31 de Desembre: Pridie Kalendas Ianuarias
Nit vespral de les Strenes. Es celebrava amb focs i molta festa el final de l’any solar.
Era una festa catàrtica i de renovació en la que es feien ofrenes a la deessa Strenia, sota l’auspici de qui es començava l’any nou.
Per a complementar la informació, per si pot ser del vostre interés:
La paraula ESTRENAR, etimològicament ve de la deessa Strenia. Igualment les estrenes, petits obsequis votius (en castellà “aguinaldo”).
Strenia era –en la mitologia romana- la deessa que presidia el costum de fer, el primer dia de l’any, regals que eren anomenats strenas.
Aquest dia es celebraven les Strenalies (festa en honor d’Strenia), en la qual la gent portava ofrenes a la deessa i es feien sacrificis en el seu temple, ubicat aprop de Roma al costat d’un bosc sagrat.
Segons la llegenda, el costum d’intercanviar regals entre parents, amistats, companys de feina i fins i tot amb desconeguts, com a símbol dels bons desitjos, gratitud, simpaties i generositat, es va iniciar en temps de la fundació de Roma. Es conta que algunes vegades el Rei de Roma hauria rebut un obsequi simbòlic, unes branques olorose tallades dels arbres propers del bosc consagrat a la deessa Strenia, que presidia el començament de l’any i determinava si aquest seria venturós o no, per a cada persona i família.
En agraïment per aquell obsequi de bon auguri, el Rei de Roma ordenà que aquell gest de regalar durant la festa de Strenia es convertís en costum de la ciutat, i ho denominà Strena, gest que al llarg del temps es convertí en l’”aguinaldo” que coneixem avui dia.
I si recordam…des gall que regalavem als mestres per Nadal; no era un costum franquista, era més antic…i de passada servia per minvar la fam que passaven més d’un mestre d’escola.
Molts d’anys i que Strenia sigui venturosa i generosa amb tots nosaltres, els lectors de Card.cat
Ampliem una mica més la informació sobre Strenia:
Quedem que de la deessa Strenia es derivaren les paraules “estrena” (“Obsequi o present que es dóna en senyal i demostració de gust, felicitat o benefici rebut”), i “estrenar”, que significa “fer ús per primera vegada d’una cosa” i també “regalar, homenejar, donar estrenes”.
Al principi l’estrena o regal era més simbòlic, i consistia en branques oloroses tallades dels arbres del bosc sagrat d’Strenia, i gaudir-ne la seva fragància. Posteriorment es va començar a regalar mel dins petits envasos de fang, monedes de bronze, fruits secs i vi.
Malgrat les “estrenes” anaven agafant un caire més material, no varen perdre mai el simbolisme i la religiositat, perquè sempre es feien en nom d’Strenia, amb el clar propòsit d’augurar un nou cicle o un any ple de benediccions, fites, abundància i felicitat.
Conten que alguns líders romans, com per exemple Octavi August, el primer dels cèsars, i els que el succeïren en el poder, regalaven monedes al poble durant les festes d’Strenia o de l’any nou. Un costum que també va practicar el general romà Escipió “l’Africà” per les seves heròiques campanyes i victòries militars contra Cartago, allà per l’actual Tunísia (nord d’Àfrica).
Aquest costum pagà de fer regals i donar estrenes o “aguinaldos” en honor d’Strenia es va seguir practicant als inicis de l’era cristiana, fins que després de nombrosos intents per part dels Bisbes cristians, quan la religió cristiana va passar a ser la oficial de l’Imperi Romà, per intentar eliminar aquest costum, juntament amb altres, acceptaren que es mantingués aquest costum, però ordenaren que es donessin una setmana abans, amb motiu de Nadal, per celebrar el naixement de Jesucrist.
Així tots contents!!
Que “estreneu” bé l’any 2012.