Matrimoni

Ara que el Govern de l’Estat vol revisar la llei de matrimonis homosexuals i, si més no, canviar-li el nom, tenc alguns dubtes que potser qualcú em podria aclarir:

Si etimològicament  “matrimoni” prové de dues paraules llatines: “matris”, que significa “mare” i “munium”, que significa “esment”, “protecció”, “manteniment”…, quin nom hauríem de posar als matrimonis heterosexuals que no tenen fills i, per tant, no hi ha cap mare?

Segon, si la mare és autosuficient i guanya prou dobbers per mantenir-se ella mateixa, o sigui, que no necessita esment, ni protecció ni manteniment, també s’ha de dir matrimoni?

7 pensaments a “Matrimoni

  1. Qualsevol paraula que faci referència a una realitat que ha sobreviscut uns milers d’anys necessàriament haurà sofert canvis per adaptar-se a la realitat social, econòmica, i cultural del moment històric que li hagu tocat viure.

    Així passarà no només amb el matrimoni, sino també, com a exemple, amb el “salari” (li podem anomenar així si el que cobram no és en sal?), “testimoni” (li podem anomenar així si el que declara no ho fa amb la mà als testicles com succeia a Roma,( i d’on prové el nom)? Ergo, com anomenarem a una dona que testifica?), podem parlar de relació filial en una adopció?…. I tants d’altres…

    En el cas del matrimoni ,en concret, ha passat per grans canvis. De ser, a Roma, una relació de fet a la que es donava socialment rellevància publica, el dret canònic la va institucionalitzar. Ja en l’època moderna s’hi introduí el divorci del vincle matrimonial que fins llavors era indissoluble, i ara s’introdueix, dins el mateix concepte, el matrimoni entre persones de mateix sexe. Segons aquest article, hauriem d’utilitzar un nom diferent per a cada un d’aquests canvis, encara que tots facin referència a una mateixa realitat adapatada a cada temps (com la indepedència jurídica i econòmica de la dona, com dius, a més dels canvis legals i conepteuals a què faig referència).

    I encara que legalment és indubtable que és el mateix concepte, cada un tendrà la seva opinió. Si a un grup de 20 persones en substituïm una, dues, cuatre, vuit…hi ha qui defenserà que el grup ha canviat (opció A). Altres entendran que malgrat el canvi, es manté el grup, (com pot passar en l’esport coŀlectiu, tan dins d’un mateix partit, com al cap dels anys, que no perviu cap jugador dins l’equip, però ningú dubte de que és el mateix equip) (opció B). Qui siguin partidaris de la opció A s’hauran d’esforçar a cercar un nom que identifiqui a la nova realitat en cada moment. Qui defensi l’opció B podra utilitzar el nom original, perquè considerarà que el concepte o la institució és suficientement forta, important, rellevant, trascendental…com per gaudir d’una flexibilitat necessària per adaptar-se als canvis de cada moment. I supòs que, encara que sigui per pur pragmatisme social, tothom decidim decantar-nos per la opció B encara que si ens aturem a pensar en un concepte particular ens pugui resultar curiós el canvi, com pot ser en el cas del matrimoni, o més encara en l’evolució del concepte de “família”.

    • Com que les preguntes estaven formulades amb una certa ironia, jo també som del parer que tot s’hauria d’anomenar “matrimoni”. En aquest cas, com amb molts d’altres, la meva opinó no coincideix amb la de l’església catòlica ni amb la institucional del Partit Popular.

  2. Si això va per la llei de matrimonis homosexuals, tenen tot el dret a casar-se pel civil. Altra cosa seria l’església, ja que ve a ser un ‘club privat’ amb dret d’admissió reservat i no és cap estament públic.

    • Ja m’agradaria que fos un “club privat”, així almanco ens estalviaríem el dobberam que rep de fons públics. No només són incapaços de mantenir-se amb els seus propis recursos que, a sobre, ens volen fer els comptes !!

  3. Supòs que ja m’has entès. Això de les ajudes és un altre tema. Amb el que no estic d’acord és que a un estat laic, a la declaració de la renda hi hagi una casella per a una institució religiosa, ja s’encuidarà l’estat de distribuir els doblers.
    I vull deixar ben clar que no tenc res en contra dels capellans, una altra cosa és l’alta jerarquia…

  4. Jo pens que quan l’Estat legisla en assumptes com aquests o semblants ho ha de fer pensant en el conjunt més ample de la ciutadania, i no des de l’òptica d’una o altra creença religiosa. Per tant ha de legislar no des de una ètica de màxims que pugui tenir una o altra religió, sinó des de una ètica dels mínims necessaris per la bona convivència de la totalitat dels ciutadans, siguin de les creences que siguin; En el cas concret, pens que no hi ha perquè canviar res, ja que sembla que la societat en general admet el que hi ha, o almenys no crea conflcte, i a més s’han legalitzat unes situacions de determinades persones que de fet es donaven i reclamaven una certa seguretat jurídica.

Respon a Serafí Lliteres Maçanet Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.