L’EDUCACIÓ NACIONAL-CATÒLICA DEL FRANQUISME I ELS MODELS EDUCATIUS DIFERENCIATS ENTRE HOMES I DONES.

Per tal de perpetuar els valors i la ideologia nacional-catolicista, el sistema franquista utilitzava com a mecanismes, per una banda el sistema educatiu formal i per altre el que avui en dia diem educació no formal amb l’exèrcit, la F.E.T y de las J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) amb la secció femenina, entre altres.

L’objectiu principal de l’educació era: “estimar el Caudillo, servir a Espanya amb cos fort i ànima sana, esperit de superació i assoliment de metes altes, de posar perseverança i disciplina per a fer a Espanya “Una, Grande y Libre”. Inculcar en la joventut la grandesa i mèrit del sentit d’unitat, disciplina i entrega heroica a la pàtria.

El pla d’instrucció dissenyat […] consistia bàsicament en donar-los referències sobre moral, religió catòlica, història d’Espanya (Reis Catòlics i Felip II), el Caudillo i estructura del Nuevo Estado Espanyol”(5), així dons, es caracteritzaven pel seu contingut ideològic de signe religiós-patriòtic i per la despreocupació per el rigor tècnic-professional i científic.

La primera llei del Règim franquista i posteriors lleis represives i disposicions sobre depuracions de funcionaris, van provocar l’empresonament, exili o la separació temporal o total de molts mestres i professors universitaris. Tot això va causar un dèficit molt important de places docents que va fer necessari prendre les següents mesures(6):

• Permetre als sacerdots ser docents en pobles petits (menys de 500 habitants).
• L’organització de cursos massius i obligatoris d’Orientació i perfeccionament professional per a professors prèviament depurats, organitzats per les Juntes provincials d’Educació Primària creades (19/05/1939).
• Sèrie de disposicions i decrets que varen facilitat a ex-conbatents, ex-captius, la seva incorporació a llocs de feina de responsabilitats pública especialment a la docència.

Aquestes mesures reflecteixen la intenció, per part de l’Estat, d’instrumentalitzar l’educació en funció d’unes necessitats d’inculcació ideològica i de dominació política(7) i tenen com a conseqüència un personal docent amb molt baixa preparació intel·lectual i pedagògica.

Les Escoles Normals per a la preparació dels docents, sofriren una gran transformació:

La censura de tota una sèrie d’intel·lectuals declarats nocius per a l’Esperit Nacional. S’ordena una revisió de totes les biblioteques escolars per a fer-ne desaparèixer tots aquells llibres que tinguin una tendència socialista o socialitzant, i siguin considerats “perillosos”, tals com Rousseau, García Lorca, Freud, Montessori, moviment de l’Escola Nova, Escola Activa…

La separació física i curricular entre homes i dones, com per a l’obtenció del batxiller i de les oposicions un requisit sine qua non era haver superat un curs de “Hogar”.

Regressió als mètodes didàctics repressius i jeràrquics com les classes magistrals, aprenentatge memorístic, disciplina severa, que tindran com a conseqüència un model de docent autoritari en què l’alumne havia d’obeir bonament sense fer preguntes (principi d’autoritat).

Aquestes transformacions provocaren un sentiment de repressió on l’única rebel·lia possible, en paraules de Gabriel Janer Manila era no apassionar-nos per tot aquell sistema de cartó(8). Molts dels professors acabaven “cremats” i exercint altres professions.

A Mallorca, la pedagogia lliberal i progressista promoguda per la II República va ser castigada durament, pel nou règim franquista. Es perpetraren assassinats de gairebé tot el cos d’inspecció. I als mestres, el càstig fou extremadament dur, amb la creació de la Comissió Depuradora del Personal de Magisteri (l’abril de 1937), pel Catedràtic de llatí i eclesiàstic, Bartomeu Bosch i Sansó. Els representants d’aquesta Comissió es nodrien de la informació que certs personatges dels municipis els proporcionaven,com batlles, rectors, personatges en cert poder, etc. Mitjançant un imprès on es reflectien la conducta professional de mestre, la seva conducta religiosa i social, a més a més si havien participat en alguna associació secreta, les seves actuacions politiques i la seva orientació didàctica i d’ensenyament. Els que no seguien els ideals del nou Règim, se’ls hi aplicava certs tipus de sancions, segons les seves discrepàncies amb el seu ideari, tals com la condemna a mort, l’empresonament, la separació definitiva del servei, entre altres. Aquesta depuració va provocar la necessitat de produir precipitadament els seus mestres, amb els mètodes que s’aplicaven a nivell nacional. Aquells que passaren la depuració, foren obligats a examinar-se de religió i moral, ja que no la tenien incorporada en el seu bagatge curricular.

El nacionalcatolicisme, a Mallorca, va impulsar la creació d’una nova xarxa educativa de l’Església mallorquina, amb la fundació de nous col·legis com Monti-sion, Sant Francesc, La Puresa, entre altres. Com també, la reobertura de centres tancats durant la II República.

Com alternativa a tot aquest sistema repressiu, apareix un sector liberal i professional que varen fundar l’escoltisme, al 1956, a càrrec d’Eladi Homs i Maria Ferret.

(Continuarà)

BIBLIOGRAFIA:

5 Text extret i traduit: Mayordomo, A; Fernández Soria, J. M Vencer y convencer. Educación y política. España (1936-1945). Valencia: Departamento de Educación Comparada e História de la Educación. 1993 (pàg. 129).

6 Idea extreta i traduïda: Pastor Homs, M. I. La educación femenina en la postguerra (1939 1945) el caso de Mallorca. Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto de la Mujer. 1984.

7 Idea extreta: Sureda Garcia, B. “Notes per a una història de l’educació a Mallorca durant l’època franquista”. A: Lluc, nº 669, pàg. 23.

8 Text extret: Janer Manila, G. Petita memòria d’un mestre del meu temps. Barcelona: Ed. Galba. (pàg. 38).