En Pinta en ample 2.0, crònica d’un partit

Ara fa un any, en Pau Quina i en Pere Fullana van proposar que ens reuníssim uns quants amics de tota la vida i forméssim un equip de futbol 7 per participar a les Festes de Sant LLorenç i d’aquesta manera fer una mica de poble. No cal ni comentar les carències futbolístiques de la gran majoria de components d’En Pinta en ample (el nostre equip), ja que molts d’ells no tenim, per dir-ho d’alguna manera, el gen futbolístic requerit per practicar aquest esport, però vaja, com que tot es tractava de fer festa i passar gust de jugar, els resultats i les golejades rebudes no eren importants, sinó que tot el contrari, es tractava d’anar a jugar els partits del torneig, passar gust de fer-ho, fotre unes rialles i fer algun sopar i un poc de tertúlia.

L’any passat, l’any del nostre debut, els resultats no ens acompanyaren gaire, ja que vam pèrdre tots els partits, tots ells per golejada, i com era previsible gols en férem ben pocs. Aquest any la cosa va començar exactament de la mateixa manera, en el primer partit  Ses polles voladores ens van clavar 16 o 17 gols ( ara m’heu de perdonar, però no record ben bé si eren 16 o 17 ), en el segon partit ens en van caure 7 o 8 ( perdonau que em repetesqui, però tampoc no record si eren 7 o 8 gols ) i en el tercer partit crec que només ens varen fer 6 gols, això sí, nosaltres només marcàrem 4 gols sumant tots els partits jugats fins en aquell moment. Resumint, el que crec que queda clar, una vegada sabeu els resultats, és que passam molt de gust d’anar al camp i jugar amb els amics durant 50 minuts, perquè el que és guanyar nos ens ha passat mai. Perdó!!! Correcció!!! No ens  havia passat mai …

L’altre dia vam jugar el quart partit, evidentment arribàrem al camp sense saber amb qui ens tocava jugar i no va ser un sorpresa trobar-nos amb al·lots d’uns 25 anys que feien tota mena de filigranes amb la pilota, i vas pensar, que el més segur era que ens caigués una golejada històrica, d’aquestes que recordes tota la vida. Però bé, al cap i a la fi es tractava de passar-s’ho bé, per tant, et cordes les sabates, ens col·locam al camp i penses a fer-ho el millor que saps per almenys evitar que aquests nois no s’avorresquin en excés.

Així que començàrem el partit, i per coses del futbol, al minut dos ja anàvem guanyant per 1 a 0, i entre rialles li comentes a un company teu:

– Escolta, que anam guanyant i em sembla que encara no ens havia passat mai.

I el teu company et contesta enmig de rialles

– Sí, sí,….a veure fins quan ens dura.

Seguírem jugant i amb un “plis plas” ens marquen el gol de l’empat, i tornes a comentar al teu company:

– Escolta, que un empat no està gens malament.

I ell entre rialles et torna a contestar el mateix d’abans:

– Que sí, que sí, però a veure fins quan ens dura .

Però bé, anava passant el temps i ens anàvem defensant amb més efectivitat de l’habitual, i no saps ben bé com, si per art de màgia, o per gràcia divina, te’n vas al descans de la primera part amb un resultat de 4 a 1 a favor teu, i amb aquells nois nerviosos i necessitats de la victòria per a classificar-se per a jugar la final. Així que després de veure com havia anat la cosa, i conscients de que això no duraria tota la segona part, prenem la decisió de posar l’autobús darrere, i esperar els xuts del rival, que segurament seran molts, i més d’un entrarà dins la porteria. I realment no anàvem errats perquè res més començar la segona part ens marcaren el 4 a 2. Però vaja era allò lògic veient la diferència de qualitat entre els dos equips. I com era d’esperar també va arribar el 4 a 3, i llavors és quan penses – encara ens empataran o perdrem – , així que demanes a l’àrbitre quanta d’estona falta per acabar el partit, i et diu que quatre minuts. No són molts quatre minuts, però a mi, personalment em van paréixer una eternitat. Així que aguantàrem, aguantàrem, duguérem sort , i sí , aquest cop sí, al final guanyàrem.

Escric aquest article per donar les gràcies a tot l’equip, per tenir la formalitat de complir i presentar-se als partits, per acabar sempre amb una rialla encara que perdiguem partits per 16 o 17 gols, i en fi, per donar-los les gràcies a tots.

Així que ja per acabar vos donaré el resultat del darrer partit que jugàrem, i no, no va ser una altra sorpresa, vam perdre per 8 a 1, i això que en algun moment vam tenir superiroritat numèrica, però aquest cop la victòria no va ser possible.

En Pau Quina properament vos farà saber un poc més d’aquest peculiar equip ja que està preparant un “uno a uno” (com als diaris bons) en què repassarà l’actuació de cada un dels jugadors.

7 pensaments a “En Pinta en ample 2.0, crònica d’un partit

    • Ja ja Me sap greu però noltros no anam de tikis takas ni refrits d’aquests sibarites del futbol modern. Noltros anam a l’antiga, futbol nòrdic, penjar pilotes a l’olla i ja vorem….

    • President!!!!….però si vostè ja sap que quan vaig escriure ” Pere Fullana ” ho vaig fer amb tota la intenció de que sortís algun comentari del nostre extrem, però de moment no ha dit res….on deu esser ?

    • Fixat tu que hi ha gent de per Sant Llorenç que me coneix per no sé ja quants de noms diferents, però mai, per aquí, m’havien identificat amb un nom com aquest de ‘Pere’ que tant s’allunya de sa meva identitat.

      De totes formes crec queanam avançant perquè l’autor de la crònica, fins i tot abans de cruear paraules amb jo, ja m’havia batejat en temps de segon de BUP… 😉

      Molt bona crònica, Teo, sobretot perquè resalta lo bé que mos ho hem passat en aquest torneig els dos anys, més que la victòria en si mateixa, i lo bé que mos ho seguirem passant en els pròxims anys, qualsevol que sigui el resultat del marcador.

Respon a Catalina Ferrer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.