El desenvolupament de la consciència humana

Per a molta gent, el desenvolupament del ser humà pot ser quelcom misteriós, un món reservat als filòsofs o als psicòlegs profunds. Per això, voldria oferir una pinzellada del que se sap fins ara sobre aquest tema, encara que defugint de tecnicismes i paraules incomprensibles pels que no estan ficats en tals estudis específics.

Quant al desenvolupament humà, començaré dient que hi ha nou nivells de consciència, i per a facilitar-ne la seva exposició empraré les metàfores de la muntanya (amb 9 camps base), l’escalador (el “jo” que va pujant) i el paisatge que veu en girar la vista enrere. Doncs, resulta que el “jo” va avançant pas a pas, des de la concepció, que vendria a ser el primer camp base, situat al peu de la muntanya, fins al cim o autorealització (o fins a on les seves forces li permetin).

Per entendre com un infant es va desenvolupant, intentem imaginar un escalador que, durant el trajecte, de camp base a camp base, la seva sensació d’identitat (el “jo”) va canviant, en primer lloc, fusionant-se per complet amb la identitat que li proporciona el camp base al que arriba, i només veu el paisatge que ja ha recorregut, doncs cada camp base està situat al costat d’una paret per protegir-se del dur clima de la muntanya. En segon lloc, reprèn el seu trajecte i comença a diferenciar-se de la identitat que li donava el camp base (el “jo” es comença a transformar), la qual cosa li permet ser conscient dels objectes que es poden veure en aquest nou paisatge. I, en tercer lloc, comença a veure el següent camp base, a ascendir cap a ell i acabar fusionant-se amb la identitat del nou camp base al que acaba d’ascendir, situat, com tots els camps base, al costat d’una paret. I girant la mirada cap avall pot veure tot el paisatge de la muntanya que ja té recorregut. I el procés es va repetint.

Llavors el desenvolupament de la consciència humana seria així:

