Dec ser un mal estratega. Així que me convé no ficar-me en jocs de rol, ni política ni tan sols entrenador de futbol. Se veu que ho faig fatal. Ja me passava en els temps d’en Mourinho, que en cada roda de premsa incendiària i ofensiva que feia jo me’n burlava, mentre la premsa de Madrid l’excusava d’estratega i gran controlador de les paraules. Allà on jo només veia mal perdre i mala educació, ells hi veien estratègia, de la qual encara avui no he estat capaç  de descobrir els beneficis que en produïa.

El mateix me passa ara amb en Puigdemont. Molts me volen fer creure que tot forma part d’un pla preconcebut. Que l’expresident (o, millor dit, president elegit a les urnes que el Govern espanyol se nega a acceptar) ha decidit pegar un cop damunt la taula i entregar-se perquè Europa, ara sí, reaccioni. I jo què voleu que vos digui… o som un complet ignorant (que també pot ser) o aquest home s’ha tornat boig. De veres pensa que la Unió Europea, després d’haver-la reclamat durant mesos, mourà ara un dit per la seva causa?

Crec que és ben hora de tenir-ho clar, a pesar que no és la primera vegada que ho dic. La UE és un simple conveni econòmic que es va fer per afavorir el mercat capitalista i globalitzador  que tenim actualment, ni més ni manco. Que ningú esperi que es mogui per cap causa. Si no ho va fer amb un cas tan clar i cruel com el dels refugiats, de veres algú creu que ho farà per la causa catalana, molt més polititzada i fàcil de botar-se?

Preferesc pensar que no han estat tan ingenus i simplement els han agafat.  Encara que fos a una simple benzinera mentre estaven a l’excusat.