El cap de setmana comprès entre els dies 7,8 i 9 d’octubre, el col·lectiu de la tercera edat de Sant Llorenç, anàrem a passar-lo a l’Hotel Pollensa Park del Port de Pollença.
L’hotel, situat en un entorn tranquil, a menys de cent metres de la platja i a deu minuts (caminant) del centre del Port, consta de 316 habitacions i amplis salons, un bon gimnàs i un complet “spa”. En general tot molt ben conservat i net. El personal de servei, atent i amable. El menjar, un assortit bufet de bones viandes on es formaven interminables cues, el mateix que a l’entrada de l’insuficient menjador. En la meva humil opinió, el bufet era petit i mal organitzat, el què no entenc és, que feia a uns metres de distància un altre bufet apagat i fora de servei. A les tardes jugàrem a la petanca, ens divertírem molt, a pesar que la pista era molt diferent de la nostra, això no vol dir que fos millor o pitjor, era diferent. L’entorn d’aquesta part del jardí estava una mica abandonada de la mà del jardiner. A les vetllades ens ho passàvem molt bé, ballant al compàs de la música en viu i juntament amb altres grups de la tercera edat i un parell d’estrangers. També teníem temps (principalment les dones) de mirar i remirar mostradors i interiors de les moltíssimes tendes de totes les classes que ens trobàvem en el nostre passejar.
Un d’aquests passejos ens va dur a visitar el local social de la tercera edat d’aquest poble. Magdalena, la presidenta ens va rebre afablement i ens explicar una mica les activitats que ells solen fer. El diumenge de matí agafàrem el bus de línia fins a Pollença, per veure el seu famós mercat; és com el nostre però amb més… moltes més coses, valia la pena fer el petit desplaçament. I ja que èrem allà, alguns, molt pocs, aprofitàrem l’ocasió per pujar els 365 graons de la interminable escala que et porta a l’Oratori del Calvari. construït entre els anys 1795-99. A l’interior, és de destacar un grup escultòric del Crist crucificat amb la Verge als seus peus, del segle XIV.
El temps estiuenc ens va acompanyar durant la nostra estada, tan sols en la nit del divendres, matinada del dissabte, el vent bufava tan fort que més d’un no va poder agafar el son, pel soroll que produïen les fortes ràfegues. . En una paraula, segons l’opinió general, al conjunt d’aquests dos dies d’esbarjo els podem donar la nota d’aprovat gairebé excel·lent.