La revista missional africana “Mundo Negro”, que editen els missioners combonians, en el numero del mes de setembre es fa ressò d’un informe d’Amnistia Internacional, anomenat “Laberint de l’exclusió sanitària , a on es conten alguns casos en que immigrants han sofert la falta de protecció degut a la retirada de targeta sanitària als sense papers, que afecta a 873.000 persones immigrants. Segons Amnistia Internacional aquesta mesura suposa una violació del dret universal a la salut.
Alguns casos que conta fan referència a Balears, en persones afectades de malalties cròniques diagnosticades. Donant nom i llinatges parla d’una dona d’Uruguai afectada d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica , d’un home xilè que pateix càncer, i que ni un ni altre han pogut realitzar el seguiment de la seva malaltia per no poder pagar les consultes mèdiques. També parla del cas d’un ciutadà senegalès de 28 anys, que morí de tuberculosi per falta d’assistència. Segons l’informe és la primera víctima mortal fruit de l’aplicació d’un decret que condemna a la falta de protecció sanitària als més indefensos.
Aquests fets, igualment que els constants naufragis d’immigrants ben enmig de la mar mediterrània, m’han fet pensar en aquella paràbola que parla “d’un home ric, vestit de púrpura i de lli, i que cada dia fa un gran refresc , i d’aquell pobre anomenat Llàtzer, que ple de llagues llepades pels cans, seu al portal , esperant poder aconseguir qualque mica caiguda de la taula “. I destaca la paràbola, que entre un i altre hi ha un abisme tan gran, que al ric li resulta pràcticament impossible, situar-se dins la pell i la necessitat del pobre. La paràbola ho descriu així: “encara que vingués un mort ressuscitat a parlar als rics de la situació dels pobres del seu portal , no l’escoltarien ni el creurien”.
Un ric avariciós i interessat, dóna tan de valor al seus bens materials, al que té i posseeix, que és com dur una bena tan grossa davant els seus ulls i un tel tan gruixut davant el cor i els sentiments, que és incapaç de sensibilitat davant la crida urgent del pobre a la igualtat i la justícia autèntica, per tal de ser considerat amb tota la seva dignitat.
La paràbola ve a concloure que només hi ha una solució per anul·lar aquests abismes, barreres i diferències tan grosses: l’únic camí és una autèntica reparació i una justa distribució de la riquesa. Només una justa distribució de la riquesa recupera la dignitat de totes les persones i ens fa creients creibles i construeix la fraternitat del Regne de Déu, perquè romp totes les barreres que ens separen i divideixen i mitiga el sofriment injust dels homes i dones de la terra.
Jeroni LLambias Vidal