No podem desvincular la festa del “Corpus” que aquests dies s’ha celebrat, i l’eucaristia de cada diumenge, del moment de dificultat econòmica que estam vivint, sobretot d’aquelles persones que sofreixen amb més força els retalls ocasionats per les decisions polítiques davant la crisi: gent amb dificultats per tenir una casa degut als desnonaments, gent amb dificultat per ser atesa sanitàriament degut a la seva procedència i falta de papers, gent amb dificultats per arribar a final de mes menjant adequadament, gent que ha vist minvat el seu sou, o que ha perdut i no troba feina.
No podem desvincular de l’eucaristia totes aquestes coses, ja que la presència de Jesús a l’eucaristia és perpetuada amb el pa partit i compartit, com la vida de Jesús ha estat una vida desfeta i compartida perquè els altres siguin; un cos fet bocins damunt la creu, com el pa esmicolat damunt la taula. I com el vi vessat i compartit a la taula perquè a ningú li falti l’alegria i l’energia de viure amb sentit i ganes, com la sang vessada per Jesús a la creu, com a màxima expressió de l’amor ardent de Déu cap a la humanitat sencera, que recorda totes les víctimes de la història i reclama amor i justícia,
Aposta el Papa Francesc, aquests darrers mesos en diverses ocasions, ha manifestat la seva preocupació per l’increment de la pobresa i la gran dimensió de l’atur laboral, ha afirmat que no hi ha una pobresa més gran, que no poder guanyar-se el pa de cada dia. No oblidem que al nostre país som 6 milions d’aturats. El papa Francesc, sensibilitzat amb aquests sofriments, fa algunes afirmacions i propostes:
Denuncia l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera, que impedeixen que els Estats puguin controlar, prenent les decisions necessàries pel benestar de la gent.
Critica la constant adoració del deu diner i la dictadura d’una economia que duu a un capitalisme salvatge que cerca el benefici a qualsevol preu, exprimint i explotant a la gent sense cap tipus de mirament.
Es necessari ser solidaris i preocupar-nos pels demés.
Fan falta reformes financeres amb ètica i que els polítics canviïn les seves actituds, des de la convicció que el dobler ha de servir, no ha de governar. (el diner no ha de governar, ha d’estar al servei de la persona).
Déu crida a la plena realització de la persona humana, i l’ètica ens ha de dur a crear un ordre social més equilibrat i més humà. Hem de sabre veure i tenir en compte tota la gent que es troba al marge, tot el que ell anomena perifèries existencials de tot tipus.
El Papa té ben clar que la fe i la vida han d’anar ben juntes, i que celebrar l’eucaristia ha d’anar ben plegat amb una preocupació i ocupació constant en millorar la vida i les condicions “dels nostres germans i germanes” No pot ser un món a on de cada vegada els rics són més rics, i els pobres més pobres, i de cada vegada hi hagi més pobres i menys possibilitats per molts. Fa falta un canvi de sistema, a on la norma bàsica de funcionament i d’organització no sigui el diner, sinó la persona humana.
També Caritas aquests dies ens convida a “viure senzillament perquè altres, senzillament puguin viure”. I ens proposa valors com: sobrietat, mesura, simplicitat voluntària, compassió i comunió. Això és per tots, però encara més pels que viuen sobradament i que pot ser, “amb sobres o sense sobres”, veuen en temps de crisi, quedar-se en el bàndol dels qui més tenen, distanciant-se dels qui de dia en dia més perden i menys tenen.
Celebrar la festa del Cos del Senyor, o l’eucaristia de qualsevol diumenge, ens ha de fer prendre consciència d’una única humanitat amb totes les necessitats resoltes i amb les mateixes possibilitats i ànsies de realització. Els cristians enmig del món han de ser ferment de tot això o no són el que diuen ser: el Cos del Senyor, pa compartit, vida desfeta pels demés; vi vessat, sang derramada per les víctimes i lluites de la història. Demanem coratge, autenticitat i força.
Jeroni Llambias Vidal