Entorn: la regeneració de la terra

Tenim marcats models, tant del pensar com del fer. Sembla que, la majoria, inculcats en una primera infància. Models que obeeixen a les “necessitats” i modes del moment. No ho qüestionam, amb un “és així” o un “m’agrada” justificam el que consideram que està bé.

De l’orgull dels solcs drets s’ha passat a la terra cuidada -llaurada i sense herbes- i sobreexplotada -quanta més producció millor-. Continua

Entorn: Solstici

Coses de l’atzar. Justament avui, dimarts i dia d’entorn s’esdevé , a la mateixa hora que es publica ,els solstici d’estiu. El dia més llarg de l’any.

Quan els raig solars, del sol més llunyà, arriben a l’hemisferi nord, en la seva màxima rectitud.

Voldria enfocar el comentari en la universalitat, en la globalització de determinats costums humans. Tots tan igual i alhora tots tan diferents.

Tenim tendència a l’home centrisme, però, si mes no des de principis de segle, sabem que les coses no són del tot així. Els estudiosos de l’etologia, i dels costums humans anaren descobrint (“Arxiu de Tradicions Populars” a Catalunya, el “Tresor dels Avis” del mestre artanenc Andreu Ferrer, Joan Amades, el Pare Ginard…) que moltes de les festes i tradicions que avui celebram -com aquest proper Sant Joan Pelut- arrelen en el pre cristianisme. No de bades, com a humans, tenim una història de 200.000 anys, mentre que que ara estem a l’any 2020 de l’era cristiana.

I tot per arribar a una necessitat que a molts ens sembla òbvia: seria bo retrobar aquells lligams que ens fermen a la Terra i que ens fan, com a humans, part d’un tot.

Potser si ens imaginàssim abelles d’una casera, la relació entre nosaltres i la relació de nosaltres amb l’entorn que ens volta, seria més harmònica.

Informacions:
Viquipèdia/El tresor dels avis
Viquipèdia/ Solstici
Viquipèdia/Moviments de la terra

(Imatge: Sortida de sol en dia boirós. Serà dia calorós, humit i pesat

Entorn: Carxofera borda

Carxofera borda (Cynara cardunculus)
Ara, enguany a finals de maig, en el nostre entorn comencen a florir les carxoferes bordes, també conegudes, entre altres, com a “card de formatjar”.
Normalment es troben en terrenys no cultivats i a les voreres dels camins.
En altres indrets, fonamentalment en el nord peninsular, fan part de la cuina tradicional. Continua

Entorn: Rotaboc

Rotaboc (Lonicera implexa)
En aquest cas el nom científic es fa imprescindible. En el nostre entorn es coneix la planta amb el nom de “rotaboc”, però també es podria conèixer com a gavarrera, lligabosc, mamellera, mare-selva o xuclamel. I per si això no bastàs hi ha altres plantes, com la que nosaltres coneixem amb el nom de llampúdol bord, que també es coneixen amb el nom de rotaboc. Continua

La trucada dels llevamans

Els hortolans ho saben bé, les herbes apareixen a l’hort una rere l’altra.

També saben que no s’hi valen criteris universals, cada terra, segons la composició, segons la situació, segons els moviments rebuts i els fems… necessita d’una cura específica. El bon pagès ho aprendrà mitjançant atenta observació i una continua provatura.

Certament altres professionals també apliquen aquesta mesura d’individualització de l’acció. Ho fan els mestres amb els seus alumnes, els picapedrers amb cada un dels materials… atenta observació i assaig i errada de forma continuada.

En el nostre hort, enguany les primeres herbes en aparèixer varen ser els llevamans. D’un dia per l’altre, en la primera setmana de maig d’aquest dos mil vint-i-dos, en varen aparèixer al llarg de la mànega de goteig que havia de facilitar una primera humitat a les tomatigueres de ramellet. Com si en banyeta verda, aquell dimonió simpàtic i entremaliat n’haguera fet planter just allà mateix on havia sembrades les tomatigueres. Continua

Entorn: Estepa Joana

Estepa Joana (Hypericum balearicum)

L’Estepa Joana, tant per ser endemisme de les Balears -abundant a Mallorca, rara a les demès illes-, com per la seva bellesa o singular perfum, com pel fet, un tant excepcional, de trobar-se a les nostres muntanyes -habitualment es localitza a la Serra de Tramuntana o a les muntanyes més altes d’Artà- conforma un petit i impagable tresor natural.

No en podem bravejar massa, la colònia és d’uns pocs exemplars però persisteix sobre el roquissar de la banda de llebeig del Puig de ses Voltes o “es Telègraf” (415m.) Continua

Entorn: Roselles

Roselles (Papaver rhoeas)

Com tu seràs molinera
d’es Molí de Sa Real,
te faran un davantal
de la flor de la roella. (Cançoner 2.0)

En el nostre entorn es coneixien amb el nom “rovelles”, denominació que també recull l’herbari virtual. El DCVB recull rovella -no així el normatiu-, però la deriva a rosella.

A vegades se’n troben grups en els sembrats. Segons les condicions climatològiques i de terra, en circumstàncies singulars, es poden trobar camps tenyits de vermell que, sense voler, actuen de reclam turístic. Continua

Entorn: Fites

Com s’ha assenyalat altres vegades el que manté de vigència d’ormejos, noms, eines…és la seva utilitat. Avui amb punts georeferènciats i el contrast entre veïnats les fites han perdut bona part de la seva utilitat.

