Entrevista a Fra Tomeu Pastor, fundador de l’Associació Dignitat i Feina

Des de la casa de Ses Josefines del municipi d’Artà, l’Associació Dignitat i Feina, fundada l’any 2009, treballa amb els més necessitats de la zona de Llevant amb un projecte pioner a Mallorca d’ajuda al necessitat a canvi d’un treball digne.
El fundador i responsable del projecte és: Fra Tomeu Pastor Oliver, TOR, superior del Convent d’Artà. El seu esforç i treball va ser guardonat amb el Premi Dignitat del Consell de Mallorca, i l’any 2014 amb el Premi Popular de la Cadena Cope.
Des del passat estiu, l’Associació “Dignitat i Feina” ha estat assumida per l’Ordre Franciscana TOR com una iniciativa social (“obra de misericòrdia”) de la mateixa. El responsable “oficial” és el Superior Provincial. Tots els religiosos del Convent d’Artà es senten responsables i senten com a pròpia “Dignitat i Feina”, i a més donen una mà segons les seves possibilitats.
Fotos Fra Tomeu Dignitat i Feina 5-12--2015 004

Fra Tomeu, com va néixer la idea de fundar l’Associació Dignitat i Feina?
L’any 2009 en plena crisi econòmica i amb una taxa d’atur del 27% a la nostra zona, jo era rector de Cala Millor. Era un impossible trobar feina a l’hostaleria. Un dia del mes de maig, es varen presentar dos homes a la parròquia dient aquestes concises paraules: “tenim gana”. Jo mai havia escoltat ningú que es dirigís a mi amb aquest “crit d’ajuda”. Es donava la circumstància que en aquells dies el rebost de Càritas estava totalment buit a causa de la gran quantitat de gent que venia a demanar. Jo els vaig donar tot el que tenia a la gelera. Aquest fet no em va deixar tranquil i vaig pensar que podia fer. Partia d’una base: no sabia què fer, ni com fer-ho, ni a qui dirigir-me…però no estava disposat a que es repetís de nou l’escena viscuda.

Però els vareu donar menjar?
Sí, però abans de donar menjar o vestit o altres estris volia donar feina. En primer lloc, el treball dignifica. A més, donar feina era una manera de saber si la gent realment estava necessitada o no. “Qui no vol treballar que no mengi”, deia ja Sant Pau.

Com va decidir el treball a oferir?
Jo vaig néixer a Sant Joan, un petit poble agrícola de Mallorca, i coneixia bé la situació del camp, sabia que l’agricultura entre nosaltres està per terra. Ningú cuida els camps perquè els preus dels productes eren i són ridículs. Les collites es fan malbé, ningú recull els fruits. Llavors, vaig explicar a la gent que venia a missa el que m’havia passat amb les dues persones que demanaren aliments. Els vaig dir i repetir a cada missa que, si hi havia algú entre ells o coneixen algú que tingués camps amb ametllers i garrovers que no pensaven recollir, jo miraria d’anar a recollir-los amb persones necessitades, a canvi que se’ns donessin gratuïtament.
Molt aviat varem tenir finques (la gran majoria petites) i gent necessitada, i es presentaren 14 persones. Però nosaltres no estàvem preparats: ni teníem garrots, canyes, ni teles, ni bicis, ni cotxe, ni sabíem on anar a vendre, o com organitzar-nos. Acabarem la primera campanya “com Déu ens va donar a entendre”. Aconseguirem al voltant de 14.000 quilos d’ametlles i garroves. I a les persones que els donàrem feina ja tenien per poder pagar el lloguer, menjar, i no gaire més.

El segon any vos organitzareu millor ?
El segon any ja varem fer un estatuts. Poc a poc es van anar integrant “voluntaris”, i cadascú col·laborava segons les seves possibilitats i donaven un cop de mà. Ens varem autofinançar totalment. L’única font de recursos econòmics és la venda del torró d’ametlla que elaborem a Ses Josefines (Artà). Per això és tan important tenir cura, tant de la qualitat, com la quantitat, de producció del mateix. A dia d’avui amb aquests sis anys s’hauran recollit al voltant de 380.000 quilos d’ametlles i garroves (que totes s’haurien perdut o podrit en els camps).

Trobareu dificultats. D’on eren les primeres persones que ajudareu?
Davant les dificultats que ens posaven, la meva resposta era sempre molt senzilla: si a aquesta gent nosaltres els donem un litre d’oli, un pa, o galetes, ningú no es ficarà amb nosaltres. I per què ha de ser il·legal donar feina per poder comprar ells el pa i l’oli, galetes, o el que necessiten?. Estàvem disposats a qualsevol conseqüència, abans d’abandonar-los Al principi la majoria de les persones que desitjaven “treballar” eren africans i sud-americans. Avui has pogut comprovar que tenim gent mallorquina treballant.

Quantes persones han passat per Dignitat i Feina durant aquest sis anys?
És difícil dir-ho així, de cop: Cada any hi han participat entre 25 o 30 persones. Solen esser constants i perseverants, però si les surt una feina estable a qualque altra part, se’n van. Ens alegrem molt quant sabem que “ja volen pels seus propis medis”. A principis de la campanya d’aquest any, 14 persones que avisarem per treballar a la campanya de recollida, ja que anys passats havien estat a l’Associació, no vingueren ja que havien trobat altres feines.