  1. Nivell de consciència oceànica (comença amb la concepció): el “jo” està fusionat amb l’úter, el que dóna al fetus un sentit d’identitat oceànica. La primera gran fita en aquest nivell és la separació de l’úter amb el naixement. Posteriorment, fins als 4 mesos (mitjanes que poden variar segons el ritme maduratiu individual), el món intern i l’extern del nadó no es diferencien sinó que estan fusionats. Aquí el bebè no diferencia el seu dit polze d’una cadira.                                                  
  2. Nivell de consciència sensoriomotor (des dels 4 als 18 mesos): el “jo” (o sentit d’identitat) és el propi cos, i el “paisatge” és l’exterior al seu cos. Aquí, el bebè mossega un llençol i no li fa mal, en canvi es mossega el polze i sí li fa mal, ja els diferencia.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  3. Nivell de consciència prànic-emocional (des dels 18 mesos fins als 3 anys): el “jo” és emocional-libidinal i el “paisatge” són el cos, altres cossos i objectes. Aquí no diferencia les pròpies emocions de les dels altres.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  4.  Nivell de consciència conceptual (dels 4 als 7 anys): el “jo” és conceptual i el “paisatge” són emocions, cossos i objectes. No obstant, cal dir que el desenvolupament en aquest nivell començaria fent imatges mentals que li permeten tancar els ulls i imaginar un ca que s’assembla al ca real (comencen als 7 mesos). De les imatges passaria als símbols (dels 2 als 4 anys), així, el símbol “Lola” representa una cussa, encara que no s’assembli a ella. I dels símbols passaríem als conceptes (dels 4 als 7 anys), que representarien a tot un conjunt de coses, i així, la paraula “ca” representaria a tots els cans, no només a na “Lola”.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  5. Nivell de consciència “jo rol” (o operacional concret) (dels 6/7 anys als 11/14 anys): implica la capacitat d’aprendre regles mentals i d’assumir el paper dels altres. Per exemple, si vostè agafa una pilota amb una taca de color vermell a una banda i una taca verda per l’altre, la hi ensenya, i després la col·loca entre vostè i el nin, i després li pregunta: de quin color la veus?, i de quin color la veig jo?, el nen del nivell conceptual respondrà el mateix en tots dos casos, i el nen del nivell “jo rol” respondrà encertadament, doncs ja pot adoptar la perspectiva de l’altre.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  6. Nivell de consciència de “l’ego madur” (o de les operacions formals) (a partir dels 11/15 anys): ara l’individu ja pot obrar sobre el pensament. Ja no es tracta només de pensar sobre coses externes, sinó de pensar sobre el pensament. Per exemple, es donen tres tassons de diferents líquids químics transparents, i demanar-lis que els mesclin fins a aconseguir un color groguenc. Els nins que es trobaven en el nivell operacional concret mesclaven simplement els líquids a l’atzar fins que aconseguien el color (o s’avorrien i renunciaven), o sigui feien les coses de forma molt concreta. En canvi, els adolescents que es trobaven en el nivell de les operacions formals començaven fent-se una idea global del que ocorria quan barrejaven A amb B, B amb C, A amb C, etc. I en demanar-los què era el que estaven fent, responien alguna cosa així com “vull saber què és el que passa amb cadascuna de les possibles combinacions”, és a dir, seguien un determinat esquema mental que els duia a intentar totes les combinacions possibles. Per primera vegada pot comprendre “què és el que ocorreria en el cas que…” i pensar en analogies del tipus “com si…”, la qual cosa obre les portes al món de l’autèntic somiador.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  7. Nivell de consciència lògica-polivalent o mental superior: (el “jo observador” està començant a transcendir i a integrar la ment i el cos, sent conscient d’ells com a experiències del seu ser, o sigui, un “jo” conscient del seu cos-ment, que passaria a ser un objecte més del seu “meu” (el meu cos, la meva ment…), i el “jo observador”, prenent distància, transcendeix la ment i el cos, i pot ser conscient d’ells com a experiències. No és que la ment contempli el món (com succeeix en el nivell anterior) sinó que el “jo observador” contempla, al mateix temps, la ment i el món. Aquí l’individu se centra en l’assoliment de l’autenticitat i ja no s’acontenta amb les distraccions del món, que les veu com a distraccions de la seva angoixa existencial d’haver de morir sense cap déu que el pugui salvar.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  8. Nivell de consciència sobremental (o de l’ànima): quan la ment roman molt, molt silenciosa, un pot escoltar el murmuri de l’ànima, més enllà del que la lògica anterior pot aguantar. Aquí el “jo observador” es troba en la cruïlla infinita en la qual els misteris de l’eternitat insuflen vida en el temps mortal. Aquí, el “jo ànima” és capaç d’observar equànimement el sofriment existencial del nivell anterior per no poder escapar a la mort. El “jo” de l’estadi anterior passa a ser un “meu” de l’ànima que ara l’identifica (pot dir: sóc un fill de Déu immortal i veig el meu antic “jo observador del cos-ment” amb la seva angoixa). Un altre exemple seria: “jo, que experiment un amor transcendental infinit, veig la meva angoixa per la inevitabilitat de la mort o per la mort d’un ser estimat, encara que no m’identifico amb aquesta angoixa i em centro en la realitat subtil i lluminosa que està més enllà del que és finit (adverteixi’s que no estam parlant de creences metafísiques sinó d’experiència)”.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  9. Nivell de consciència supermental (o de l’Esperit): quan l’ànima s’aquieta més i més, el testimoni-ànima es dissol en el fonament omnipresent, i l’única cosa que queda és l’Esperit. Aquí el “jo” és l’Esperit etern d’on emana tota la creació, i que és l’arrel de la lliure voluntat i de l’atenció. L’interior i l’exterior es develen ficcions il·lusòries, el jo i l’altre s’evidencien com una mentida obscena i el viatge conclou en el mateix punt on va començar.

    Imatges lliures de Google

    Imatges lliures de Google

  10. La consciència no-dual. L’experiència ordinària ja està xopada de l’Esperit. Tot té un sabor espiritual, l’Únic Sabor que impregna totes les manifestacions de l’Ésser, Esperit o Déu.

Fotos

2 pensaments a “El desenvolupament de la consciència humana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.