Batles democrátics (i VI)

MATEU PUIGRÒS SUREDA
Maig de 1995 – Novembre de 2021

La participació de Mateu Puigròs en les tasques municipals llorencines ha batut tots els rècords d’ençà que el municipi se separà de Manacor, el 1892: ha format part de l’Ajuntament des de les primeres eleccions municipals de 1979 (42 anys); ha estat el batle que més ha durat en el càrrec, entre 1995 i 2021 –si els pactes amb el PSOE es compleixen– (26 anys); i ha estat el primer carrioner en ostentar la batlia. Són unes dades que difícilment es tornaran repetir.

Mirats en conjunt, els seus anys com a capdavanter de la corporació es pot dir que han estat marcats per l’estabilitat política, una estabilitat que no es preveia el 1995, quan va esser elegit per primera vegada. A les eleccions d’aquell any, el GISC va esser la llista més votada, amb tres regidors, seguida del PSM i el PP (dos regidors cada partit) i el grup independent Gent Llorencina, UM, PSOE i CB, amb un regidor per a cada formació. Durant la legislatura anterior, presidida per Miquel Vaquer, Puigròs havia tengut un paper important i còmoce, gestionant la delegació d’Urbanisme i controlant tot el que es feia a Son Carrió, per això, optar a la batlia li provocava un doble conflicte: els grups llorencins eren reacis a acceptar un batle carrioner i els carrioners del GISC també ho eren per si el protagonisme del grup en el seu nucli urbà quedava diluït en el conjunt del municipi. Llavors, va signar un pacte amb el PP, CB i GELLO, en virtut del qual els dos primers anys seria batle Miquel Vaquer, i els altres dos Mateu Domenge, del PP. El dia abans de la votació de batle, però, el PSM i UM van organitzar una informació pública a la Rectoria, a la qual s’insinuava que la renúncia de Puigròs a la batlia tenia més motivacions econòmiques que polítiques, la qual cosa va provocar una ona d’indignació popular tan gran que Puigròs –més obligat pel seu propi grup i per tal d’evitar sospites que per les ganes que en tenia– es va fer por, va rompre el pacte i es va votar a ell mateix. Finalment, va formar govern amb el PSOE, UM i CB, deixant a l’oposició PSM, PP i GELLO. Amb el temps, el PSM ha mantingut una relació molt cordial amb el GISC, formant part gairebé sempre de l’equip de govern, però el PP, de llavors ençà, sempre ha estat a l’oposició.

De banda l’estabilitat política esmentada abans, Mateu Puigròs, segons la meva opinió, en els seus 26 anys com a batle només ha tengut dos moments, diguem-ne, d’inquietud, sense comptar la torrentada de 2018 i la pandèmia de covid-19: el primer, les dues legislatures en què els Nous Independents Units (NIU) van entrar a l’Ajuntament –1999 i 2003– i li feren una oposició fèrria, arribant a investigar-lo personalment per si hi havia indicis de corrupció, cosa que no pogueren demostrar; l’altre, el juliol de 2015, quan un equip del departament de Duanes de l’Agència Tributària escorcollà l’Ajuntament, en la denominada Operació Pokémon, que investigava concessions públiques a canvi de suborns. En el cas de Sant Llorenç, afectava l’empresa concessionària de la recollida dels fems, Econar, i resultaren investigats el batle, Mateu Puigròs, els regidors Mateu Frau i Joan Planas i la funcionària Neus Andreu. Les últimes notícies que he pogut aconseguir d’aquest tema són, la primera, de juliol de 2019, en què el Tribunal Suprem ordenà que la peça separada de l’operació que afecta Balears s’havia de continuar investigant en els jutjats de Lugo, sota la direcció de la jutgessa Pilar de Lara; la segona, del gener de 2020, en què aquesta jutgessa va esser suspesa durant set mesos per haver-se torbat massa en la investigació.

Per no estentre’m massa en les inversions que s’han fet en el municipi durant els 26 anys en què Mateu Puigròs ha ostentat la batlia, em limitaré a assenyalar les que, segons el meu punt de vista, han tengut més rellevància.

1997: Se celebra la I Fira nocturna, a l’estació.
1999: S’inaugura la nova biblioteca Mossèn Salvador Galmés, el poliesportiu Margalida Fullana i l’Auditòrium sa Màniga.
2000: Obre les portes el local de la Tercera Edat, a Sant Llorenç.
2001: Es dota de gespa artificial el camp de futbol; s’inaugura el nou Punt verd; es dóna per acabada la publicació de les obres completes de Salvador Galmés, a cura de Pere Rosselló; l’any 2019 es digitalitzaran.
2002: S’inaugura la remodelació de la plaça Nova; es compra la teulera.
2003: S’inaugura l’església de sa Coma; s’elimina la gasolinera de la plaça del Pou Vell.
2005: S’inaugura la remodelació de la plaça del Pou Vell; el Centre de dia de Sant Llorenç comença a funcionar; el pintor Miquel Pont és nomenat Fill Il·lustre; comença a funcionar la via de circumval·lació.
2006: L’Ajuntament compra la Sala Rigal; es crea l’empresa municipal Bellver.
2007: Es fa un parc infantil a la plaça de l’Ajuntament.
2009: S’inaugura el monument a les víctimes de la guerra, que ha donat Joan Lacomba.
2011: S’inauguren l’escola infantil, al camí del Purgatori i el Centre de dia de Son Carrió.
2013: L’Ajuntament compra el talaiot de s’Illot; s’inaugura un parc infantil a la plaça del mercat de sa Coma.
2014: Es posa en marxa a Sant Llorenç el sistema de recollida de residus porta a porta; s’inauguren dues pistes de pàdel a Sant Llorenç.
2016: S’inaugura l’Espai36.
2017: L’Ajuntament revoca el nomenament de Francisco Franco com a Fill Adoptiu.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada