Ara, passejant per fora vila, ja es poden començar a veure les mosques grosses (Himantoglossum robertianum o Barlia tobertiana), la més primerenca i grossa de les nostres orquídies.
Es troba a tot el Mediterrani
Francesc Bonafé en fa una descripció, però no en descriu utilitats
De banda “Informacions”, ens haurem de conformar, idò, amb la bellesa de la gran orquídia. Continua
Se’n poden trobar alguns exemplars aïllats en zones de jardí o sembrades en algun pinar, però per contemplar savines un entorn natural, amb tota la seva bellesa i variabilitat de formes ens haurem des desplaçar a la platja de sa Coma o a sa Punta de n’Amer, segurament un dels savinars més importants de la mediterrània. Continua
Si poguéssim aplicar qualificatius a les plantes, diríem que el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) és la més abundat i humil de les nostres plantes.
No és el cas, tot ésser viu viu el viure que vol viure, és així que els qualificatius son ocurrències humanes que obeeixen als interessos de qui els usa. Continua
A diferència del que passa a la Serra de Tramuntana, en el nostre entorn no es troben gaire alzinars. Rere Calicant, ja dins el terme de Manacor, vora l’hort de ses Planes… Més que d’alzinars s’hauria de parlar de petits grups d’alzines que es poden trobar a qualsevol indret.
Es fa referència a alzinars vells i es deixen a banda els petits aulets sembrats a manera zona enjardinada. Continua
Gairebé totes les persones nascudes en un poble, si més no les que ho feren en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, coneixeran bé la planta de la vinagrella.
Potser altres també.
Al llarg de molts anys era considerada planta “amiga”, es feia a les vores dels camins i els infants arrabassaven les seves tiges florides per xuclar aquell característic sabor fort i aspre. Continua
La presència d’un bruc (Erica arbòria) a Son Soler no deixa de ser una lliçó d’humilitat.
En aquella ja llunyana primera etapa excursionista del Club Card de principis de la dècada dels anys setanta del segle passat, alguns dels excursionistes aprofitàrem les excursions per intentar trasplantar en el nostre entorn algunes de les plantes joves que trobàvem.
Una mala idea que, ara mateix, rebutjaríem de pla. Tots som fruit del nostre temps. Continua
Les plantes de gal·landa (Lavandula dentata o Lavandula stoechas) és molt semblant a la de l’espígol (Lavandula latifolia), aquesta darrera té les fulles llises i la gal·landa les te dentades. Pel demés flors, olor, estructura…es molt semblant.
A “Menuda natura” s’assenyala: “En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes perjudicials de les plantes del voltant”. Continua
Amb els fongs, líquens i altres ésser vius considerats “menors”, en la ja llunyana època d’estudiant, no s’acostumava a destinar-hi gaire energia ni gaire temps.
Amb tot i amb això els fongs, -ara els líquens es classifiquen en la divisió Fungi (fongs)- amb el canvi climàtic, i amb les noves malalties que afecten els arbres, van agafant nou protagonisme. Els fongs, en si mateixos, ja constitueixen tot un univers, en general, poc conegut. Continua
Cercant informacions complementàries sobre camins el cercador de Google em va portar a la deliciosa pàgina “Llorencins” d’Antoni Genovart Espinosa (Datada el 2002, amb actualització de 2010). Clicant sobre diversos conceptes vaig gaudir una estona del dia de Cap d’Any. Alhora, la lectura de la pàgina em portà a la reflexió sobre possibles transcendències, ofertes i presentacions de feines fetes. Continua
Va per pobles i en cada poble va per famílies o per cases
Encara a la Nit de Nadal, en algunes cases, persisteix el costum de la xocolata amb ensaïmada.
Algunes persones prefereixen les ensaïmades, en el nostre entorn la majoria, altes i esponjoses. En altres indrets, per exemple Ciutat, les prefereixen planes.
També en altres indrets les coques de Nadal, aquí coques bambes, acompanyen les coques de torró com antany també es feia aquí.
