Sé que cadascú pot fer el que vulgui políticament parlant, però crec que des del meu punt de vista, s’ha de tenir un mínim de dignitat.
Hem de reconèixer una cosa el Partit Popular va guanyar les darreres eleccions amb majoria absoluta, això no ho discuteix ningú i li dona carta blanca per fer tots els seus projectes: Platja de Palma, Palau de congressos, autopistes de l’educació…, ara bé el que
no li dona és poder per anar en contra dels ciutadans que no pensam com els seus amos de Madrid.
Com més va més fosca torna la formació popular, o ets dels seus o estàs en contra. La mateixa tècnica que va emprar l’ex-president Jaime Matas a les darreres eleccions però multiplicada per 1000.Aquesta multiplicació s’ha vist i es veurà reflectida amb diverses protestes:
- La manifestació “Sí a la nostra llengua”. La més gran que hi ha hagut mai a les Illes.
- Les repetides queixes del cos educatiu, causades no només per les retallades si no per l’actuació de forma unilateral i sense tenir cap mena de comunicació abans amb els centres escolars, per part del Govern illenc.
- Les queixes per part del cos sanitari a causa del tancament dels hospitals Joan March (Caubet) i General o del tancament de plantes senceres de la resta dels hospitals i d’una minva de recursos que estan provocant que s’allarguin les llistes d’espera i que moltes proves que abans es podien fes als hospitals de Manacor o Inca ara s’han de fer a Palma i fins i tot qualcuna a la península.
- Queixes per part del cossos policials per la minva de personal i de recursos.
Totes aquestes retallades s’han justificat per part del govern a causa de les retallades patides per la crisi però han perdut la seva credibilitat a quan:
- S’han fet servir de forma indiscriminada i totalment innecessària ingents quantitats dels diferents cossos de seguretat per donar notorietat a unes visites del president de les Illes als diferents pobles que s’haguessin pogut fer amb el desplegament policial habitual. Segons diferents mitjans aquestes visites ens costaven als contribuents més de 6000€ (1.000.000 de pessetes) cada una.
- Ha donat més de 400.000€ (més de 65.000.000 de pessetes), per concertar dos centres de l’Opus Dei situats al Parc Bit (cal recordar que aquest tipus de centres fan segregació per sexe).
- Va fer un viatge a Suïssa acompanyat per la seva cort de fidels per saber el tipus d’educació que s’implantava allà sense cap intenció -com ell mateix va afirmar- de treure’n profit de cap a els estudiants d’aquí.
Podríem continuar així una bona estona però l’escrit es faria massa llarg.
La finalitat d’aquest escrit és saber de quin costat estan els diferents regidors del PP que fan costat al president Jose Ramon Bauçà. Se’m fa molt difícil creure que no hi hagi ningú més que els ex-PP de Manacor a dins el Partit Popular en totes les Illes que vulguin seguir tenint un president de tan poc nivell com és l’actual i que actua en contra dels que “no són dels seus”.
Segurament aquesta carta no rebrà cap resposta per part de cap regidor ni afiliat al partit. Tot i sabent que n’hi ha que no estan d’acord amb les formes del seu president s’estimen més callar per por, perquè així és com actua el seu partit, mitjançant la por i les amenaces.
Com passa a tot escrit parcial, subjectiu i tendenciós, que deixa de banda, el que hauria de ser la clau de qualsevol anàlisis, una visió integre i completa amb antecedents i comparatives incloses… la part a què fas referència s’ajusta a sa realitat. Si algun dia te fa ganes completar el teu escrit amb la part de realitat que has decidit obviar, mos serà més fàcil quedar en persona i de passada anar a berenar, en lloc de fer-ho via comentaris, que crec que coŀlapserien sa web. Ja te dic ara que segurament amb un anàlisi un poc més objectiu hauries pogut perfectament mantenir sa teva postura antiPP, així que no sé per qué t’encapritxes en ser tan sectari, perquè amb lo que mos està caient (per molt justificables que puguin ser algunes mesures) sortiries igualment guanyant, i algú per ventura fins i tot te contestaria amb ganes d’entaular un sà debat (sempre desitjable)
El que sí trob encertat és el títol….més que res perquè en periode electoral quan els altres partits acaben el seu argumentari polític solen dir: ‘i voteu-mos a noltros, que si no vendrà es PP!!!’. 😉
Sectari? Jo tenc amics que fins ara votaven Pp i no hi tenc cap problema amb ells, ni ells amb jo. Ja em diràs quina part he obviat. A l’escrit volia reflectir la meva estupefacció pel fet que, sobretot en temes com l’educatiu i el sanitari, no hi hagi més regidors que s’hagin oposat a les tesis del president illenc.
