Entorn: Caquier

Novetat

En el nostre entorn de parla manacorina li diem “quequi” i “quequier”. El caquier (Diospyros kaki) és arbre present en els vells horts tradicionals: ses Planes, Balafi, sa Real, Can Fal·lera…també en secà si el terreny és fresc. Actualment cultivat com a fruita exòtica.

Els fruits, de diverses varietats, es poden trobar en el mercat. Tant el cultiu com el consum es va substituint per fruites més resistents que suporten la globalització. Per això el posam en aquesta relació de fruites locals singulars. Continua

Entorn: Atzeroles

Segurament el tractament del que es podrien anomenat “fruites menors” podria configurar un apartat d’aquest “Entorn”.

Sense comptar amb dades estadístiques, sembla que aquests darrers anys ha anat canviat el color i la composició de les fruiteres llorencines on codonys, arboces, caquis, atzeroles… s’han anat substituint per altres fruites d’origen tropical: kiwis, mangos, alvocats… Continua

Entorn: Dia de la Mare de Déu

A l’entorn del dia de la Mare de Déu Trobada, tal vegada influit per les arrels pageses i per l’experiència professional, apareix un pensament recurrent: el tràngol inherent a qialsevol canvi de lloc de feina.

Potser d’aparença simplement física però sempre transcendent. Malgrat sigui la mateixa feina, pastor d’una posessió, amb un canvi de lloc de feina canvien les: relacions personals que afecten el propi ésser. Continua

Entorn: Goma de garroví

L’any passat, poc després d’iniciar la secció, el primer arbre que es va enfocar va ser el garrover. Ara, temps de garroves, no es vol enfocar l’arbre, sinó el seu fruit, les garroves, i més concretament al que sembla que determina el seu preu, el garroví, forma balear d’anomenar la llavoreta que porta la baina o garrova, el garrofí.

Sí, en el garrover tot és una mica màgic: és arbre espectacular, però planta lleguminosa, les llavors venen en una baina molsuda i dolça, les fulles són compostes, tot l’any mostra els seus fruits…Espectacular! Continua

Entorn: Moscards

Al enfocar l’entorn sorgeixen múltiples interrogants i/o possibilitats. Sense anar més alluny ahir els abellerols compareixien a la cita anual. Son esquius i volen alt però el seu singular xisclar els delata.
Dies passats una (o eren algunes?) milana, també de xisclar característic, voltaven vora la casa, segurament cercant alguna cosa per menjar. La premsa assenyala la proliferació de milanes en aquests darrers anys. Continua

Entorn: Més figues i altres

Fa just una setmana parlàvem de les agostenques. Avui, dia de Sant Llorenç “figues a quers”. I enguany el refrany encerta.
En una setmana -sequera i altes temperatures- ha resultat espectacular el procés de maduració. Coll de dama, de la senyora i bordissot (de banda totes les altres més primerenques) ja són a l’abast. Continua

Entorn: Agostenques!

I amb l’arribada del mes, les figues, aquestes singulars infructescències, comencen els processos de maduració.

No totes ho fan a la vegada, en el nostre entorn -i més concretament a l’entorn de ses Sitges- comencen albecors, verdals, porquerenques i de la roca, aquestes darreres, petitones però mol apreciades, tant per la seva dolçor com pel seu llarg període de producció. Després blanquetes i paratjals i finalment coll de dama, bordissot i de la senyora. Segons la situació i l’any (calor, humitat…) l’ordre pot variar, per exemple enguany les blanquetes s’han avançat a les de la roca. Continua

Entorn: Silenci il·lustrador

A migdia
un silenci il·lustrador
cada dia.

Podria ser un síntesi del que es vol comunicar: en aquesta època de calor, a ple estiu, la naturalesa, amb la seva total inactivitat en hores de sol calent, ens orienta sobre comportaments.

Basta escoltar el silenci ensordidor. No en senten cap dels animals habituals: Continua

Entorn: Santa Margalida

Watzlawich es demana, “Es real la realitat?”. El subtítol del llibre, de forma criptogràfica, dona pistes sobre el contingut: “Confusió. Desinformació. Comunicació”.

A manera de juguesca, es podria adaptar el títol als mites, aquestes creences compartides que tenen arrels en la saviesa popular amuntegada a força d’anys que conformen uns realitat. Una realitat que no te perquè ser real, però que actua com si ho fos. Continua

Entorn: Horts d’estiu

Estiu de 2021.

