Dia 11/11/16 a l’Espai 36 es presenta “La Família Amat” d’en Tomeu Matamalas. Novel·la històrica que, entre altres coses, ha estat una de les obres seleccionades per representar Balears a la Fira de Frankfurt d’enguany. A l’autor li varem demanar que parlas de l’obra en format d’entrevista:Què és La família Amat?
És una novel·la històrica que parla d’una família acomodada que va viure a Palma la segona meitat del segle XV
I com era, aquesta família?
Tot i que es tracta de pura invenció, els Amat podrien estar remotament inspirats en una família de Palma que sí que va existir, els Valentí. Com Andreu Amat, el cap pare dels ficticis Amat, Ferran Valentí, soca dels Valentí reals, va estudiar lleis a Bolonya i a Nàpols, que aleshores pertanyia a la corona d’Aragó i a més hi tenia la residència el rei Alfons el Magnànim. Al cap d’uns anys, Valentí va tornar a Mallorca contaminat de l’humanisme que es practicava en les corts italianes renaixentistes d’aquella època. A Palma, amb altres que també havien freqüentat la cort de Nàpols, va crear un reduït cercle d’amants de les lletres que posseïen centenars de llibres i es reunien i comentaven temes filosòfics, religiosos i literaris.
Aquesta idea no es correspon gaire amb la que tenim de la Mallorca d’aquella època.
No. Nosaltres ens pensam que la Mallorca de mitjans de segle XV era una illa pobra i oblidada on la gent gairebé s’hi moria de fam. I això només era cert de cara a la gent pobra. Els rics d’aquella època no només eren terratinents. Molts d’ells es dedicaven al comerç marítim i es movien pel món bastant més del que ens pensam. De fet, estaven en continuu contacte amb els principals centres comercials de la Mediterrània.
La distinció entre rics i pobres de sempre?
Sí. Potser més accentuada que ara, però bastant similar.
De què més parla la novel·la?
De l’enfrontament entre lul·listes i tomistes, és a dir entre franciscans pro Ramon Llull i dominics pro Tomà d’Aquino, dues maneres d’entendre la filosofia i la religió. La gent instruïda de Palma era lul·lista i, curiosament, el poble pla era molt devot de Ramon Llull, cosa que treia del solc als dominics, que sovint creaven conflictes.
Però a la novel·la descrius assassinats i venjances.
Sí. Pensa, però, que es tracta d’una novel·la. Jo he duit aquestes enemistats al límit per a crear tensió i excitar la curiositat dels possibles lectors. Tot i que es cert que es produïren algunes situacions de vertadera violència que estan degudament inventariades en els arxius diocesans de Palma.
A la novel·la hi ha tocs de feminisme. O almenys les dones hi tenen molta importància.
Sí, és cert. Gran part de la idea d’aquesta novel·la sortí de la descripció d’una imatge que vaig llegir no record on. Es tractava d’una dona que a finals del segle XV va demanar autorització per a estudiar a la universitat de Pàdua. L’acceptaren amb la condició que assistís a les classes amagada rere d’una mampara per a no distreure l’atenció dels mascles. Això em va recordar la quantitat de dones intel·ligents i instruïdes d’aquella època que fóren totalment anul·lades pels pares i els marits o recloses en convents.
Però La família Amat parla també de més coses.
Parla en especial del sentit de pecat, culpa i penitència que es tenia en aquells anys i, en general, dels problemes humans de sempre: l’ambició, el poder, l’amor, l’odi, la venjança…