Quan xerr de sectarisme no em referesc a què puguis tenir amics d’altres ideologies, faltaria més. Vull dir, simplement, seguint el significat literal del terme, que el teu escrit no persegueix, en cap cas, fer un anàlisi objectiu de la realitat i a partir d’aquí extreure unes conclusions com la que encapçala el títol (plantejament que s’aproximaria a un mètode científic) sinó que tens ben clara quina serà la conclusió i per sostenir-la agafes una part de la realitat com són els fets que reculls (alguns d’ells ben descontextualitzats, com el de la violència i la presència policial),, sense que sigui obstacle, per a la teva argumentació, que trobem fets similars als apuntats protagonitzats per altres actors polítics; és a dir, qualifiques un fet com a bo o dolent atenent exclusivament al subjecte, i no al fet en si mateix.
Ja d’entrada es posa de manifest que el teu fanatisme passarà per damunt de la realitat quan titlles de projectes del PP, algunes iniciatives nefastes protagonitzades, per cirscumstàncies temporals, per tots els partits polítics., com el Palau de Congresos, la Platja de Palma (la cap visible d’aquest projecte crec que era na M.Nájera). Més que projectes d’un sol partit són morts engendrats per múltiples desunions fruit de la ineficàcia política sobre el patrimoni públic que ningú ha sabut qué fer-ne amb ells i ara el PP li tocarà veure qué en fa, i així succesivament, fins que algú tengui una bona idea o una idea dràstica.
Seguidament em fas referència a les queixes per les mesures adoptades. Crec que qualsevol polític déu estar més content si pot sortir a dir que posarà ordenadors per a tots els alumnes encara que no sigui una mesura reclamada pel sector (inclús criticada per algun professional de l’educació per considerar que no era ni molt menys una cosa preferent), o que posarà un tren sense tenir massa enllestit el projecte, o un tranvia entre Ciutat i l’aeroport encara que sigui innecessari per tots els que coneixen el funcionament de la linea 1 de la EMT, o també, clar que sí, posar un metro que no compleix ni tècnicament ni teleològicament les funcions d’una obra pública, o un Velódromo que hipotecarà els comptes públics durant dècades per acollir un Mundial de quatre dies (per molt que ens pugui agradar el ciclisme en pista). Si s’adopten mesures negatives déu ser perquè no hi ha més remei ni més doblers que fer-ho (teories comspiratives de tombar l’Estat, a part).
Criticar les retallades de forma genèrica, deslligant-les de les idees, mesures, il•lusions i interesos públics i privats que ens han abocat a la situació de penúria actual, és com criticar a un alumne per no haver estudiat el vespre abans de l’examen. El problema no és aquell vespre sinó no haver estudiat (ni estalviat) quan hi havia temps a fer-ho.
Ara bé, les retallades sí necessiten una justificació i explicació molt més extensa que una mera referència a la situació econòmica actual, com malauradament sol passar. S’ha de justificar cada € estalviat, i les conseqüències negatives de la mesura, per així poder valorar tant la retallada, com els interessos que encapçalen la protesta (fa cinc anys unes de les principals protestes era el dret de pas pel litoral per la Costa dels Pins, amb presència de diputats i tot; canviat el govern, les protestes públiques acabaren, també les interpel•lacions parlamentàries d’ERC, però el pas del litoral encara avui és impossible. En aquest cas està clar que el que menys importava era la qüestió medioambiental).
Però llegint el teu escrit sembla que la gent estava feliç i contenta fins que arribà el PP. No hi havia queixes abans, més o menys justificades i interessades, també?No hi va haver una vaga general? Una reforma sense acord sindical? Contínues modificacions de programes educatius, també sense acord, més dirigides per programes polítics que per dictàmens tècnics? Coneixes alguna modificació educativa de qualsevol color polític que hagi intentat en sèrio fer front a la trista situació dels idiomes estrangers a les escoles? Un trasllat hospitalari de Son Dureta a Son Espases fet unicament amb un plà polític perquè hi havia necessitat partidista de fer-ho a una data concreta, sense atendre els dictàmens mèdics que ho desaconsellaven?
Dins la teva llista de mesures encaminades a provocar una situació que dugui la por a la població, hauries pogut incloure, també, decisions que afectaren dràsticament al tresor públic (i que ara obliga a treure dobbers d’altres indrets) preses en contra de la opinió pública desl inspectors d’hisenda, com foren la supresió de l’impost de patrimoni, l’exempció societària fins a un milió d’euros de l’impost d’activitats econòmiques, o la famosa deducció de 400 € en periode electoral, en contra de la opinió inclús del propi ministre d’economia. Supòs que el fet que no siguin mesures del PP és un obstacle per inclourer-les a la teva llista de la por.
Et refereixes, després, a la pèrdua de credibilitat de les mesures adoptades degut a altres fets de dispendi de diner públic. El dispendi injustificat o poc justificat de diner públic no només s’ha de criticar sino també investigar i condemnar, però crec que seria un error extendre les seves conseqüències a tota la política on s’enmarca el fet qüestionat. Dins l’acció de govern sectorial segurament hi trobarem mesures bones, menys bones i dolentes, i crec que és adequat distingir-les per després ponderar l’acció de govern en general.
