La col·laboració pública-privada també té punts crítics i no està lliure de dificultats, fins i tot de polèmica. El sector privat tendeix a subvalorar l’aportació econòmica dels ajuntaments. Això produeix reticències a realitzar aportacions econòmiques, els models de gestió i de lideratge són distints, no té la mateixa visió de la gestió pública … i, al sector públic li costa compartir el poder amb el sector privat i el seu temps polític no és el mateix.

Per això pens que dins aquesta col·laboració s’han d’atracar posicions i reduir desconfiances, s’ha de profunditzar en la relació entre imposts, despesa pública i serveis, s’hauria d’establir una línia de reinversió permanent en la millora del nostre destí, ens hem d’autoconvença tots que el turisme és el gran motor del nostre desenvolupament econòmic i hem d’obrir tots els àmbits possibles a la discussió i al consens.

Pens que aquest Ens públic-privat tindrà èxit si som capaços d’aplicar una sèrie de factors com: la confiança mútua basada en la discussió tranquil·la de tots els assumptes, el consens i pacte entre tots, el repartiment generós del poder en la gestió turística, amb criteris privats…

Si volem un turisme de qualitat i sostenible cal anar tots junts. No hi ha futur si cada un va per separat i la col·laboració no es pot centrar sols en la promoció, sinó que cal ampliar-la a la planificació i la gestió del destí.

Els destins que no innovin per diferenciar-se dels seus competidors acusaran encara més la crisi i la baixada de preus. Cal aportar un valor afegit als nostres turistes si volem mantenir-los. Les actuacions dels ajuntaments en matèria de turisme s’han de comprometre a impulsar estratègies mixtes amb el sector privat. S’ha d’actuar amb una necessària i imprescindible visió de conjunt per aconseguir una gestió més eficient del turisme i amb això aconseguir nivells superiors de satisfacció del visitant.

Per això comptam amb un pla de competitivitat turística del nostre destí que ens permet tenir un diagnòstic en el qual s’identifica, fruit d’un anàlisi complet del destí, les fortaleses i debilitats internes, amb el propòsit de potenciar les fortaleses i corregir les debilitats i ens marca unes 50 accions a dur a terme davant els nous reptes i amb l’objectiu de millorar la nostra posició en el mercat i disminuir la nostra estacionalitat.

Cal remarcar aquí una vegada més la importància que dóna aquest pla estratègic a la posada en funcionament d’un Consorci turístic públic-privat de Son Servera i de Sant Llorenç i que no es pot retardar per més temps si volem assegurar el futur del nostre destí.

Antoni Sansó

Gerent Associació Hotelera Badia de Cala Millor