Les modes van canviant. També a la cuina. Continua
Potser de forma més primerenca o tardana. Potser amb més o menys producció i esplendor. Potser… però els cicles de la naturalesa són continus i alhora diferents. La màgia -en sentit figurat- del viure, del conjunt d’éssers vius.
Enguany, any de pluges tardanes, una nova estampa nadalenca: verdet amb gírgoles d’estepa (Tricholoma terreum)
Una excusa com una altra per recordar el complex univers dels bolets. Continua
Deia el savi Maturana que s’aprèn reflexionant amb altres; crec que tenia raó.
La reflexió a l’entorn del Puig Negre des de ses Planes estant, l’altre diumenge, va resultar alliçonadora.
L’actual ullastrar, fa una setantena d’anys, era un esponerós ametlerar.
Les carretades d’ametles que baixaven d’aquell coster! Continua
A la vora del camí, en el pinar o enmig d’una pastura sobreexplotada es pot detectar la clapa verda de la rapa de frare (Arisarum vulgare).
Des de vora mar fins al cim de les muntanyes, sobre tot a lloc ombrívols i frescs.
Les ovelles detecten la seva perillositat i per això la deixen. Continua
Joan Mayol (1978) en el seu “Els aucells de les Balears” (Manuals d’introducció a la naturalesa, 2 de l’Editorial Moll) en descriu cinc tipus de gavines.
La imatge de les gavines prenent el sol a la platja de Cala Millor aquest propassat diumenge no té prou qualitat com per poder-ne destriar. les característiques.
La més corrent, la més femetera és la gavina de mantell blau (Larus argentatus), que te el bec i les cames grogues. Continua
Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)
Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent. Continua
Una de les plantes més singulars del nostre entorn més immediat és, segurament, la lleterassa (Euphorbia dendroides).
Tant a l’herbari virtual de la UIB com a la Flora de Mallorca de Francesc Bonafè es poden trobar nombroses varietats d’Euphorbia. Continua
Fullejant aquesta magnífica pàgina de “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar” -serveixi aquesta entrada de re-coneixement-, la vista topà amb l’antic plànol de Sant Llorenç realitzat per Pere d’Alcàntara Penya i Nicolau.
El poble llorencí disposa de nombroses virtuts però, a dir ver, fins fa ben poc no ha destacat per seu amor al patrimoni comú, tant material com immaterial, Una prova en podria ser el concepte Son Estrany que, per cert, apareix, a les velles escriptures del que, posteriorment, serien solars. Continua
Enguany, segurament degut a les altres temperatures de l’estiu i la llarga sequera, tota la producció de forta vila sembla que s’avança uns dies; en aquests inici d’octubre, els cirerers de pastor es mostren en tota la seva plenitud de fructificació.
Les bolletes vermelles ornen partions abandonades i voreres de camins. Continua
Que són altes ses Cabrelles,
i encara no m’he colgat!
La causa és que som anat
a festejar a Son Comelles.
Ahir, 3 d’octubre, no gaire lluny de les 07:00h, tal vegada un poc passades. Escara es fosc. Comença a clarejar a la banda de llevant. Cel ennuvolat, níguls baixos en diríen. Entre l’ennuvolada un petit forat amb ses Cabrelles. Com si guaitassen pel forat.
Jordi Wagensberg en un dels seus conefuts aforismes es demana: ¿Es l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?. Cap altre estel, sols ses Cabrelles. Un grupet d’uns set estels apinyats que es destrien a simple vista (es veu que n’hi ha molts més). Unes suposades Cabrelles ja que els niguls amaguen la composició global del cel de tardor a la matinada
P’es camí de Binitarda
refermàrem ses amors:
mos asseguérem tots dos
a s’ombra d’una olivarda
(Cançoner de Mallorca)
Sobre tot ara, després de les primeres brusques de tardor, al passejar de matinada per fora vila, és gairebé inevitable gaudir del perfum de l’olivarda (Dittichia viscosa). Un perfum singular, fort que desprenen les fulles aferradisses Continua