A vegades un mot et porta a un altre mot. Es el cas de les llongues. Quan n’Antoni explicava el seu concepte, on i com recorvada la utilització de les llongues (les empleavem per fermar les camelles…), va sortir un altre mot operdut, els de les camelles.
1. CAMELLA f.
|| 1. Cadascun dels bastons corbats que van ficats verticalment dins els forats dels extrems del jou i s’atesen al coixí de la bístia, servint de punt de resistència al moviment muscular de l’animal (Cerdanya, Segarra, Calasseit, Maestrat, Gandia, Mall., Men., Eiv.); cast. clavija. A cada croixit que fa el jou amb les camelles, Colom Tres tar. 42.
|| 2. Braç de carro (Empordà); cast. vara. Un cop posat en mig de les dues camelles… que li amoixaven seguidament les costelles, Víct. Cat., Ombr. 50.
|| 3. Cadascun dels dos bastons que van ficats verticalment a la perxa on se juny la bístia que ha de rodar a un molí de sang, a un argue, etc. (Mall.).
Loc.—a) Tirar de camella: fer força damunt la camella una bístia, en lloc de fer-la damunt el jou (Mall.); met., obrar de mala gana (Mall.).—b) Haver-hi cruixits de camella: haver-hi gran oposició o lluita (Mall.).
Fon.: kəméʎə (or., bal.); kaméʎa (Calasseit, Maestrat, val.); сəméʎə (Manacor, Palma).
Etim.: derivat diminutiu de cama.
2. CAMELLA f.
Femella del camell; cast. camella. La escuàlida camella remuga y s’extremeix, Guimerà Poes. 104.
Es clar!. Ara ja no es sabem res de jous ni de traccions animals. Han perdut la seva utilitat!.
En Tomeu Pistola em va dir aquesta glosa, que vaig publicar a Flor de Card:
Per llaurar s’ha de mester
reia, dental i cameta,
joc d’orelles, destraleta,
telera i reteler,
mantí, espigó, eixanguer,
morral, ulleres, coixí,
jou, camelles i collades,
un rastell, escorretjades
i llogues p’es mul regir.
Que les podries posar en un dibuix? Mos seria molt ventajós per recordar els noms?