Quan sempre plou damunt mullat

Des dels minúsculs o inexistents toldos a on han d’esperar la camiona els estudiants llorencins que van a l’institut d’Artà, fins els problemes,  per desgràcia i per obra de la deixadesa de l’equip de govern crònics, que pateixen cada vegada que plou la gent que viu al carrer de la Mar o a la carretera d’Artà (C/ Salvador Galmés), per posar-ne dos exemples d’entre molts altres.

Cases a on hi entra l’aigua a bots i barrals si no s’hi posa la corresponent planxa al davant, portes desgastades prematurament a causa dels les “ones” d’aigua que aixequen els cotxes, parets amb la marca inequívoca de l’aigua, zones amb floridura…

Aquests són els llocs a on s’han de posar a cobri (o no) els i les alumnes que estudien a l’institut d’Artà a les 07:15 cada matí, Quan plou no hi ha cap altra solució que esperar a dins els cotxes dels pares i mares fins que arriba la camiona.

 

Aquestes són algunes de les voreres que s’inunden sense necessitat de que facin cap gran ploguda i que fan impossible el trànsit per aquestes zones sense remullar-se els peus, tot això sense comptar amb “l’empenta” que li puguin donar els cotxes. Sí ja és impossible així, ja us podeu imaginar com ha de ser amb una cadira de rodes o empenyent un cotxet amb una criatura a dins.

Un cúmul d’incongruències urbanístiques fan que tant la vorera com el  portal d’aquesta casa estiguin més baixos que el propi asfalt. Gairebé just li faltà als que aixecaren l’asfalt, posar-hi una rampa. Un autèntic i vergonyós desastre.

Parets i portals amarats de pluja, les marques en estar eixutes són encara evidents. Ningú en tot aquest temps hi ha tengut el més mínim interès en posar-hi solució.

La solució. Cap esquitx a la paret i trànsit tranquil per les voreres. No cal posar llambordins a tots els carrers, tan sols canviar la forma de la “panxa” que fa el carrer. Com podeu veure no és tan difícil, només cal posar-hi una mica d’interès.

Però ara que m’hi fix, no són les branques d’aquests arbres que entren per les finestres de les cases?… En fi, veure per creure.

Un pensament a “Quan sempre plou damunt mullat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.