorn: Lleterassa
Una de les plantes més singulars del nostre entorn més immediat és, segurament, la lleterassa (Euphorbia dendroides).
Tant a l’herbari virtual de la UIB com a la Flora de Mallorca de Francesc Bonafè es poden trobar nombroses varietats d’Euphorbia. Continua