La Resurrecció: culminació dels anhels

Aquets dies, quan llegim els textos del evangelis de resurrecció, tot d’una ens adonem compte que el que ens falta és fe i esperança, precisament per superar cada moment de la vida en que ens podem trobar.Els evangelis quan parlen de Jesús ressuscitat, no es dediquen a explicar el fenomen de la resurrecció del cos de Jesús (això ja ho deixen córrer dins l’àmbit de la transcendència a on no hi arribem) , sinó que expliquen la transformació que es va donar dins i entre les persones que l’experimentaven viu i actiu en les seves vides i les seves relacions i activitats.

I totes aquelles dones i altres deixebles, el que varen experimentar va ser, com si la seva vida hagués deixat de ser una presó, a on s’havien de resignar a moltes realitats, idees, conviccions i costums. Seguint a Jesús fins a la creu i la mort i l’experiència que segueix amb ells, els hi dóna l’esperança que un altre món (que comença ara i aquí) és possible, que la plenitud de totes les coses és possible. Ells entenen la mort de Jesús, no com el final de res, sinó com l’esdeveniment de la nostra transformació. Per aquells deixebles de Jesús, quan a Jesús l’hi arriba l’hora, no és el final de res, sinó la plenitud del que Jesús és, la plenitud de la bondat, la totalitat de la tendresa, el moment que aconsegueix tots els seus profunds anhels.

Si vivim des d’aquesta fe i perspectiva i esperança, la vida canvia i ens alliberam de moltes pedres grosses i lloses que ens dificulten avançar. Pedres i lloses que ens mantenen amb por, sense alegria, ni delit, ni força per lluitar. No podem viure davall una llosa. Els evangelis ho descriuen així, “l’àngel la fa córrer i s’asseu damunt la pedra” mentre diu a les dones: No tingueu por, va per davant vosaltres a Galilea, allà el veureu”. Que és com dir: “anau a la vostra activitat de cada dia, allà on viviu i us moveu i em trobareu”

Si vivim des d’aquesta perspectiva i fe i esperança, som capaços de fer camí, amb alegria i il·lusió: l’evangeli ho conta així: aquelles dones se’n anaren plenes d’alegria a anunciar-ho als deixebles i Jesús els hi surt a camí i els diu: alegreu-vos, no tingueu por, anau a comunicar als germans que vagin a Galilea, allà em trobaran”. “Galilea” vol dir l’activitat de cada dia, el compromís i la tasca de sempre.

Aquest missatge és interessant, dins un món i una època a on el que més abunda és la inseguretat i falta d’esperança dins tots els ordres, inseguretat econòmica, laboral, professional, política i religiosa.

Es tracta d’entendre la vida com una transformació contínua que avança cap a la plenitud de tots els nostres valors i capacitats, i quan ens arriba l’hora definitiva és la culminació i el resultat de tots els nostres anhels, que desemboca dins la possible esfera de la transcendència que ja no està en les nostres mans.

2 pensaments a “La Resurrecció: culminació dels anhels

  1. Crec que es tracta de no renunciar massa aviat a les pròpies conviccions, no fós cosa que davant les dificultats comencem a dubtar d’elles; sabre cap a on volem anar . I arriscar el que sigui posible. Pot ser, en moltes coses mai vegem el resultat total, però que als menys permaneixi el que hem volgut ser i el que hem fet i lluitat; els primers cristians, encara que Jesús acabés damunt la creu, varen creure en ell, perquè entengueren que havia arribat al final de la vida amb tota integritat. I digueren aquest és la Vida, No sé si ho he explicat entenent i be ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.