Aquest passat dimarts Felip VI no va fer, per molt que alguns ho afirmin, el discurs del PP. Va fer el discurs dels que li asseguren mantenir la poltrona: Els del PP, la seva filial de C’S i el dels qui en altres temps ens volien fer creure que eren republicans, el partit de la gran mentida, el PSOE.

Una de les que obrí el foc fou la ex-ministra de vivenda Maria A. Trujillo, la dels pisos de 30 metres. Poc li importà que una companya de partit seva sigui qui governa les nostres illes, ella tendeix a menysprear qualsevol cosa que no sigui com ella.

Podem seguir amb el perquè de tot plegat, el campió socialista Alfonso Guerra que aconseguí amb el seu “cepillado del estatuto” cohesionar la societat catalana i que el PSOE s’enfonsàs allà després de ser el partit més votat, demanà la intervenció de l’exercit en contra dels catalans.

Per no allargar-me més amb el PSOE, conclouré amb una perla de José Bono ex-president del Congrés espanyol, que va dir que no és just que qui pagui més imposts visqui pitjor. Quan tothom sap que mentre a Castella tenen la ràtio més alta DEL MÓN de  línies de tren d’alta velocitat, a Mallorca no tenim ni un trist tren que enllaci l’aeroport amb la nostra capital.

Continuant amb el Borbó, en cap moment tengué en compte les agressions als votants catalans, ni la més mínima paraula de comprensió o d’intent de mediació de cap a ells i elles, car volen una república i a ell això no li convé per res. Igualment ignorà l’espai d’altre partits, que tot i no definir-se d’una forma clara en aquest aspecte, són l’únic espai que ha rebutjat la violència exercida contra els més de vuit-cents ferits. Aquestes són tan sols alguns exemples del que tot el món llevat del rei espanyol i els seus cecs súbdits i amigots no els hi convé reconèixer que ha passat.

Mentrestant els amics del rei espanyol segueixen negant la realitat que va veure tot el món. Ajudats per la major part de mitjans (públics i privats) de comunicació espanyols que aquesta aquesta setmana s’han guanyat el títol de premsa-fems. Basta fer una ullada a les portades d’aquesta premsa-fems que braveja la “firmeza de la policia” i comparar-les amb les de la premsa europea a on es titula entre d’altres coses “La vergonya d’Europa” o “el dia de la vergonya espanyola”.

Mentrestant aquests dies, Suïssa (entre d’altres), s’ha oferit com  a mediadora per a resoldre aquesta situació. Com és lògic dins la lògica imperialista castellana, primer han mentit negant el contacte amb Suïssa, per després rebutjar-la.

I és que ni Castella ni el seu rei mai acceptaran a Catalunya ni a cap altre dels seus territoris que formen part de l’estat espanyol com a un igual, sinó com a un súbdit. Mai acceptaran dialogar al voltant de cap tipus de sobirania ni de millora d’autonomia cap al que ells consideren de la seva propietat per dret de conquesta.

Per acabar us deixaré escrit que he vist avui a les xarxes que fa entenedora la situació que patim, sí, nosaltres també.