Entorn: Gavines

Joan Mayol (1978) en el seu “Els aucells de les Balears” (Manuals d’introducció a la naturalesa, 2 de l’Editorial Moll) en descriu cinc tipus de gavines.

La imatge de les gavines prenent el sol a la platja de Cala Millor  aquest propassat diumenge no té prou qualitat  com per poder-ne destriar. les característiques.
La més corrent, la més femetera és la gavina de mantell blau (Larus argentatus), que te el bec i les cames grogues. Continua

Entorn: Flors de vidauba

Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)

Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent. Continua

Entorn: Son Estrany

Fullejant aquesta magnífica pàgina de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar” -serveixi aquesta entrada de re-coneixement-, la vista topà amb l’antic plànol de Sant Llorenç realitzat per Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau.

El poble llorencí disposa de nombroses virtuts però, a dir ver, fins fa ben poc no ha destacat per seu amor al patrimoni comú, tant material com immaterial, Una prova en podria ser el concepte Son Estrany que, per cert, apareix, a les velles escriptures del que, posteriorment, serien solars. Continua

Entorn: Cirerer de pastor

Enguany, segurament degut a les altres temperatures de l’estiu i la llarga sequera, tota la producció de forta vila sembla que s’avança uns dies; en aquests inici d’octubre, els cirerers de pastor es mostren en tota la seva plenitud de fructificació.
Les bolletes vermelles ornen partions abandonades i voreres de camins. Continua

Entorn: ses Cabrelles

Que són altes ses Cabrelles,
i encara no m’he colgat!
La causa és que som anat
a festejar a Son Comelles.

Ahir, 3 d’octubre, no gaire lluny de les 07:00h, tal vegada un poc passades. Escara es fosc. Comença a clarejar a la banda de llevant. Cel ennuvolat, níguls baixos en diríen. Entre l’ennuvolada un petit forat amb ses Cabrelles. Com si guaitassen pel forat.
Jordi Wagensberg en un dels seus conefuts aforismes es demana: ¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?. Cap altre estel, sols ses Cabrelles. Un grupet d’uns set estels apinyats que es destrien a simple vista (es veu que n’hi ha molts més). Unes suposades Cabrelles ja que els niguls amaguen la composició global del cel de tardor a la matinada

Continua

Entorn: El perfum de l’olivarda

P’es camí de Binitarda
refermàrem ses amors:
mos asseguérem tots dos
a s’ombra d’una olivarda
(Cançoner de Mallorca)

Sobre tot ara, després de les primeres brusques de tardor, al passejar de matinada per fora vila, és gairebé inevitable gaudir del perfum de l’olivarda (Dittichia viscosa). Un perfum singular, fort que desprenen les fulles aferradisses Continua

Entorn: Agricultura regenerativa

Anam de banda a banda en funció de les modes, la publicitat i en interessos econòmics d’això que anomenam grans empreses.

Ens van fer creure que no hi havia res com una finca neta d’herbes per aprofitar racons i llobades quan es llaurava amb bísties, és a dir de forma superficial.

Posteriorment ens van fer creure que havíem de llaurar a fons i girar la terra amb un tractor. Tractor d’un alt cost que, excepcions a banda, bona part de l’any agrícola, romania a l’interior de la cotxeria. Continua

Entorn: Caragols

Caragol treu banya,
puja a la muntanya,
caragol bover,
jo també hi vendré.

(Cançó infantil)

Després de les primeres brusques d’estiu, a finals d’agost d’enguany algunes persones aprofitaren la rosada i la caminada dels matins per collir tants caragols com poguessin

Em va sorprendre una mica ja que, per imatges de record infantil, tenia identificat el temps d’anar a collir garroves amb la cria dels caragols: tot un sorprenent i espectacular descobriment, tant l’aparellament com la posta amb el cap enterrat. Continua

Entorn: Flors d’espareguera

Passades les festes de Sant Llorenç, en temps de collir ametles -abans de la xilella- i garroves es donen, passejant per fora vila, determinats fets encara recurrents: qui no sent el xisclar, inconfusible i sempre llunyà, dels abellerols?, qui no es meravella amb els caragols fent la posta amb el cos enterrat?, qui no es sorprèn amb l’intens olor de l’espareguera de gat?.

