Després d’un petit parèntesi, continuam amb les nostres entrevistes a persones del terme municipal que hagin estat protagonistes per qualque cosa. Aquest és el cas de la pintora carrionera Bel Fullana, guanyadora, com es va anunciar a Card.cat, del premi Ciutat de Manacor. d’arts plàstiques, per la qual cosa ens ha fet ganes entrevistar-la per saber més de la seva feina i d’ella mateixa.

1.La teva darrera col·lecció, Sex on the beach, té un caire molt social.  Quina idea volies transmetre exactament?  

En aquesta sèrie vaig reprendre una temàtica que ja havia tocat anteriorment en una exposició que vaig fer fa uns 5 anys, White Nights, que mostrava es excesos des “guiris” que venen a s’illa a desbaratar-se. Sex on the beach són 5 papers en un format semblant a pòsters, cada un té com a títol es nom d’un cocktail (tekila sunrise, pinya colada, orgasmus, sex on the beach…). En ells hi vaig representar imatges i escenes que te pots trobar en aquests ambients tipus Magaluf. Suposo que el que volia transmetre era una mirada cap a aquests llocs on la realitat se distorsiona i genera paròdies de les persones que els habiten en moments puntuals i que s’abstreuen de sa seva quotidianitat.

La sèrie de quadres de Sex on the beach

2. Què ha suposat per tu guanyar amb aquesta darrer projecte el Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques?

Aquest premi no me pot haver arribat en millor moment. Aquest darrer any ha estat una mica mogut i no havia estat gaire animada, guanyar es premi m’ha suposat una pujada d’autoestima i sa veritat és que sa “pasta” me ve súper bé! Feia devers 10 anys que me presentava a aquest premi, normalment quedava seleccionada per a l’exposició i ja se m’havia ficat entre cella i cella que algun dia el premi havia de ser meu, així que se pot dir que m’he llevat s’espineta…

3. Els que no et coneixem i te veim cada dos per tres a la premsa guanyant algun premi ens creim que te guanyes la vida còmodament amb la pintura. És així o el panorama malauradament és molt més complex? 

Que va!! És molt complex i difícil. Per primera, no surt cada dos per tres a sa premsa guanyant premis… feia molt de temps que no en guanyava cap i sempre m’estic presentant a moltíssimes convocatòries! Darrere un premi guanyat hi ha molta feina, molts d’anys d’insistir i tornar a casa teva amb una mà davant i una darrere, molts de projectes i dossiers redactats per a cada proposta i molts de viatges amb sa furgoneta de mon pare duent quadres amunt i avall sense cap compensació econòmica… Això pel que respecte als concursos. Pel demés puc dir que sempre he d’estar compaginant sa pintura, que considero que és sa meva feina real, amb altres feines temporals, sempre he de dividir es temps i no m’hi puc dedicar tant com m’agradaria, així que de guanyar-me sa vida còmodament res de res, és molt inestable i mal de dur.

4. De quin quadre te sents més orgullosa i/o té un sentit especial per tu?

Diria que no tenc cap quadre preferit… A vegades en faig alguns que m’agraden molt de tot d’una i quan ha passat un poc de temps ja no m’agraden gens i també em passa a la inversa, quadres que he deixat mig acabats i que d’entrada no m’interessen gaire, quan passa una temporada i els torn a veure resulta que m’encanten.

5. Hi ha gent que pensa que l’art és car. Pagar més de mil euros per tenir un quadre penjat a la sala ho troben una aberració. Tu què els diries?  

Els diria que a Ikea venen pòsters d’en Klimt ben baratets, que li posin un marc d’aquests des xinesos i au, arreglat!

No, ara seriosament, jo també pens que l’art hauria de ser assequible per a tothom però és real que s’exclusivitat se paga, tot i així no tot s’art és car, és vera que potser si vols un quadre d’una certa dimensió o d’un cert artista te pot sortir per un ull de sa cara, però hi ha una gran diversitat per triar, no totes ses peces són cares, pots trobar artistes joves i bons amb una certa trajectòria i un tipus d’obra que no t’arruïni. També hi ha s’alternativa de comprar obra gràfica, que és més barata perquè està produïda en sèrie i no se paga com a peça única. Si estàs realment interessat en comprar art, pots trobar sa manera de fer-ho.

6. El teu art no és precisament clàssic, sinó que més bé modern i avantguardista. Tens por que alguna vegada no entenguin els teus quadres o se mal interpretin? 