Tan sols és per deixar constància de la pervivència d’un vell costum, el conreu de les hortalisses d’estiu.

Son moltes encara les famílies de la Mallorca rural que, aprofitant l’allargada del dia dediquen un petit espai i molt de temps a conrear les seves hortalisses. Basta anar a qualsevol dels planteristes o a qualsevol dels magatzems que venen el planter dels planteristes en època de sembra per adonar-se’n que la pervivència del costum és ben transversal: De banda els pagesos de tota la vida, t’hi pots trobar capellans, mestres retirats, picapedrers, missers, jovencells…. des d’un 4L amb el níquels rovellats a un imponent “mercedes” passant pel 4×4 pick-up passat de moda. Hi ha de tot!. Continua

Entorn: Murtera

Murtera (Myrtus communis)

El procés sol ser sempre el mateix: hom de n’adona d’una idea i l’aplica. Si li surt bé la repeteix i després de varies repeticions es converteix en costum i, amb el anys, es converteix en tradició.
Fixi’s que no he parlat de “inventar” o “crear” perquè, segons diuen no hi ha “creació” que no es fonamenti en una idea anterior.
Podem parlar de “creació artística” o de “conreu de tomatigueres”. Podem parlar de processos personals o de processos socials. La dinàmica en el fons és la mateixa. Continua

Entorn: Fonoll marí

La cua de la primavera solia comportar una sèrie d’activitats singulars, no sempre generalitzades: la recerca del fonoll marí, de flors de camamil·la i de sal de cocó.

Enfocarem, avui el fonoll marí (Crithmum maritimum)

Encara que es pot utilitzar tot l’any, la meva memòria el té lligat a les tomàtigues novelles. Un Pa amb oli amb tomàtiga novella, de casta grossa, i uns brots de fonoll marí és un del sabors emmagatzemats a la memòria des de la primera infantesa. Continua

Entorn: Herba de Sant Joan 4

Fa dos anys, des de la pàgina “Entorn”, ja es tractà, una vegada més, el tema “Herba de Sant Joan” (22/06/2020). Però passejant, l’altre dia -la imatge és de dissabte dia 22- vaig pensar que era bo d’insistir-hi; fonamentalment per dos motius:

A. Sequera?. Canvi climàtic?. Les dues coses entre baulades?… cert és que enguany l’herba ha començat a florir un mes abans de Sant Joan. Continua

Entorn: Mèl·leres!

A vegades sorgeixen dubtes alhora d’enfocar els comentaris. ¿Toca parlar “d’anar a cercar nius” una activitat dels anys seixanta del segle passat qque consistia en cercar, discriminar i…si eren de cadernera engabiar les cries, en una gàbia no gens artística però eficient feta de fulla de fulla de figuera de moro i faies, per disposar, si hi havia sort d’aus cantores en el corral.?. ¿Convé parlar de l’explosió de vida de la primavera que afecta a plantes, animals i persones?… Continua

Entorn: Morer

Recordo que fa anys, quan muntàvem els materials didàctics de ses Sitges, vaig fer un estudi, no gens científic dels “arbres casolans”; d’aquells arbres que, a l’estiu, regalaven ombra a persones i animals acalorats.

Vaig arribar a varies conclusions, una que a diferència del que hi havia al migjorn de l’Illa, aquí els lledoners eren poc usuals. No era arbre estrany però, en tot cas, acostumava a sovintejar parets de fora vila (Recordo que de nin ens atrevíem a anar a “robar” lledons per devers ses Toltes Velles). Continua

Entorn: Albons

Albons (Asphodelus ramosus)

“Anys d’albons, any de cavalllons”, diu la dita. Segurament expressa més un desig que no una realitat, encara que segons com es miri, per generalista, no deixa de ser certa; el algun o altra indret floreixen els albons i en algun o altre indret serà any fructífer i de cavallons.

Ara mateix en el nostre entorn es poden contemplar camins ben farcits d’albons florits, encara que aquests siguin curts i prims. Les caramuixes d’enguany so serviran, idò, per fer canyissos. I a dir ver, els sembrats es mostren ben magres. Es clar que si envesteixen les pluges encara es poden alegrar i el que ara sembla trist i curt, en el mes de juliol pot sembrar una altra cosa. Continua