Fa alguns mesos el Papa va fer unes declaracions en relació a Betlem que varen fer tremolar les tradicions de tota la vida, les quals, segons el meu veure, no toquen amb els peus a terra, sobretot dues. M’explicaré.
La primera, que no hi havia cap bou ni cap mula. Podríem discutir la presència del bou, que no sé si per aquells paratges sol esser tan habitual com les ovelles o les cabres, però de mula n’hi tocava haver una (o, si més no, una somera o algun altre tipus de transport animal). Si el Llibre no diu mentides, Josep i Maria se n’anaren de Natzaret a Betlem, que estan a una cinquantena de quilòmetres de mal camí, i estant ella a punt de parir, com hi va anar? A peu!? Lo lògic és que tengués un mitjà de transport -una mula, una somera…- i en arribar a Betlem, on la va aparcar si no va esser dins la païssa? Al carrer, amb el fred que feia? El Papa, per tant, s’equivoca.
L’altre, que els Reis venien d’Occident, en lloc d’Orient. Això no pot esser mai, com diu na Maruja Torres, perquè si fos així no haurien rebut cap de les cartes que els enviaren els nins i nines de Sant Llorenç i, com es va poder comprovar dissabte passat, tots els infants del poble tengueren el seu regal. O sigui, que el Papa també s’equivoca, encara que parli ex cathedra.
Molts d’anys.
Jo vaig estudiar qué el Papa és infalible. Per tant pot dir el qué vulgui qué no s’equivoca-
Com diria el pare Bernat… “Lo q digui va a missa”
Desde el septembre de 2011, el dogma pontifici de la infalibilitat no és exclusiu del Papa, sino també de la presidència de card.cat… (que crec que no va a missa).
Llàstima que a la presidència de card.cat no li facin tant de cas com a ell ni li donin tant de remumbori. Com diria el Papa o qualsevol altra eminència (també política que tu i jo coneixem) “el món aniria millor” ja que sé “quin és el bon camí”. I en vista dels resultats…
http://www.xtec.cat/dnee/mic/gif/suspendre.gif
Amèn
Ja que surt el tema de la infal·libilitat pontifícia (ex cathedra) convé recordar que va ser el Concili Vaticà I qui va definir el dogma de la infal·libilitat papal i ho va fer d’aquesta manera: El Romà Pontífex, quan parla ex cathedra, això és, quan en l’exercici del seu ofici de pastor i mestre de tots els cristians, en virtut de la seva suprema autoritat apostòlica defineix una doctrina de fe o costums com ha de ser sostinguda per tota l’Església, posseeix, per l’assistència divina que fou promesa al benaventurat Pere, aquella infal·libilitat de la que el diví Redemptor volgué que gaudís la seva Església en la definició de la doctrina de la fe i els costums. Per això, aquestes definicions del Romà Pontífex són en sí mateixes, i no pel consentiment de l’Església, irreformables.
Ara bé, segons el Catecisme, per tal que una definició pontifícia sigui ex cathedra, s’han de reunir tres condicions:
El Papa ha de parlar com a Pastor i Mestre suprem de tots els fidels que confirma en la fe als seus germans, o sigui no ha de parlar com a persona privada o s’ha de dirigir només a un grup de fidels.
El Papa ha de parlar de qüestions de fe i moral.
El Papa ha de proclamar la doctrina de manera definitiva, o sigui expressa que la doctrina que imparteix no pot canviar.
Quan el papa parla de la mula i el bou, o dels Reis d’Orient, no parla ex cathedra, o sigui que, tal volta, s’equivoca, encara que si llegim el text papal veurem que les seves paraules s’han tret de context, com passa moltes de vegades.
Gràcies Tomàs.
Com vol el pare Bernat que jo vagi a missa si tenim a card.cat un expert en la matèria com tu…
Ets un llibre obert
Així que, Tomàs, si el Papa es pot equivocar, ja només queda una persona el món que no s’equivoca mai: José Maria Aznar.
Molt bona, Pep, es meu amig des bigotet de Guardia Cilvil de es tens den Xesc,