En el Llevant de Mallorca, dins una vall ignorada i monòtona hi ha un Cardassar. Allà hi he cullida la “Flor” … És humil, incolora i inodora, rasposa i rodejada d’espines.
No dóna gran cosa més l’agre de la terra !
Joan Gomila afronta el gran repte de contar-nos una història d’amor… però també, una tragèdia. Continua
No puc considerar-me un vell encara –ni molt menys-, evidentment no és el que pensava quan era més jovenet i observava als homes de més de cinquanta anys, però el que ben segur no som és, un “nadiu de l’Era Digital”. Continua
15 de març idus martias, dies nefastus publicus (NP), dia especialment consagrat a l’observança religiosa, només estaven permeses les tasques més imprescindibles.
En el calendari romà, els Idus corresponien al dia 13 de cada mes, tret de Continua
13 de març, ante diem III idus martias, dies endotercius, un dia on el matí i les primeres hores de la nit són nefastus, mentre que el període que va des de la primera hora de l’horabaixa i la posta del sol són fastus. Continua
12 de març, ante diem IV idus martias, dies comitiale, aquest dia les assemblees de ciutadans podien votar sobre qüestions polítiques o criminals.
Un dia 12 de març de l’any 415 es va martiritzar a la “pagana” Hipàtia d’Alexandria, filla de Teon d’Alexandria. Una dona culta i oberta als coneixements, gran matemàtica i astrònoma; també era una persona assenyada que donava consells i va resultar ser molt influent dins l’àmbit polític i de la ciutat. Va inventar molts estris que han arribat als nostres dies (un aparell per a destil•lar aigua, un hidròmetre per mesurar la densitat dels líquids, i també el nivells), va escriure sobre matemàtiques i astronomia. Continua
8 de març: ante diem viii idus martias
Noces entre Ariadna de Creta i Dionis, anomenat també Liber, que diu a la seva nova esposa; “Anem junts fins el cel. Tu, que has compartit amb mi el meu llit, comparteix també el meu nom: sota la teva nova aparença t’anomenaràs Líbera”. Continua
1 de Març: Kalendae martiae
Era la festa de les dones casades o matronàlia. Els esposos feien regals a les seves dones i es celebraven banquets. El mateix Ovidi es preguntava Continua
Abans d’establir-se el calendari Julià, març era el primer mes de l’any, dedicat a la Deessa Mare, que rebia diversos noms segons els llocs en el que se l’invoqués. Era considerat també el mes de les dones. Continua
23 de Febrer; a.d. VII Kalendas Martias
Terminalia: Festes en honor de Tèrminus, déu dels límits dels camps. En aquest dia es decoraven amb garlandes les fites que marcaven les diferents propietats, es feien ofrenes de pastissets de mel i es sacrificava un xai o un porcell, esquixant les fites amb la seva sang. Els animals sacrificats eren consumits compartint-los amb els veïns de la finca. Durant aquests rituals s’implorava als déus que els límits de les propietats romanguessin inalterables per sempre.
22 de Febrer: ante diem VIII kalendas martias
Festa de les Caristies o dels morts de la família, als que es porten aliments per al seu viatge al més enllà. Els membres de cada família, després d’honorar els seus difunts a les Parentàlia i les Feràlia, es reunien per agraïr als déus tutelars el fet de què encara estiguessin vius.
19 de Febrer: ante diem XI kalendas martias, dies comitiale
Les velles oferien sacrificis a Lala, la nimfa o bruixa del silenci, mare dels déus Lars o divinitats domèstiques.
17 de febrer: ante diem XIII kalendas martias
Quirinals:
Festes en honor de Quirí, nom que va rebre Ròmul després de la seva divinització. Era considerat una divinitat agrària i fecundant.
15 de Febrer: ante diem XV kalendas martias
Festa de les Lupercals, en honor a Faune.
Sota el regnat de Ròmul, les dones romanes van ser afectades d’esterilitat. Consultat l’oracle de la deessa Juno en el bosc d’Esquil, va contestar: “Mares del Laci, que us fecundi un boc pelut“. Continua
11 de febrer: ante diem III idus februarias
Fornacàlia. En aquest dia es celebrava a Roma la Fornacalia, festa en honor de la deessa Fòrnax, que tutelava el forn (= furnus) de coure el gra. Aquesta festivitat era tan antiga que es creia instituïda pel rei Numa Pompili. Cadascuna de les trenta cúries en les que estaven dividits els ciutadans de Roma la celebrava en un forn a part, i ho anunciava amb antelació perquè hi estiguessin presents tots els seus membres. Continua
1 de febrer: Kalendae februariae, dies nefastus.
En aquesta data es celebrava el festival de Juno Sospita. Juno era la deessa dels nous començaments. Les calendes –el primer dia de cada mes, originalment identificat amb la lluna nova- estava consagrat a ella. Continua
2 de Febrer
Amburbia: Cerimònia expiatòria en la que les víctimes, abans de ser sacrificades, es portaven en processó al voltant de la ciutat.
Festa de les llums o de les torxes: Durant tota la nit anterior, les dones acompanyen a Ceres amb teies enceses mentre cerquen a la seva filla Proserpina, raptada per Plutó i portada a la profunditat de l’infern. Continua
Gener (Januarius) és el mes dedicat a Janus. A ell es dedicaven tots els matins (Janus matutinus) i l’inici dels mesos (CALENDAS). El mes de gener també li pertanyia per ser en el que s’inicia la prolongació dels dies. Janus és un dels déus més antics del panteó romà i se’l representava amb dues cares: una que mira cap endavant i una altra que mira cap enrere. Per això presidia l’any que acaba i el que comença i els canvis de mes. Continua
31 de Desembre: Pridie Kalendas Ianuarias
Nit vespral de les Strenes. Es celebrava amb focs i molta festa el final de l’any solar.
Era una festa catàrtica i de renovació en la que es feien ofrenes a la deessa Strenia, sota l’auspici de qui es començava l’any nou. Continua
25 de Desembre: a.d. VII Kal. Ianuarias
Festa del Sol Invicte
El culte al Sol, d’escassa importància entre els antics romans, va adquirir importància a partir de l’emperador Aurelià. L’any 274, Aurelià va assimilar el culte al Sol al “Sol Invictus” adorat a Síria i va instaurar un nou culte, construïnt un immens temple dedicat al Sol a Roma (a prop de l’actual S. Lorenzo in Lucina). Continua
Cita de Marc Tuli Ciceró “El pressupost s’ha d’equilibrar, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de minvar, l’arrogància dels funcionaris públics s’ha de moderar i minvar, i l’ajut a altres països s’ha d’eliminar per a que Roma no vagi a la fallida. La gent ha d’aprendre novament a treballar en lloc de viure a costa de l’Estat.” Any 55 a.C.