Per xerrar d’aquest cantant que vos present avui, Daniel Johnston, cal que primer us faci un repàs a la seva agitada biografia ja que no es pot enetendre la seva música sense tenir-la en consideració. Així,  els fantames que poblen la seva ment (a causa sobretot d’un trastorn bipolar); les repetides depressions que ha sofert; alguns brots psicòtics…  es veuen reflectits  a les lletres de les cançons.

Per saber tot això d’aquest artista vaig veure el documental  The Devil and Daniel Johnston (2005), un retrat precís de la seva personalitat que també és molt vàlid com a obra cinematogràfica. De fet, és el documental que millor m’ha fet entendre aquest estrany trastorn  que és el bipolarisme (també anomenat psicosi maniacodepressiva) i que pot afectar la nostra ment. De fet, al documental observam un Daniel Johnston amb canvis d’humor constants: passa amb pocs dies de diferència de la més gran de les eufòries (que sovint és quan crea la seva millor música) a una depressió molt intensa. A més, veim com té diferents brots psicòtics que el porten, per exemple, a fer estrallar l’avioneta que conduïa el seu pare (per sort, sense conseqüències importants)  perquè, segons ell,  Lucifer era qui s’havia fet amb el control de l’aeronau.

Així, d’aquetsa ment tan perturbada surten a les lletres de les seves cançons personatges com el Diable, el fantasma Casper  o superherois com el Capità Amèrica. I la seva música, en concordança amb les lletres, és igualment inusual, però, això sí, d’una gran bellesa si s’escolta amb certa paciència  i es perdona la qualitat del so en algunes de les seves composicions, ja que sovint són simples maquetes que han estat gravades de manera casolana (amb tot el que això suposa).

Molts direu que aquest cantant que pos avui és un simple capritx meu, però res més lluny de la realitat. Artistes com Kurt Kobain (de Nirvana), Beck, David Bowie, Tom Waits  i molts més han reivindicat la música d’aquest personatge fins al punt de dedicar-li un disc homentage, The Late Great Daniel Johnston: Discovered Covered  (2004), en el qual participen molts d’ells.

Kurt Cobain amb la camiseta de Daniel Johnston

Els Simpsons també es van fer eco de la figura de Daniel Johnston. Aquí el teniu representat com a un dibuix animat de la sèrie.

Res més, idò, sobre aquest artista que amb un poc de més sort (i segurament amb un poc de més equilibri mental) hagués pogut arribar més enfora en el món de la música ja que talent no n’hi falta. Perquè el conegueu un poc més us deix dues cançons subtitulades:

– La primera composició és Devil Town, cantada a capella, en la qual surt un dels personatges típics del seu peculiar univers: el mateix Diable.

– La segona cançó, I Had Lost my Mind , és una cançó molt representativa de la seva manera de compondre. Conté una melodia molt simple, lletra surrealista (molt pròpia de l’autor), i els dibuixos que il·lustren el videoclip, igualment estrambòtics, són creació del mateix Daniel.