L’espiritualitat no té perquè anar lligada a la metafísica, sinó que té a veure, en primer lloc, amb les preocupacions últimes i més profundes (consciència interior), i en segon lloc amb la dedicació (manifestació exterior) de la persona a aquestes preocupacions.
Així doncs, tenim, d’una banda, la profunditat dels interessos, i l’altra, la dedicació a aquests.
D’aquesta manera, l’espiritualitat consistiria en prendre consciència progressiva del meu “jo” més profund i manifestar-ho en la vida quotidiana.
Molta gent pensa que l’Esperit es troba únicament en el cim de la muntanya, i no és així. Per al desenvolupament espiritual és tan important la sexualitat com la meditació. Cal que el desenvolupament de la persona sigui el més integral possible. A més, cal advertir que el peu de la muntanya sosté el cim, per tant, per a una espiritualitat sana i fructífera cal tenir en compte totes les dimensions de l’Ésser.
Elements per a una educació de l’espiritualitat en els nostres dies (si se us n’ocorren d’altres, feu-les-me saber per aquest medi):
- Educació per a estimar totes les persones i a tota la creació.
- Desenvolupament i indagació sobre les preocupacions últimes o més profundes.
- Educació de l’atenció i l’autodomini.
- Capacitat progressiva d’escoltar la veu del silenci i observació de la pròpia ment.
- Religions comparades i històries sagrades del món.
- Economia (o “plus”) de les energies subtils de l’ésser humà.
- Com mantenir la ment lúcida.
- Respecte i estima de la saviesa dels majors.
- Saber escoltar i tenir paciència.
- La mort. Saber-se finit amb un Esperit etern.
- Senzillesa, essencialitat, lleugeresa d’equipatge…
- Crítica social, conseqüències dels nostres hàbits i maneres de viure.
- Educació de la integritat, coherència, unificació de pensament i acte.
- Treball amb l’ombra humana.
- Art-teràpia.
Finalitat de la pràctica espiritual:
Segons Roger Walsh, tota pràctica espiritual, per a ser integral, apunta a…
- Transformar la teva motivació. Redueix l’ànsietat i troba el que la teva ànima desitja.
- Conrear la saviesa emocional: sana el teu cor i aprèn a estimar.
- Viure èticament: sentir-se bé fent el bé.
- Concentrar-te i calmar la teva ment.
- Despertar la teva visió espiritual: mira clarament i reconeix el que hi ha de sagrat en totes les coses.
- Cultivar la intel·ligència espiritual: desenvolupa la saviesa i l’enteniment de la vida.
- Expressar el vostre esperit mitjançant l’acció: acull la generositat i l’alegria d’ajudar als altres.
enhorabona per aquesta reflexió, Joan. Si tothom visqués així per ventura no ens queixariem de crisi, sinó que automàticament passaríem a l’acció. Cal que l’esperit estigui obert als signes del temps
En les èpoques d’opresió i crisi és on han sorgit els savis més grans.
El concepte “espiritualitat” no té perquè anar lligat a cap religió (també vull dir que hi pot anar), ni té perquè anar lligat a la metafísica (àngels, fantasmes, el cel, un purgatori d’ànimes, visions de sants i altres coses similars). Jo no nego ni deix de negar la metafísica, simplement prescindesc d’ella, ja que no vull haver de recòrrer a la fe cega.
Així és, Joan. A més, és allò que tú apuntes, que facem un redescobriment a allò Sagrat, que hi ha en les coses, amb aquells qui ens envolten, en definitiva amb la creació. Amb aquesta senzillesa ja sen’s obri el camí cap a l’espiritualitat i això no es concret de cap religió, més bé diria jo que és innat dins la persona humana, només ens cal prendre’n conciència.