En arribar les festes de Son Carrió arriba la fruita de primavera, i la més primerenca és el nispro.
El nisprer és originari de la Xina, i arribà a Europa cap al segle XVIII com arbre ornamental. No fou fins al segle XIX que el consum del seu fruit s’estengué per tota la mediterrània.
El nisprer es pot empeltar sobre el nisprer bord i el codonyer, que són els peus més vàlids, encara que també pot empeltar-se sobre la perera, l’atzarolera, el grinyoner, la nesplera, i la servera.
El nispro no és gaire còmode de menjar, té poca bocinada i molt pinyol, encara que, això sí, és una de les fruites més saboroses que existeixen.
L’any passat, a ca nostra en vàrem fer confitura i confitats. Aquí us deix aquestes fotografies.
I avís per a navegants: qui se’n taqui, no hi ha rentadora q ho netegi. És taca per a tota la vida.
Ja que xerrau de nespleres, qualcú de pot iŀluminar i dir-me com se diuen ses ‘nesples’ en forester?
Nespla és diu nispola o Nispero ja que ambdós són de la mateixa branca. I és nostre Nispro ells li diuen Nispero del Japón (desconec si encara usen aquest complement tan llarg o si, com en català, ha deixat d’usar-se. Supòs q sí).
Així tenim q en català distingim nespla de Nispro (a pesar q primerament és deia nespla de Japó o nespla americana) I en castellà distingeixen nispola o a tot diuen Nispero, tenint en compte q Un és del Japó.
De totes és nostre Nispro no és cap castellanisme sino q L’evolució nespla-nespra-Nispro
Aquí tens la referenci del Mestre dels mestres , Mossèn alcover: http://dcvb.iecat.net/ (mirar nespler, nespla I Nispro )
La nostra nespla (nespra) és la Mespilus germanica i en castellà, tal com diu en Pau és diu níspola, però també es diu níspero i, encara més, es diu níspolo, nispolero, níspero negro., níspero silvestre, níspero de invierno i níspero de monte. I llavors diran que no sabem castellà i no coneixem la cultura de “allende los mares”.
Joan: Ja ens podries passar les receptes.
Ben igual que fer confitura d’albercoc. Nispros pelats i sense pinyol, sucre, una clovelleta de llimona, canyella, i a foc lent, remena que te remena a fi de que no es cremi. Per no haver de fer tanta feina, us recoman confitar-los sencers.
Ah! M’oblidava: llegiu aquest article http://amicsarbres.blogspot.com/2006/05/nespra-del-nesprer.html
Ara he quedat neguitós! En l’article que ens recomanes llegir, diu que els pinyols són verinosos, i jo me n’he enviat un.
Si el fas sencer, no passis ànsia.
Si no em surten fulles de nisprer per les orelles!! jejeje ;>