Supòs que heu vist pels mitjans de comunicació que a l’Índia una al·lota va ser violada per un grup de joves dins un autobús i després la tiraren per la finestra… i va morir. A partir d’aquest tràgic succés Maria Adrover s’inspira per fer una poema amb imatge de caire reivindicatiu.
Hi ha hagut molt de rebombori amb el succés i el govern de l’Índia s’ha vist obligat a fer qualque cosa (o a parèixer-ho) ja que sembla que la violació no estava ni regulada…
S’han presentat unes propostes, però el Primer Ministre n’ha rebutjades un grapat, entre d’altres:
– No considerar violació quan és dins l’àmbit matrimonial.
– Exculpar els que estan dins l’armada.
– Un polític que ha estat condemnat de violació es pot presentar a les eleccions.
I així tira que tira…
He escrit dues frases que diuen:
– “Vull expressar la meva preocupació sobre la ordenança que tracta sobre la violació i l’assaltament sexual.”
– “Una violació és una violació independentment de qui la comet i de les circumstàncies en què la comet”.
La no acceptació de les recomanacions del Sr. Verma de considerar violació quan es tracta de l’àmbit matrimonial és un insult a totes les dones del seu país i una mostra d’abús de poder que no pot ser acceptada.
De tot això ha sortit aquest poema amb imatge:
El Primer Ministre, no deu tenir dóna ni filles? . .supós.
A l’India t’hi pots trobar l’anima mes pura i la mes cruel…