Declaració institucional de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar per commemorar l’any 2014 Any dels brodats amb motiu del 90 aniversari de la fundació del primer taller de brodats a Sant Llorenç des Cardassar

Exposició de motius.

La transcendència de la indústria dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar és tal que avui podem afirmar que els brodats a Sant Llorenç formen part de la història social, cultural i econòmica del municipi i que la seva evolució és deguda a aquesta indústria manufacturera. Avui, un segle després dels seus inicis, es vol valorar i reconèixer l’activitat generada entorn als brodats i sobretot, la tasca i l’empremta de la dona llorencina.

El brodat de cobertors, adreços de taula, bruses, vestits, mantons i altres peces realitzades a màquina per les dones del poble, varen despertar el gust per l’exquisidesa i varen situar els brodats de Sant Llorenç des Cardassar com un referent, per això, és també, una ocasió per posar de manifest el treball, l’esforç i la capacitat artística de la dona.

De la investigació duita a terme per Lourdes Melis Gomila, la guanyadora de la beca que es va proposar l’any 2010, que engloba des de l’any 1924 al 1974, es pot concloure que aquesta indústria llorencina va tenir els seus inicis en una societat  independitzada del nucli de Manacor. A principis del s. XX  ja hi ha manifestacions manufactureres al poble, com l’elaboració de bosses d’argent i la producció de perles.  Els primers tallers de brodats registrats daten de la segona dècada del segle XX, tot i que s’han trobat testimonis orals de tallers instal·lats amb anterioritat, segurament durant la primera dècada del mateix segle. El primer taller que revelen les fonts documentals i orals era propietat d’un empresari català, Joan Miró, qui es pot considerar l’introductor d’aquesta manufactura en el poble, la qual durant vàries dècades proporcionà una sortida laboral remunerada diferent a l’agricultura, així com  una font d’ingressos molt important. D’aquesta manera, els brodats suposaren una nova via laboral per les dones llorencines que amb la seva tasca feien una gran contribució a l’economia familiar.

Els tallers, encara que fossin propietat d’empresaris catalans, tenien una dona com a encarregada, responsable de la gestió del taller, lloc on es preparava la feina. Les peces més treballades eren els adreços i estovalles, els quals es preparaven en el taller i després  eren brodats per les dones que treballaven en el seu domicili. Eren diverses les tasques incloses dins aquesta activitat, les quals solien ser realitzades per tots els membres femenins de la casa, des de les padrines fins a les netes, que de ben petites ja eren introduïdes dins aquest món i així les famílies s’asseguraven una font d’ingressos. Per aquest motiu, l’ajuda salarial femenina era bàsica per a l’economia familiar, fins al punt que els homes també es dedicaven a les tasques domèstiques, normalment assumides per les dones, per tal de què aquestes es dedicassin el major temps possible a brodar per tenir, així, una major quantitat d’ingressos.

D’aquí també esdevé que aquest treball domiciliari, sense horari, era una mica lliure, i una de les conseqüències és la autoexplotació de la dona, ja que com més feina feia més cobrava.

La Guerra Civil va interrompre l’activitat momentàniament, però en acabar el conflicte bèl·lic es va tornar a iniciar i comencen a  proliferar els tallers que en la investigació han estat classificats com els de la segona generació, anomenats així bàsicament per què són propietat  de gent del poble i perquè els productes que elaboren són diferents. Aquests tallers es dedicaran sobretot a fer vestits de nina i dona, mocadors i mantons però sobretot bruses de dona. Aquest tipus de producció va dirigida bàsicament a la demanda turística, no només de Mallorca sinó també d’altres indrets d’Espanya i fora del país. Fou precisament el turisme qui va afectar a la pervivència dels tallers ja que els sous que s’oferien en el sector no podien compatir amb els dels tallers. A això cal sumar-li la competència procedents de mercats internacionals, sobretot el xinés, que oferia els productes a uns preus molt més baixos. Aquesta casuística provocà que la manufactura llorencina dels brodats entràs en decadència.

Certament, aquesta manufactura dels brodats, que estigué en plena vigència fins a finals del segle XX i que es perllonga, tot i que de manera molt minoritària, fins al segle actual, fou una activitat amb unes conseqüències econòmiques i socials molt importants per el poble de Sant Llorenç.