Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (II)

La vaga de La Canadenca[1]

La gran prova de foc per a la CNT va esser la vaga de La Canadenca, una companyia elèctrica catalana que es coneixia amb aquest nom perquè el seu principal accionista era el Canadian Bank of Commerce of Toronto. La vaga va començar el 5 de febrer de 1919 i va durar 44 dies, arribant a paralitzar el 70% de la indústria catalana, quan s’hi afegiren les empreses d’aigua, de gas, de transport i també l’altra empresa elèctrica Energía Eléctrica de Cataluña. Barcelona va esser ocupada pels militars, a les ordres del general Joaquín Milans del Bosch (padrí de Jaime Milans del Bosch, el general que va prendre part en l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981), es declarà l’estat de guerra –que més tard s’estendria a tot l’Estat espanyol–, es tregueren 8.000 sometents al carrer, es practicaren unes 3.000 detencions d’obrers i es clausuraren tots els sindicats.

La vaga es va resoldre amb un acord amb l’exèrcit, que militaritzaria l’empresa a canvi d’una sèrie de concessions: readmetre els treballadors acomiadats, reduir la jornada laboral a vuit hores, augmentar els sous i alliberar els sindicalistes, encara que el darrer punt no es va complir i la vaga es va tornar reemprendre poc temps després.

Els anys del pistolerisme[2]

A rel de tot això, les accions sindicals van radicalitzar-se i entre 1919 i 1922 Catalunya va viure en un estat d’excepció gairebé constant, les garanties constitucionals van ser suspeses i l’exèrcit va ocupar la ciutat de Barcelona. Els anarquistes van prendre la decisió de protagonitzar atemptats violents a través dels “grups d’acció” com els de Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver o els germans Ascaso; els seus objectius eren la burgesia industrial i les forces de l’ordre públic.

La resposta dels patrons a la violència anarquista va ser la creació de bandes de pistolers a sou que assassinaven els dirigents obrers. Els patrons de la indústria catalana es van organitzar en un “Sindicat Lliure” i van ofegar la classe obrera barcelonina amb el lock out (tancament d’empreses per decisió dels patrons), deixant sense feina 150.000 obrers. El govern espanyol va haver d’intervenir per posar pau als carrers de Barcelona, enmig de l’anomenat “pistolerisme” entre empresaris i obrers.

Davant aquest enfrontament obert, Milans del Bosch va basar la seva estratègia en recolzar les bandes de pistolers de les patronals, per eliminar la violència anarquista i també va posar en pràctica la “llei de fugues”, l’apartat més important de la qual era l’autorització de disparar a l’esquena d’un sindicalista al·legant que fugia. En total, van ser assassinades unes 800 persones entre 1917 i 1922, la majoria obrers, als carrers de Barcelona.

Manuel Bravo Portillo[3]

Bravo Portillo

Era un policia nascut a Filipines que l’any 1909 va esser destinat a Barcelona on, per la seva contundència durant els fets de la Setmana Tràgica fou ascendit a comissari. Durant la I Guerra Mundial va treballar per a l’espionatge alemany i el 1918 va participar en l’organització de l’assassinat de l’industrial Josep Albert Barret –el Savolta de la novel·la d’Eduardo Mendoza “La verdad sobre el caso Savolta”, de la que posteriorment Antonio Drove en faria una pel·lícula–, que fabricava material de guerra per als aliats, per la qual cosa fou destituït del seu càrrec. En els primers anys del “pistolerisme” va obrir una espècie d’agència parapolicial –la Brigada Especial de Policia–, que col·laborava amb les forces de l’ordre i els patrons, primer amb l’elaboració d’un fitxer de sospitosos –el Fitxer Lasarte– i, més tard, amb l’organització d’amenaces, pallisses i atemptats contra sindicalistes. Després de l’esmentat Barret va fer assassinar, entre d’altres, Pedro Massoni, secretari del ram de la construcció, el capatàs d’un empresa de Girona i Pau Sabater, un destacat dirigent sindical conegut com “Tero“. Com a venjança per aquest darrer, el 5 de setembre de 1919 Bravo Portillo fou assassinat per anarcosindicalistes radicals.

La pistola de la capçalera és una star, fabricada a Eibar, Guipúscoa; era la més utilitzada pels pistolers esmentats a l’article.

(Continuarà) 

[1] La crisi del sistema de Restauració, Es.slideshare.net
[2] La crisi del sistema de Restauració, ibid
[3] Elblogderaskolnikov

2 pensaments a “Antoni Soler Martorell, un pistoler llorencí (II)

  1. Barcelona era coneguda a principis del segle XX com a la ciutat de les bombes. L’espiral de violència entre pistolers i els anarcosindicalistes va arribar al punt culminant amb l’assassinat del “Noi del sucre” el 10/03/1923.

    Aquest temps va anar progressant en la jerarquia miliar una figura clau, Miguel Primo de Rivera. El capità general de Calalunya va acabar convertint-se en dictador el setembre de 1923 i suprimint la Mancomunitat …I el només 13 anys després s’inicià l’alçament de Franco.

    Bona lectura que em recorda les classes de història del institut.

    Recomano aquesta lectura sobre el tema que m’ha caigut a les mans avui:

    Autor Balcells, Albert
    Títol El Pistolerisme : Barcelona, 1917-1923 / explicat per Albert Balcells
    Publicació Barcelona : Pòrtic, 2009
    Descripció física 214 p. : il. ; 22 cm
    Col•lecció Pòrtic història nacional ; 4
    ISBN / ISSN 9788498090642
    Matèria Anarquisme Barcelona
    Matèria Lluites socials Barcelona
    Matèria Moviment obrer Barcelona


    pd. en aquella època es publicaven molts dibuixos satírics força divertits 😉

  2. Gràcies per la informació. Al final de la sèrie d’articles faig comptes incloure-hi una mica de bibliografia, per si qualcú està interessat en aprofundir en el tema.

Respon a Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.