Sé que normalment és així però no m’importa. Suposo que molta gent pensa que no sé pintar, però és que a mi m’agrada pintar així i per arribar a fer-ho d’aquesta manera m’hi he hagut d’esforçar bastant!

És molt fàcil d’entendre: quan ets petit els professors t’ensenyen a pintar “com Déu mana”, a no sortir-te de sa retxa i tu segueixes ses instruccions fins que arribes a saber dibuixar així com t’han dit que ho havies de fer. Però quan has après aquestes habilitats, si un dia decideixes que ja no les vols perquè no t’hi sents identificat, és molt mal de fer tornar enrere, esborrar anys i anys d’aprenentatge per tornar als orígens. Això és el que jo intent fer.

Na Bel és una pintora enquadrada en l’avantguardisme

7. Amb quins estils de pintar et sents més a gust? 

Sa meva pintura, tot i que intenta arribar a una certa abstracció mitjançant l’expressionisme, és de base totalment figurativa. Sempre pint a l’oli perquè sa textura que té és molt matèrica i s’empasta i embruta molt, és difícil de controlar i això m’agrada. Darrerament pint i dibuix sobre sa tela directament amb es tub de pintura i també amb ses mans, prescindint dels pinzells. M’agrada molt utilitzar sa mà esquerra tot i ser dretana perquè així me surten deformacions que no seria capaç d’aconseguir amb sa mà dreta.

8. Esmenta’ns els teus principals referents o influències.

Moltes vegades he dit que es meu principal referent és en Basquiat, però sa veritat és que m’ho vaig inventar un dia que havia de respondre a una pregunta com aquesta. Els meus gustos i preferències han anat canviat molt durant aquests darrers anys, així com ha anat evolucionant es meu llenguatge m’ha influenciat o m’ha interessat més sa feina de Jonathan Messe, Bjarne Melgaard, Armen Eloyan, Paul McArthy, artistes contemporanis que m’han mostrat persones que he anat coneixent durant aquests anys. La feina de Bacon, Tàpies i Miró sempre m’ha agradat, ara i tot just quan vaig començar a estudiar. Els meus gustos i referents poden anar canviant depenent dels meus interessos i entorns en els que em mogui, el que no canviarà mai i el que realment m’agrada i m’inspira més és sa manera de pintar i dibuixar que tenen nens petits, me podria passar hores i hores mirant com pinten i no me cansaria mai, som una friki des llenguatge plàstic dels infants!

9. Ja treballes en un nou projecte? Ens en pots fer cinc cèntims?

Si, ara estic fent feina per una exposició que s’inaugurarà a Madrid a sa Galeria Herrero de Tejada a principis de febrer. Se tracta d’un projecte que té com a protagonista una dona que viu tota sola a sa selva acompanyada de tots els animals que l’habiten, li diuen Tarzana i és un alter ego que m’he imaginat. En principi serà una exposició de pintura d’escenes costumbristes amb referències als paisatges de Gauguin i de Rousseau i per aquesta ocasió també estic produint unes peces de ceràmica.

10. Tens reservada alguna exposició o mostra  a la vista?

Si, tenc aquesta que vos he dit de na Tarzana a Madrid i també en tenc una altre a Inca al Centre Cultural de Sa Quartera, aquesta no és individual, és un duo show amb en Juan Carlos Martínez. S’expo, que formarà part des festival Urbanea, se titularà La Joié de Vivre i serà comissariada per en Tolo Cañellas. Ses dates no estan gaire clares però segurament serà dins es primer trimestre des 2018.

11.  Al nostre terme hi has exposat mai? Trobes que se’t fa suficient cas?

Si, he exposat dues vegades a s’Auditòrium de Sa Màniga i he de dir que es primer concurs de pintura que vaig guanyar mai va ser es de Son Carrió, així que sa gent des jurat que me va triar com a guanyadora en aquell moment, que diria que eren persones vinculades al terme municipal, van ser ses primeres que me van donar una oportunitat.

12. En relació amb aquest darrer punt, la revista Card.cat promou cada any alguna xerrada/conferència de gent singular del terme que destaqui en algun camp. Acceptaries la nostra invitació algun any?

Ufff…. sa veritat és que som molt esquiva amb això de xerrar en públic, sa paraula ‘conferència’ me produeix pànic, però supos que ho podria intentar. 

Na Bel, tota una artista