No obstant, respecte les mesures de malbaratment de diners a què fas referència podem dir:
.-Sobre la presència policial, ja em vàrem xerrar, però perquè no tenguis dubtes de què no vull amagar-me, segueixo pensant que a Manacor (que va ser l’inici) primer van ser els aldarulls i després va cmparèixer la polícia, no a l’inversa.
.-Comparetesc la crítica a subvencions a col•legis que no respectin els valors constitucionals (no se si els que citen ho fan, però si ho fan, no haurien de rebrer-ne). En el mateix sentit també critic les quantitats de diners que amb el concepte genèric de ‘acció cultural’ es dediquen a aixecar teatres i auditoris sense cap plà d’ordenació i integració cultural d’àmbit illenc (més de 50 milions de pessetes a Sa Màniga segons els pressupostos sense que arribi a la majoria ni tan sols el seu programa), o les subvencions a publicacions pel sól fet de ser en català, o en qualsevol altre llengua, sense atendre a cap altre més criteri i sense estudi analític sobre la seva necessitat o conveniència pública de subvenció.
.-Sobre els viatges polítics, sempre he demanat el mateix, racionalització (no és necessari que hi vagin 20 persones) i explicació del que se n’ha extret del viatge (mai n’he sentida cap ni una, inclòs el viatge a Suïssa). Però bé, ja que tu cites aquest cas, en citarem un altre com és la mítica excursió a València d’uns 15 representants de govern, consell i ajuntaments per fer-se la foto amb es tren. O ja, més en general, i allunyant-nos de qualsevol polític, la massificació de representants polítics de tites les administracions a les fires turístiques.
Si estam xerrant d’evitar gastos superflus, el que s’ha d’avaluar és el profit públic que se’n pot treure d’una mesura i la seva optimització, i no tant la motivació ideològica del gasto, que, si efectivament és profitós, es convertirà en inversió. En canvi si consideram que el fi genèric a què es destinen els diners (català, cultura en el casos del teatre , esports per exemple amb el Palma Arena, educació en el cas de la subvenció de l’escola de l’opus…) és suficient per justificar una partida, seguirm tudant recursos.
Amb tota aquesta parrafada (perdó per l’extensió) només volia posar de manifest que la realitat és un poc més complexe i menys maniquea (uns són els bons, i els altres els dolents, els de la por) del que tu exposes. Ara bé, si el fet de publicar el teu escrit ha ajudat al teu ego antipp, jo no som ningú per corregir-te ni dir el que has d’escriure ni deixar d’escriure, ja diuen que el paper tot ho aguanta, i supòs que una pagina web no déu ser menos. Amb tot, la discusió de la setmana passada crec que també ha ajudat als lectors a distingir entre el caràcter neutral, obert i objectiu de card.cat i l’accent tendenciós, subjectiu, parcial, radical, extremista i sectari d’alguns escrits publicats.
Crec que amb jo t’equivoques. No acabares d’entendre quan et vaig dir que et veia amb la cara de na Mabel Cabrer o den Guerra. Si tenc una cosa clara és que no hi haurà cap partit amb seu a Madrid que produeixi un canvi real a les Illes, ni PP, ni PSOE, ni IU, ni UPyD ni EQUO. Tots ells tenen un pla amb la mateixa finalitat i nosaltres en cap cas hi sortim guanyant. L’AVE era dolent quan el feia el PSOE i ho és ara que ho continua fent el PP, forma part del pla. Igualment forma part del pla el corredor central i no el mediterrani. Aquí fins i tot han gosat anar en contra de la idea de la UE.
Però tornant a l’escrit, com pots veure només he fet referència al PP de les illes. Si bé és cert que l’anterior pacte no va ser per tirar coets (Son Espases, no tomaren Sa Feixina…), crec que no és comparable a l’atac frontal que està fent aquest govern als que no són dels seus.
Ja em pots dir tendenciós, subjectiu, parcial, radical, extremista i sectari, tot i que venguent d’un insecte com tu no ho esperava, et diré que les meves opinions no ho són ni la meitat de les que surten als diaris i mitjans “de tota la vida”, però clar, no obeeixen a cap de les dues ideologies majoritàries.
No vaig entendre (no només jo), ni encara les acab d’entendre, les insinuacions i comparacions que em vares dedicar (encara que algun company, crec q en funcions mediadores, m’ha advertit que potser interpretàs les teves paraules de la pitjor manera possible, allunyant-me bastant de la teva intenció).
Els adjectius que destaques del meu text no anaven dirigits tant a tu personalment sinó al teu article. La mostra d’això és que no els puc utilitzar per referir-me a la teva resposta. Si l’article hagués tractat d’aquest tema a què fas referència en la teva resposta, i l’haguessis abordat d’aquesta manera més complexe, no hi hauria pogut afegir gaires paraules.