La gallina o l’ou? L’arma o l’assassí?

Hi ha una voluntat real d’acabar amb el terrorisme i els morts per arma de foc?

Durant aquests passats dies he tengut diverses converses al voltant dels atemptats de Paris. En totes i cada una d’elles he exposat la meva la que, des del meu punt de vista, és la mare dels ous, la causa principal sense la qual cap d’aquests assassinats no hauria estat possible: La lliure venda i el tràfic d’armes de foc.

Mai m’he vist en la necessitat de posseir una arma de foc que pugui arribar a matar a una altra persona. En qualsevol cas, si ho hagués de fer per motius de caça, acceptaria de bon grat les normes de seguretat que s’imposen aquí als propietaris d’aquestes armes: control de la munició adquirida, controls psicològics periòdics, emmagatzemament baix clau de l’arma…

En canvi com podreu imaginar estic obertament en contra del “dret a posseir armes” (right to bear arms) del que tanta propaganda en fa la RNA dels USA que permet a qualsevol persona tenir en propietat seva armes de foc sense gairebé cap classe de restricció. Les dades actuals, tot i que no se’n permet fer-ne un cens als USA, apunten a que ja hi ha més d’una arma per habitant a aquest país, tot i que només un terç de la població en té qualcuna, que com s’explica això? hi ha persones que tenen autèntics arsenals a ca seva. Que necessiten bales per a les armes? Al Walmart (el que seria el Carrefour d’aquí) poden anar a comprar-ne tantes com vulguin. Estan a l’abast de qualsevol.

bullets_at_walmart_2-24-11

Estant de la munició a un supermercat Walmart dels Estats Units d’Amèrica

Però bé, tornem al fil de les conversacions. La meva reflexió era aquesta: “Si els Països que lideren la fabricació i venda d’armes de foc en fessin un registre a on cada arma i tota la munició produïda tengués el seu número per d’aquesta manera saber a on s’ha comprat cada arma i també cada bala, no seria molt més fàcil fer-ne un seguiment? Per què els dirigents d’aquests països, tot i que ara fan el vergonyós teatre de plorar a les víctimes, no exposen solucions com aquesta?”. Tot seguit podeu veure el requadre dels països que més armes venen i a on les venen.

 

Tràfic d'armes mundial

 

Si aquests països portessin aquests controls, no seria molt més fàcil saber qui abasteix als grups terroristes com el Daesh o Boko Haram? Una vegada que aquests terroristes no rebéssin armes de cap altre país quedarien molt minvats en recursos per  a portar a terme els seus actes, així doncs per què no es fa?

En cap cas aquest escrit és un al·legat a una banda o l’altra, just he mirat de fer un petit anàlisi d’aquest fet concret per a que la gent pensi al voltant d’aquesta situació que em pareix absolutament cínica per part dels grans productors i comerciants d’armes.

6 pensaments a “La gallina o l’ou? L’arma o l’assassí?

  1. El problema, Serafí, és que la indústria armamentística no es pot permetre aquesta transparència, ja que se’ls acabaria el negoci multimilionari. No oblidem que el nostre actual ministre, en el passat guanyava molts diners en aquest negoci (i en l’actualitat?).
    Un altre problema és que els acords de disminució de material bèl·lic han de ser universals, ja que si sols eliminam els míssils els països occidentals, hi ha governants d’alguns països que són un perill internacional enorme, i ells mateixos són capassos de fabricar el seu propi armament, com Corea del Nord i altres.

    • Ben d’acord. Lo que passa és que no puc sofrir aquest cinisme dels presidents dels estats quan ploren per la mort d’una gent que han matat amb unes armes que s’han fabricat al seu país. Armes que es distribueixen sense cap classe de control.
      Sempre hi haurà gent amb poc món que, quan li posin una arma a les mans, l’aprofitarà per oprimir als altres. Va passar al 36 a Espanya, i s’ha anat succeint als diferents cops d’estat que hi ha hagut arreu, però MAI s’ha cercat l’origen d’aquelles armes.
      Si per norma es fes un control d’aquestes armes com es fa arreu d’Europa, aquests assassins no hi tendrien l’accés tant fàcil.

      • I tant, Serafí, que ho és significatiu. S’estan armant governs que encara no han arribat a la modernitat de la racionalitat.

        Orient Mitjà i sobretot Siria és un autèntic vesprer on no està gens clar qui dispara contra qui. Per exemple, quan Turquia va tomar aquell avió Rus, fa dues setmanes, es va arribar a un punt de màxima tensió delicadíssim. A mi no m’agrada gens la política de’n Putin, encara que Turquia es va passar, ja que l’avió rus va entrar en territori turc solament uns quants segons. I después Turquía demanà reunir l’OTAN cadadeta de por per lo que havia fet. Pens que un moviment en falç pot desencadenar un desastre gros, ja que Iran i Xina estan amb Russia, i EEUU i la OTAN estan amb Turquia. No estaria malament que la OTAN es plantejàs treure fora als Turcs si tornen disparar als Russos.

        DAESH és un perill enorme que hem alimentat pensant que ens interessava, i que ara ens amenaça. Lo que pens és que s’hauria d’acabar amb Daesh ràpidament, per la força i si és possible sense víctimes civils, encara que me pareix impossible. I deixar que Daesh cresqui, també és molt dolent. Això va per llarg si no hi ha canvis dràstics en molts països i es comencen a canviar les estratègies de pacificació d’orient mitjà. En primer lloc, gran cagada donar Israel als jueus després de la segona guerra mundial, lo que ara ja està fet. Que deixin en pau als palestins; després, que EEUU, Russia, etc., llevin les seves manotes de la zona, que només volen petroli. També un canvi radical energètic que trobàs substitució al petroli ajudaria molt a que fos possible la pau per allà.

        Que per tot el món començacin a entrar al poder partits com PODEMOS, ERC, CUP, EQUO, EU… seria molt positiu, i això depèn de l’evolució de la manera de veure el món de les persones individuals. Un que té molt d’odi en el seu interior vol un govern que massacri els dolents, que es vengi. Un que no pensa gaire, es creu tot el que li conta la versió oficial, i no es gens crític amb la informació. Es per això que cal educació i treball amb la pròpia ombra psicològica. Això mos du a una societat més sana. Per ara estam molt verds, per això tenim les lleis sobre tenència d’armes i exportació d’armament que tenim.

        • Ben d’acord, però seguesc pensant que el bessó de la qüestió és el tràfic d’armes. Als USA hi ha més de 10.000 morts a l’any per armes de foc a l’any i no són per qüestions de terrorisme. Els USA tan sols són superats en morts per arma de foc per Mèxic, que ja et pots imaginar a on compra les armes. A Europa qui s’hi acosta més és Itàlia amb pocs més de 400. Espanya, França o Regne Unit ni tan sols arriben al centenar. El control i seguiment d’aquestes armes és bàsic des del meu punt de vista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.