Aquesta és la pregunta que ens feren a l´escola quan feien seté o vuité per l’INFORMATIU BALEAR del migdia a TV2. I la meva resposta en aquell moment va ser ben graciosa . La professió d´aviador me venia de la peli “TOP GUN“ de´n Tom Cruise, volar, ulleres de sol, nines guapes, moto… jo volia ser com ell. I picapedrer? Els picapedrers/amics que jo coneixia no anaven escola, guanyaven diners, fumàven, estaven catxas…

Com vos podeu imaginar, els meus pares volien que fos aviador, sense cap ofensa als picapedrers, les dues són professions son respectables i avui amb qualsevol de les dues podria trobar-me a l´atur. El que volien a casa realment era que estudiàs molt per tenir una bona feina, i que és una bona feina? un bon sou, un despatx o almanco a cobri, poques hores, i sense esforç físic, però sobretot FEINA SEGURA i de carrera.

Ara ja han passat quasi trenta anys, ja sóc pare i si em féssim la mateixa pregunta no respondria amb una professió, sinó amb una resposta que potser NO mos ensenyen ni mos eduquen –de gran vull ser PERSONA FELIÇ i ACTIVA, BONA PERSONA, BON PARE, BON EMPRESARI, BON TREBALLADOR… vull ser una persona AUTÈNTICA (en mi mateix, no pels altres), RESPETUOSA, SANA, HONESTA… i no tenir por a equivocar-me, aprendre de les errades, entendre a la gent i entendre que tothom té la seva opinió i raó de ser.

Per escriure aquest article he agafat records que em venen a la memòria i que juntament amb converses amb mon pare, ma mare, dona i amics. Ademés si afegim uns quants anyets de canvis a la meva vida, tot plegat te fan veure la vida d’una altra manera i quan dic UNA ALTRA MANERA és la MEVA. NO la de color VERD,TARONJA , BLAU…

*CONVERSA de qualsevol MARE i PARE PREOCUPATS PER L´EDUCACIÓ:

Mare -Toni, ahir na Joana me va dir que el seu fill de 5 anys ja escrivia lletra lligada i el nostre just just en majúscula. El du a un col.legi d´aquest privats de ciutat i ja xerra anglés.

Ai Toni ! que porem fer ? …….sovint pens que és el millor pels nostres fills, canviar d’escola perquè tengui una millor educació?

Pare –jo tampoc no se que és millor pels nostres fills però sé el que vull per ells . Que siguin feliços , que sabin dir que NO quan una cosa no els agrada, que caiguin i aprenguin aixecar-se, que estimin , respetin , que sabin que ningú te la raó ni el sebres de tot, que sabin entendre les seves emocions (amor, enyorança, gelosia, enveja,….) per així entendre el que els passa , que confiïn amb ells i amb la gent , que tenguin autoestima i fugin del seu ego, que escoltin a la gent , que no tenguin POR a equivocar-se ni als CANVIS , que siguin positius ……..

Mare – però Toni , no m´escoltes!!!! . Tot això que dius no ho ensenyen a l’escola.

Pare – Si que t´escolt!!

………………….-podeu seguir el guió com més vos convengui, només vos posaré una condició . Continuau el guió pensant amb el que sou en aquest moment de la vostra vida i si te qualque cosa a veure amb el que somiàveu de petits .

I si sou “EDUCADORS” (pares, mares , padrins , padrines i docents ) potser l´EDUCACIÓ , tan a casa com a l´escola, hauria de fer un gir i ensenyar-nos una miqueta més de la vida i no tanta norma , comportament , continguts, que a la vida dos més dos no són quatre. I entendre´ns a nosaltres mateixos ens ajudaria des de ben petits a explorar els nostres talents individuals i no estar sotmesos a estigmes col.lectius (races, grups,modes,…) i no sentir-nos totsols en aquest món actual on la informació i la tecnologia avancen a la velocitat de la llum.

Pensau que nosaltres EDUCADORS no estam preparats per viure la vida que ens ha tocat viure ,on tot el que creiem s´ha desmoronat i canviat en pocs anys, i que ni molt menys no estam preparats per entendre el ens depara el futur. Per posar un exemple : els nostres pares ens ensenyaven a viure millor que ells i que la feina era quasi segura.I ara nosoltres hem d´educar els nostres fills per un futur canviant i ple d´incertesa . Si abans tenir carrera te donava feina , ara no existeix carrera ni màster que t´asseguri res. Inclús hi ha feines noves que fa uns anys no existien, i les noves que sorgiran que encara no sabem.

PD: ah! No val donar la culpa els polítics,ni als banquers,ni els docents,ni els funcionaris,ni el jefes ni els treballadors, sinó que cadascú de nosaltres ha d’assumir la part de culpa que li toca. I recordau que culpables són tant els que actuen com els que estan amagats darrera la mata criticant o simplement xerren i no actuen.

“Que li sembla la vida? Ha esta bé viure durant el s.XX i XXI ? Sí , he estat molt , molt feliç . Però no recordo ni una sola setmana de feliç. La felicitat no consisteix amb l´absència de problemes , lluitar-hi: les setmanes no van ser particularment felices , però juntes,sumaven una vida feliç.”

Entrevista a Goethe.

Xavier Amer

Comercial de farina, consultor gerencial i aspirant a malalt de turmell.