Aprofitant que aquest cap de setmana és la festivitat dels difunts (Tots Sants, per uns; Halloween, per altres) quin millor tema per posar que Thriller, de Michel Jackson, la cançó terrorífica i d’ultratomba per antonomàsia.
Michel Jackson, per mi, és un dels pocs exemples que demostra que la comercialitat i el mainstream no tenen perquè anar sempre separats de la qualitat i la brillantor musical. És vera que era un tipus estrany (massa) i capritxós (basta recordar que va voler mutar de pell), però el que nosaltres hem de jutjar és la seva faceta musical i aquí hem de reconèixer que la seva etiqueta de “rei del pop” és més que encertada. Melodies i tornades irresistibles que just sentir-les et feien remenar l’esquelet; sentit de l’espectacle (en els concerts i en els videoclips); una manera de ballar diferent i trepidant… En resum, un artista irrepetible que quedarà a la història.
Podríem posar quasi qualsevol clip del senyor Jackson, ja que la majoria són coneguts, però res millor que Thriller un cap de setmana “terrorífic” com aquest. A més, el tema i el seu corresponent videoclip ajunten els trets caracterísitcs del petit dels Jackson: bon ritme, ball espectacular i escenes plenes d’efectes especials, més pròpies del cinema (de fet, el clip va ser dirigit per un professional del setè art, John Landis, director de films com The Blue Brothers o Un hombre lobo americano en Londres).
Us deix, idò, el vídeo en dues versions, la curta per si només voleu gaudir de la cançó sense més romanços; i la llarga, per si també voleu degustar una introducció i un desenllaç més propis d’un curtmetratge que d’un videoclip musical. I és que fins i tot en això va innovar…
Versió curta (4 min i 52 seg):
Versió llarga (13 min i 43 seg):
Genial Jackson. Ja no se’n fan d’iguals.