Turisme (VI) Lloguer turístic i sostre de places

Cal tenir present que des del passat 1 d’agost és vigent una moratòria de noves autoritzacions de comercialització d’estades turístiques en habitatges. Això vol dir que no es poden donar d’alta nous habitatges turístics. Aquesta moratòria durarà, com a màxim 12 mesos, que és el termini que tenen els Consells Insulars, amb informe preceptiu dels Ajuntaments i l’Ajuntament de Palma per establir quines són les zones aptes per dur a terme l’activitat del lloguer turístic.

Aquesta zonificació es farà en base a les competències que tenen en matèria d’ordenació territorial i urbanística, que aquest Govern ha volgut respectar escrupolosament, a diferència del Govern del PP. Per això, s’haurà de justificar i tenir en compte les peculiaritats de les infraestructures, la densitat poblacional o altres criteris per considerar que aquesta dedicació extraordinària dels edificis residencials resulta compatible amb l’ús ordinari d’habitatge que els caracteritza.

D’aquí que els Ajuntaments hagin d’emetre un informe, en el qual poden manifestar la no comercialització d’estades turístiques a habitatges en tot o en part del seu terme municipal, sigui respecte a totes les tipologies edificatòries o a algunes, aspecte que ha de ser vinculant. Els Consells Insulars només es podran separar dels criteris continguts en aquests informes per causes justificades relatives al control de legalitat i a l’ordenació urbanística i territorial de caire supramunicipal o insular, en la qual s’inclouen aspectes relatius a infraestructures, a equipaments, a serveis i, en general, a activitats d’explotació de recursos en l’àmbit de l’ordenació turística insular.

Sobre aquesta zonificació, cal dir també, que aquesta s’haurà de sotmetre a tràmit d’informació pública per tal que s’hi puguin fer al·legacions i en cas que es prevegin efectes significatius sobre el medi ambient s’ha de sol·licitar una declaració ambiental estratègica a la Comissió Balear de Medi Ambient.

Pensem que això podria implicar que tot un bloc d’habitatges o diversos blocs, ubicats en una zona residencial privada, passin a ser comercialitzats turísticament cosa que podria produir una concentració de la comercialització turística a determinades zones desvirtuant totalment els planejaments urbanístics i la consegüent generació de problemes diversos, atès que a ningú no se li escapa que els hàbits i necessitats dels turistes no són els hàbits i necessitats dels residents habituals. Cal recordar una vegada més que les normes urbanístiques estan expressament excloses de l’àmbit d’aplicació de la Directiva de serveis.

Una vegada establertes les zones aptes, només es podrà dur a terme el lloguer turístic a les zones autoritzades. La Llei pretén regular una activitat que s’ha anat produint al marge de les Lleis que hi havia, per això incorpora un seguit de mesures tendents a evitar l’oferta il·legal, mesures i eines que no existien. Es fa imprescindible un control d’aquesta activitat des dels punts de vista urbanístic, territorial, mediambiental i tributari. Cal observar, en tots els casos, que s’exigeix finalitat lucrativa, la qual cosa exclou del concepte d’habitatges comercialitzats turísticament supòsits com ara la cessió temporal i gratuïta d’un habitatge i els intercanvis d’habitatges amb finalitats turístiques, entre d’altres.

Hem ampliat molt l’article sobre activitat clandestina, oferta il·legal, intrusisme i competència deslleial. Així deim que la publicitat per qualsevol mitjà de difusió o la realització efectiva d’una activitat turística sense haver presentat la declaració responsable (DRIAT), té la consideració d’oferta il·legal i implica la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Es prohibeix que els allotjaments que no hagin presentat la DRIAT utilitzin les denominacions de vacances, turística o similars.

Pel que fa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges, es considera oferta il·legal tota la publicitat que no hagi presentat la DRIAT i és responsable d’aquesta oferta il·legal tant la persona titular del mitjà a través del qual es duu a terme la publicitat, en suport de paper, pàgina web o qualsevol altre, com la persona responsable d’inserir-hi la publicitat. Per això, tota la publicitat d’aquests habitatges ha d’incorporar el número d’inscripció turística de l’habitatge. Per complementar aquesta exigència, també hem posat dins els drets del usuaris que aquests han de conèixer el número d’inscripció turística i dins els deures de les empreses, hem afegit l’obligatorietat d’informar a l’inici de l’estada i a totes les persones allotjades, de la disponibilitat d’aquest número.

Una vegada inscrits aquests habitatges, les administracions turístiques han de comunicar aquestes inscripcions a les administracions tributàries, als ajuntaments i al Registre de la Propietat. Cal recordar aquí que tots aquests habitatges donats d’alta a turisme estan obligats a la vegada a donar-se d’alta a l’Agència Tributaria (ATIB) per pagar l’impost turístic, que avui és d’un euro diari per estada, amb l’excepció dels menors de 16 anys.

A la vegada, cal tenir present que molts d’Ajuntaments ja han començat a aplicar les seves taxes per places turístiques i no com habitatges, amb un augment considerable de les taxes pels habitatges que fan estades turístiques, per exemple en fems o clavegueram. Si parlam de fems, el municipi de Sant Llorenç ja és un dels municipis on es fa aquesta diferencia: un habitatge paga 85,08€ l’any, en canvi si és un habitatge turístic paga 43,35€ per plaça l’any, que si pensam que aquests habitatges poden arribar a les 12 places podem veure clarament la diferència d’ingrés que suposa pels ajuntaments.

Un dels problemes que teníem amb la Llei del PP, era que quan prohibia el lloguer dins plurifamiliars, pel que fa a la comercialització d’aquestes estades no deixava clar el tema dels canals que es consideren de comercialització turística. Per això, ara hem aclarit aquest tema a la nova Llei i l’hem definit clarament dient que s’entén per canal d’oferta turística tot sistema mitjançant el qual les persones físiques o jurídiques, directament o a través de tercers, comercialitzen, publiciten o faciliten, mitjançant enllaç o allotjament de continguts, la reserva d’estades turístiques a habitatges, bé sigui per terminis de dies o setmanes, bé sigui amb prestació dels serveis prevists a la Llei.

En quan a la prestació de serveis, el que diu la Llei és que la persona comercialitzadora d’estades turístiques a habitatges d’ús residencial ha de garantir, amb l’objecte de facilitar l’estada, la prestació directa o indirecta dels serveis turístics següents:

  • Neteja periòdica de l’habitatge, abans de l’entrada de nous clients o durant l’estada d’aquests.

  • Subministrament de roba de llit, llenceria, parament de la casa en general i reposició d’aquests.

  • Manteniment de les instal·lacions.

A més, i aquest és un punt important a tenir en compte, en cas de contractar-se personal per dur a terme els serveis esmentats, s’han de complir les normes laborals, de seguretat social i de prevenció de riscs laborals aplicables als treballadors, així com el conveni col·lectiu que sigui d’aplicació.

La persona o l’entitat comercialitzadora d’estades turístiques a habitatges d’ús residencial ha de possibilitar l’assistència telefònica al turista o usuari durant les vint-i-quatre hores i aquest número i servei també ha d’estar a disposició de la comunitat de propietaris a fi de poder comunicar incidències greus que es puguin produir i que l’afectin.

Antoni Sansó

Assessor de Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.