Amb tot i amb això, al llarg del temps, les fites han esdevingut motiu de controvèrsies, algunes de les quals acabaren en plet, com aquella vella discussió entre els senyor de ses Planes i sa Real que mostrà Ramon Rosselló. A vegades, pel que he sentit contar, en nits obscures, algunes fites corrien un palm a favors d’uns dels dos propietaris… Però la mort definitiva de les fites, sobre tot en terra bona, vendria pel poc escrupolós ús de les reies fondes dels tractors. Continua

Entorn: Granots

Qui festeja i no té amor,
poreu pensar quin gust passa!
Un granot dins una bassa
ja en deu sentir, de frescor!

Al estirar-se el dia, quan el sol comença a encalentir, si s’està vora una bassa, es detecta el seu alegre i incessant raucar. Segurament havien hivernat en una escletxa de la paret seca o sota una pedra…és conforma una mena d’aparició cíclica de l’inexistent; d’un dia per l’altre comença a fer-se present el que abans no hi era. Mal dit, hi era i no ens n’adonàvem. De tot el que ens volta en sabem ben poca cosa!. Continua

Entorn: Cotxeries i dubte

A.- Una lectura de dades:
Illeta conformada pels carres Nou, Puig Creu i Rector Pasqual. Cotxeries localitzades: 13. Cotxeries amb gual permanent, cap. Cotxeries que, suposadament s’utilitzen per estacionar-hi cotxes: 3 (23%) . Cotxeries que s’utilitzen com a trasters, magatzems i altres usos: 10 (77%).
Dades parcials, limitades que no possibiliten generalitzacions (En tot cas l’Ajuntament disposa, o pot disposar, de dades més globals i fiables) Continua

Entorn: Pellers

Cert és que la paraula peller disposa de varis significats però en el record, i expressat en plural, a l’imaginari col·lectiu, hi resta l’anecdotari d’aquelles persones que, residents temporalment al poble, es dedicaven a arreglar pelles i també paraigües, olles…
Qui no recorda els pellers del Sant Llorenç preturístic?

Continua

Entorn: 22-M Dia mundial de l’aigua

Avui 22 de març, Dia mundial de l’aigua.
En motiu d’aquesta celebració, el diari arabalears.cat, aquest propassat dissabte. publicà un interessant dossier referit al tema.

D’aquest dossier se’n poden destacar, a nivell local varis aspectes. D’una banda sembla que no tenim aigua asseguara, i això, segons Recursos Hídrics,  és resposabilitat de l’Ajuntament. Una altra qüestió fa referència a les pèrdues d’aigua, sembla que, a nivell municipal, tampoc destacam per tenir-ne poques. Continua

Entorn: Tornen

Tornen les “mosques vermelles”, les subtils i delicades orquídies dels nostre entorn.

Enguany les he pogudes fotografiar en un lloc ben diferent de l’any anterior i amb terra de característiques diferents: enguany en terra blanca i argilosa (ses Sitges), l’any anterior en call vermell (sa Clova). Però, a manera de curiositat, cal assenyalar que ambdós indrets disposen de semblants característiques d’il·luminació solar i i humitat: sempre a l’esguard d’una paret, en zones relativament ombrejades i mirant a tramuntana. Continua

Entorn: Xiprer

La mar fa buides i plenes
i és mala d’anivellar.
¿Quin abre en el món hi ha
que no s’hi posen serenes?
(El xiprer) (Del Cançoner de Mallorca/Calvià)

De jovencell no tenia gaire simpatia pels xiprers (Cupressus sempervirens). Es passejaven amb l’etiqueta “d’arbre de cementeri” i no disposava de gaire simpatia. Es curiós el nostre costum de posar etiquetes emocionals a tot el que ens volta, ni els arbres se’n salven! Continua

Entorn: Savines

Segurament un dels bens patrimonials naturals més importants que tenim, com a municipi, és el savinar de sa Punta de n’Amer. Un bé protegit, les savines hi estan i també el lloc on es troben, que s’hauria de posar en valor encara més.

La savina, aquí generalment anomenada sivina, (Juniperus phoenicea) és un arbre, generalment i en el nostre cas, de forma arbustiva, amb llenyam de gran resistència. Per això tradicionalment s’usava per fer la base d’envelades i porxos i també puntals i estaques per estar a la intempèrie. Continua

Entorn: Tintes

Resten lluny aquell anys en que a les escoles hi havia tinters sobre les taules. Uns tinters de ceràmica que servien per mullar-hi els plomins abans d’escriure. Certament també tenien altres utilitats, però no és el moment d’estendre’s sobre les activitats paral·leles que oferia l’escola de finals dels anys 50 del segle passat.

Però voldria, avui, enfocar l’atenció en les “tintes naturals” que també utilitzaven els infants. Continua

Entorn: Canyes

Tothom ho sap!. Les canyes es tallen en lluna vella de gener. En el mateix període de lluna hi havia el costum de podar els rosers. D’ençà que els jardiners i els pagesos van a escarada els sentit de les llunes en agricultura ha perdut adeptes.

Malgrat tot, i segons assenyalen els pagesos, hi ha casos de singular sensibilitat, com el cas de les canyes o de la mata llentisclera. Continua