Tota fruita a son temps… aglans

L’aglà és el fruit de l’alzina, d’un color blanquinós en el seu interior, cobert d’una finíssima membrana marronenca, i acabat de protegir per una closca un poc més forta de color marró fosc, molt parescuts a les castanyes, sobretot els aglans dolços, que torradets al caliu són una autèntica delícia.

Abans que arribés el pi, Mallorca estava coberta d’alzines, i poc a poc han li anat cedint terreny, ja que el pi creix molt més aviat i es fa més alt, i li roba llum, com també extén les llavors amb més eficàcia, fins al punt que es pot dir que el pinar ha matat l’alzinar.

L’aglà conté l’alzina dins la seva informació genètica, i al germinar comença el diàleg amb el medi, i aquella alzina en potència, continguda en l’aglà, va desplegant-se o desenvolupant-se.

Aquell projecte d’alzina, contingut en els gens de l’aglà, trobarà dificultats: roques que li impediran endinsar alguna arrel; sequeres que faran que creixi més lentament i doni fruits més petits; plagues que li menjaran els brots més tendres; ventades que li tomaran alguna branca; etc. I aquell projecte que en un principi era d’una gran alzina, acaba esdevenint en una alzina apallissada, petita, que té mitja part morta amb un forat on hi nien mussolets, una alzina que dona poc fruit, agre i petit, i que passa els anys amb més pena que glòria… i així i tot, aguanta, i en arribar el temps, puntual com cada any, fa les seves diminutes floretes i dóna els pocs fruits que fa… i ho fa amb la mateixa satisfacció que l’alzina més esponerosa del món.

6 pensaments a “Tota fruita a son temps… aglans

    • Per la nostra zona, abans de l’ametler i el garrover, hi havia, majorment, olivera i figuera.

      Els arbres que conviuen amb nosaltres passen a formar part de la nostra cultura. En quant al pi, no l’etiquetaria d’invasor, ja que, com bé dius, Pau, és un arbre ben nostre.

      Qui érem noltros abans de l’arribada del pi? No vindran altres arbres a formar part del nostre territori?

      Si els casquets polars es fonguessin, si els pagesos morissin, si els nouvinguts sembrassin arbres de terres llunyanes, si el govern deixàs de protegir en medi, i tants d’altres factors, poden fer que el nostre forest canvii.

      Personalment, el canvi no em fa por, ja que és una constant de la vida. El que importa és la sostenibilitat ecològica. I en quant a la nostra cultura, que sapiguem conservar la nostra essència que ens fa únics, diferenciant el que pot canviar i el que roman inmutable com la nostra ànima colectiva. Celebram Sant Antoni i molts no creiem en l’esglèsia, i la cultura dona passes i muta. El que em preocuparia seria deixar de celebrar Sant Antoni i deixar de glosar.

  1. Are que tenim aquest gran incendi, i segura-ment se haura de repobla, no podrien repobla un boci gorss enfora de es pins tot de alzines dolses ? A lo millor a part de recupera abres autoctonos nostres, seria més mal de fer pegar foc.

Respon a Joan Umbert Font Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.