Parlem de l’esparreguera de gat (Asparagus albus). Continua

Entorn: Melons i síndries

Després de determinades accions sorgeix la coneguda sentència “no tot és el que sembla”.

A força de veure-ho un any si i l’altra també per casa pot semblar que determinades coses, com el cultiu de síndries i melons són senzilles. També ho fa sospitar aquell veïnat que, sense esforç aparent, en treu espectacular producció. Continua

Entorn: albergínies farcides

Acaben de passar les festes de Sant Llorenç, però…

Certament tots tenim els nostres “plats de festa”. Cada una de les famílies acostumava a fer determinats plats en determinats dies.

En el meu imaginari juvenil, en època de festes patronals, ocupa un lloc destacat la greixonera de les “aubergínies rellenes” -la utilització i ús de castellanismes no resulta gens casual-. A més de plat de tradició històrica i saborós oferien la possibilitat de menjar-les fredes (ja se sap, els vespres de festa els bergantells sempre frissen). Continua

Entorn: Embotellar tomàtigues.

L’objectiu de l’escrit és senzill. D’una banda deixar constància del que el costum és viu. -Avui toca embotellar! es comenta a manera d’escomesa. No hi ha dades objectives sobre la quantitat de famílies que treballen la tomàtiga per això serà un simple comentari o anècdota intranscendent.
Un altre dels objectius podria ser deixar evidència que, amb una mica de terra, aigua i temps, hom es pot assegurar un aliment de proximitat, de qualitat i, amb una mica de decisió, ecològic i utilitzant varietats locals. Continua

Entorn: Tàpares

Aqueix vell mur, ressec de temps enrera,
riu ara, endiumenjat de taparera,
com si un armix de neu hi hagués florit,
i amb un clapeig de porpra florejada,
que un antic jardiner hi té arrelada,
i es folga que la mirin fit a fit” (Marià Villangómez)

La taparera (Capparis spinosa) és una planta ben singular, tant per la bellesa de les seves flors com per la utilitat de les seves poncelles (tàperes) o pels seus fruits (taperots)

Planta de llarga floració -d’abril a setembre- que es pot fer a qualsevol indret. Te preferència per les escletxes de les velles murades (espectaculars les d’Eivissa) i pels penyalars (com els del port de Ciutadella). Continua

Entorn: la regeneració de la terra

Tenim marcats models, tant del pensar com del fer. Sembla que, la majoria, inculcats en una primera infància. Models que obeeixen a les “necessitats” i modes del moment. No ho qüestionam, amb un “és així” o un “m’agrada” justificam el que consideram que està bé.

De l’orgull dels solcs drets s’ha passat a la terra cuidada -llaurada i sense herbes- i sobreexplotada -quanta més producció millor-. Continua

Entorn: Solstici

Coses de l’atzar. Justament avui, dimarts i dia d’entorn s’esdevé , a la mateixa hora que es publica ,els solstici d’estiu. El dia més llarg de l’any.

Quan els raig solars, del sol més llunyà, arriben a l’hemisferi nord, en la seva màxima rectitud.

Voldria enfocar el comentari en la universalitat, en la globalització de determinats costums humans. Tots tan igual i alhora tots tan diferents.

Tenim tendència a l’home centrisme, però, si mes no des de principis de segle, sabem que les coses no són del tot així. Els estudiosos de l’etologia, i dels costums humans anaren descobrint (“Arxiu de Tradicions Populars” a Catalunya, el “Tresor dels Avis” del mestre artanenc Andreu Ferrer, Joan Amades, el Pare Ginard…) que moltes de les festes i tradicions que avui celebram -com aquest proper Sant Joan Pelut- arrelen en el pre cristianisme. No de bades, com a humans, tenim una història de 200.000 anys, mentre que que ara estem a l’any 2020 de l’era cristiana.

I tot per arribar a una necessitat que a molts ens sembla òbvia: seria bo retrobar aquells lligams que ens fermen a la Terra i que ens fan, com a humans, part d’un tot.

Potser si ens imaginàssim abelles d’una casera, la relació entre nosaltres i la relació de nosaltres amb l’entorn que ens volta, seria més harmònica.

Informacions:
Viquipèdia/El tresor dels avis
Viquipèdia/ Solstici
Viquipèdia/Moviments de la terra

(Imatge: Sortida de sol en dia boirós. Serà dia calorós, humit i pesat