Declaració de renda dels polítics

Aquestes darreres setmanes, alguns polítics i polítiques de la dreta espanyola no s’han aturat de reptar els que no són de la seva corda que presentin o mostrin públicament les seves declaracions de la renda; la més cridanera és la Secretària General del Partit Popular, la senyora María Dolores de Cospedal.

Però tot això que sembla que és una prova de la seva honestedat i de les ganes d’obrir la vida política cap a la transparència no és altra cosa que un intent de desviar l’atenció dels ciutadans, una vegada haver-se descobert que el seu antic tresorer, el senyor Luis Bárcenas, disposava d’un compte a Suïssa amb més de 22 milions d’euros que ningú sap com ha acaramullat, a no ser ell mateix. La qüestió és posar el ventilador en marxa, que els ciutadans parlin d’una altra cosa i no dels comptes del senyor Bárcenas, no fos cosa que els esquitxos els arribessin a ells, especialment pel que fa a la possibilitat  que el finançament il·legal del partit que representen pugui descobrir-se, a pesar de l’experiència que sembla haurien de tenir en temes tant delicats. Us enrecordeu del cas “Naseiro”, que es va tancar en fals perquè es va dir que el cas havia prescrit? Sempre passa el mateix en aquests casos. Si el senyor Naseiro hagués robat un mè o una muleta del Bon Jesús, o hagués estat un pobre miserable que no hagués tingut on caure mort, segurament encara ara seria a la presó.

Però què ens vol dir la senyora de Cospedal, que si tots els polítics mostren públicament les seves declaracions tot d’una sabrem si han rebut comissions o no? No ens faci riure senyora, què ens vol fer creure que si qualque polític ha rebut comissions o altres prebendes, en fer la declaració de renta ho farà constar fins al darrer cèntim? Perquè no crec que el senyor Bárcenas hagi declarat aquests 22 milions d’euros que diuen que té amagats dins un banc suís. No serà, a part de voler desviar l’atenció dels ciutadans, que volen conèixer la situació econòmica dels diputats, senadors o alts càrrecs per veure si hi ha alguna manera de poder fer vinclar les seves voluntats, aprofitant les seves debilitats econòmiques o morals? Que de tot hi ha a la vinya del Senyor.

Si qualque polític s’ha corromput, pot estar ben segura senyora de Cospedal, que el benefici que pugui haver obtingut de la seva corrupció ja és a Suïssa, a qualque caixa forta ben amagada o simplement davall una pedra, perquè m’he d’imaginar que corruptes, sí, però coions no ho són; per tant, no cerqui na Maria per sa cuina, que dins les declaracions d’Hisenda no hi trobarà res, per molts de reptes que faci.

El meu consell és que netegin primer casa seva abans de cercar les busques dins els ulls dels altres. De segur que tots hi sortiríem guanyant, inclòs el seu partit. Ah! i abans de tot, convindria que tots els diners que aquests polítics corruptes han dipositat a les seves butxaques, a Suïssa o a ca ses putes, els tornessin allà on els trobaren i que el govern no els tornés donar als bancs perquè els gran directius es puguin tornar a apujar els sous.

Sembla que les campanes no tocaran per a aquesta festa i els ciutadans de carrer ens haurem de conformar amb un toc a la barra, i a Déu gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.