En Joan Antoni Ballester, va néixer el 5 de gener de l’any 1984 a Lluchmajor. Als 5 anys va convèncer als seus pares perquè l’apuntessin a classes de música, al poble hi havia dues escoles de música i els pares es decantaren per l’Escola de la Banda de Música. Joan Antoni, era el més jove, aleshores, l’edat dels alumnes era de 12 a 14 anys. Avui en dia aquesta escola és coneguda com: Escola de Música Guillem Tomàs, en honor d’un antic músic. El seu primer mestre de música fou, Cristòfol Barros. Als 10 anys debutà amb la banda de Lluchmajor tocant la trompeta A partir dels 14 anys va anar amb la seva família a viure a Randa (municipi d’Algaida) i també passà a tocar amb les dues bandes. Són molts els professors que han participat en la seva formació. Però té un record especial per Andreu Julià, (director de les bandes de Ses Salines i Algaida) que en els moments adequats li va donar les empentes justes per iniciar els estudis superiors de música i estudiar direcció. Les aficions d’en Joan Antoni, són senzilles, passejar cada dia si pot, i la música, té debilitat per la clàssica i el jazz.
Joan Antoni, com va ser la teva arribada a la direcció de la Banda de Música de Son Servera?
Feia temps que estudiava direcció i que pretenia començar a dirigir alguna banda, ja ho feia amb bandes joves. Per això que allà on hi havia una oportunitat de dirigir una banda m’hi presentava. L’any 2011 vaig enviar un currículum i en pocs dies de Son Servera en cridaren per fer una entrevista. Una xerrada al pati de les Escoles Velles amb Arnau Serra, aleshores president de la banda, i la seva Junta Directiva, serví com a presa de contacte, i un primer intercanvi d’opinions. A principis d’agost en va telefonar n’Arneu, i em va dir que m’havien seleccionat.
Quina va ser la teva impressió dels músics?
Un grup de gent jove amb ganes de treballar. Que venien de tenir un director durant una etapa considerablement llarga i que per tant estaven acostumats a una manera de fer molt concreta. Llavors tot el que jo proposava semblava ser nou. Tot un repte!. El primer concert amb la banda serverina va ser al Auditori Sa Màniga de Cala Millor, al concert de les Festes del Turista, també hi havia la Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar.
Introduïres molts de canvis a la banda?
Al començar a treballar amb la banda vaig creure necessari baixar el nivell de les obres que es venien tocant. Abans de la meva arribada era una banda que tocaven obres de gran complexitat i jo vaig voler començar de zero. Un repertori senzill que em permetés revisar qüestions bàsiques com ara les dinàmiques, la sonoritat… i poc a poc, amb aquestes qüestions resoltes tornar apujar la dificultat dels concerts. Un dels meus objectius musicals era aconseguir una certa flexibilitat en els músics, llavors hem treballat això mitjançant la varietat d’estils i gèneres.
A l’hora de dirigir una banda quina és la major dificultat?
Aquest és un tema que, amb amics directors comentem molt sovint, el més senzill en arribar a un assaig o a un concert és fer música. Les complicacions mai no venen per la música en si, sinó en la gestió del grup humà. En poques paraules, la dificultat és trobar la formula per tenir a tothom content i aconseguir que donin el màxim de sí. És realment difícil!
Heu participat a qualque Certamen competitiu?
Darrerament hi ha hagut bandes que han anat a alguns certàmens. La Banda de Son Servera no ho ha proposat mai, i jo com a director no hi veig grans beneficis. Es cert que guanyar certàmens et pot donar renom, però el preu a pagar penso que és massa alt, un preu que es paga amb un sobreesforç per part de cada músic, i amb el desgast del grup.
La banda ha fet alguns intercanvis, tot i que darrerament ens hem centrat amb els projectes a casa. Especialment amb els festivals, als que aboquem molta il•lusió i esforços i que estan sent tot un referent.
Teniu mancances instrumentals actualment la banda?
Aquest és el tema clau. Perquè ens entengui tothom, una banda és com un equip de futbol, cada músic igual que cada jugador és especialista en una funció, un és defensa o mitja punta i un altre toca la flauta o el trombó. Seria impensable una escola de futbol on s’entrenés a tots els nins a complir la funció de davanter imitant a Messi o Ronaldo i llavors no poguessin jugar un partit perquè no tenen defenses o porters.
Aquesta és avui la situació de la banda. Desgraciadament durant molts d’anys no hem tingut una cantera, una escola de música que mires d’equilibrar les mancances musicals de la banda i també del poble en sí. Una escola de música que ens ha donat alguns músics, cert!, però que tots estaven especialitzats a la mateixa funció, eren instruments aguts. Mentre que les seccions rítmiques i harmòniques han anat quedant abandonades.
Per manca de recursos?
No per manca de recursos, sinó per la mala organització d’aquests. Vull dir: seria impensable que una escola de futbol es dediques a entrenar tenistes quan el seu equip no té un porter. En el cas de Son Servera és una cosa així de ridícula. Durant anys ens hem afanyat a ensenyar instruments com el violí, que com el tenis és una disciplina preciosa, però que si tens un equip de futbol i una banda de música no resulten útils.
Avui Son Servera té una Banda de Música i una bona Coral, a més de una
Batukada, una agrupació de ball popular, i segur que encara em deixo alguna cosa. L’escola de música fins ara no ens ha ofert una solució per a les nostres necessitats i nosaltres som els primers que hem de manllevar músics a altres pobles quan no ens faria falta amb una bona gestió.
Això depèn de la regidora de Cultura?
Sí, estic segur, però, que tant la regidora de Cultura com el nou equip directiu de l’escola de música ja s’han posat mans a la feina per trobar el lloc adequat a l’escola de música dins del pla general de Cultura del municipi, que segur que també inclou una sortida per tots aquests joves violinistes que quan acaben l’escola de música no tenen on anar a tocar.
Actualment compagines la direcció de dues bandes?
Sí, ara encara no fa un any vaig començar a dirigir la Banda de Música de Petra, és una banda de unes dimensions semblants a la de Son Servera i també formada sobretot per gent amateur del poble.
Quins són els teus objectius de cara al futur, i on t’agradaria arribar com a director de banda?
Aquestes preguntes són difícils de contestar, el món de la música a Mallorca és molt petit i hi ha un punt en el que és difícil anar més enllà. El vertader repte, crec que no recau en arribar molt lluny, sinó en saber mantenir-se durant molts d’anys. He conegut directors molt ambiciosos que després d’uns anys no han trobat la motivació necessària per seguir treballant, mentre que altres fa dècades que es dediquen a això i cada concert el viuen com si fos el primer.
Compagines la direcció de les bandes amb la docència?
Bé, fa anys que vaig començar a treballar a l’Escola de Música Municipal d’Algaida, és un projecte molt engrescador que no aturat de créixer en els darrers 10 anys. Avui per avui tenim uns 200 alumnes repartits per una dotzena d’instruments, tres corals i dues bandes joves. Jo em dedico a fer els grups de llenguatge musical dels nins més grans i a més duc les bandes joves. Aquestes estan formades per una trentena de nins i nines que toquen instruments de banda i que en els darrers anys ens hem mogut per tocar a moltes parts de Mallorca i també a Barcelona i Milà.
Per altra banda, aquest curs passat vaig ser professor interí al Conservatori
Professional de Música de Mallorca, com a professor d’Història de la Música. Un tipus de feina diferent, tractant-se d’una especialitat teòrica i treballant amb alumnes de edats més avançades i també amb molt més coneixements.