Viure és fàcil. Basta mirar la naturalesa que ens volta: les ovelles, les galines, el moix o el ca… De fet cada un dels gens procura la seva pervivència: mejar, beure, descansar i, adesiara, aparellar-se. Amb això i cercant racons per sestar i fugint de les amenaces gairebé n’hi ha prou. Potser basta afegir-hi aquí, i per la condició d’humans, allò de “deixar-se portar” per l’ona cultural que ofereix l’entorn.

Sortir de la seguretat, tancada, de la zona còmoda implica risc i esforç. Com assenyala Rogowsky, desfer-se’n de les resistències