Heu tingut ajuda per part dels ajuntaments?
Gràcies a Déu, les corporacions municipals de l’entorn van veure amb bons ulls el tema i ens van donar suport de manera directa i indirecta. Poc a poc es va anar corrent la veu de la nostra iniciativa. A més, lentament el projecte era ben acollit per la immensa majoria de la població, perquè només demanàvem treball. A més, un treball que ningú volia fer. No fèiem la competència a ningú. A la vegada, recollíem un fruits que s’haguessin perdut.

Com seleccioneu a qui ajudar?
Un punt important per nosaltres acollir a una persona necessita de l’Associació, és que ella ha d’acreditar amb un escrit oficial dels serveis socials dels respectius ajuntaments que és una persona que no té cap entrada oficial i que es tracta d’una persona realment necessitada. Sense aquest document no acceptem a ningú. El model de “Dignitat i Feina” (oferir només treball) ha tingut una certa repercussió a l’illa. Ja són 4 els grups que funcionen des d’aquesta perspectiva.

Heu sento, vostè és un persona humil, i senzilla que no li agrada parlar dels seus càrrecs a Roma, però no puc deixar d’informar als lectors que el maig de 2013 el destinaren a Roma com a: Definidor General de la Cúria, i va demanar poder seguir col·laborant amb l’Associació Dignitat i Feina. Quines obligacions i responsabilitats té un Definidor General?
Segons el Dret canònic, tot “Superior Major” ha de tenir uns consellers (definidors). Segons les ordres del nostre Ordre, el Superior Major n’ha de tenir 4. Són elegits cada sis anys. Ara m’ha tocat a jo. No és res especial. A més duc la responsabilitat de la formació dels frares; de la evangelització a les universitats i escoles de l’Ordre; de les parròquies i esglésies conventuals i de les obres socials dels nostres frares.

Amb una ocasió en digué que volia continuar treballant per Dignitat i Feina i que el treball de Roma li permet preparar moltes coses des del Convent d’Artà.
Només gràcies a l’internet puc fer moltes de feines per l’Ordre des d’Artà, “ menos mal”!. Si no, hagués hagut d’anar a viure i a fer feina sempre a Roma. Així, només amb un parell de “Purgues” de viatges a l’any, puc estar més temps a Artà.

El motiu que l’ordre Franciscana assumís com a pròpia Dignitat i Feina va ser degut al seu nou càrrec?
En part sí. El motiu més important és que, constatada la solidesa de l’Associació, l’Ordre ho vol assumir com una obra social local més, ja que està dins el nostre tarannà, com a Ordre el que cada casa tingui o assumeixi alguna obra social.

Estan d’enhorabona, fins i tot, el Papa Francesc ha recolzat el seu projecte.
Ha estat una alegria per a nosaltres llegir, 6 anys després d’haver començat amb “Dignitat i Feina” les següents paraules en l’escrit del Papa Francesc que es titula “Laudato si” nr. 128: … “ajudar els pobres amb diners ha de ser sempre una solució provisòria per resoldre urgències. El gran objectiu hauria de ser sempre permetre’ls una vida digna a través del treball. ”
La paraula que amb més força surt de la nostra boca i cor és gràcies: “Dignitat i Feina” és una mostra del que és capaç d’aconseguir el sentit de solidaritat i responsabilitat. GRÀCIES a tantes persones i famílies anònimes que són la veritable ànima de l’Associació. Que Déu li pagui, ja que nosaltres mai li pagaríem degudament.

Parlem del torró artesà que presenteu enguany?
Hem fet dos formats de torró artesà d’ametlla de Mallorca. El més gran va presentat amb una caixa de fusta i té un cost de 8€ i el petit té un preu de 5,50€ i va amb una capsa de cartó.

On es pot adquirir el torró solidari de Dignitat i Feina?
Els punts de venda els tenim distribuïts a diferents pobles de Llevant: Artà, al Convent, Ses Josefines i estació del tren; Capdepera, al mercadet de Nadal; a Son Servera, a la Parròquia Cala Millor, a l’Escola de Música Bernat Pomar de Cala Millor, Mercadet de Nadal, Golf de Son Servera, Benzinera; a Sant Llorenç, al Mercadet de Nadal; a sa Coma: a l’Església de Santa Maria, al centre de la Gent Gran de l’Associació Punta de n’Amer, i al Forn Can Beño. A Manacor: a l’Escola de Música Bernat Pomar.
A Palma, al Mercat d’Es Refugi (a la Misericòrdia) els dies 10, 11, 12 de desembre. A més les persones que vulguin ajudar en la venda o adquirir torró poden contactar als telèfons 693 82 20 08 / 616 93 45 02.
Fotos Fra Tomeu Dignitat i Feina 5-12--2015 058

Moltes gràcies, Fra Tomeu i felicitacions per la gran tasca que duen a terme a Dignitat i Feina. Esperem que els lectors siguin solidaris aquest Nadal i s’animin a regalar als seus familiars i amics el Torró Artesà d’Ametla de Mallorca de l’Associació Dignitat i Feina.
page 1 treballadors

page 2
Fotos Fra Tomeu Dignitat i Feina 5-12--2015 010

 

Fotos Fra Tomeu Dignitat i Feina 5-12--2015 020

Fotos Fra Tomeu Dignitat i Feina 5-12--2015 024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.