Des de França, des d’on ha seguit la torrentada de Sant Llorenç i les inundacions d’Occitània, que també s’han cobrat tretze morts, Jaume Galmés en ha fet arribar aquest poema per expressar amb aquests versos el seu condol més sentit per totes les víctimes.

ESPECTACLE DANTESC

Aigua i aigua…

De vespre i matinada creix,

el Diluvi, s’estén, tentacular, apocalíptic,

per damunt el meu poble, res no frena

el riu de fang que venint de l’església

tapa la plaça de l’Ajuntament,

cotxes i camions s’endú el torrent,

l’aigua baixa, pujant, als llocs més baixos

i si n’hi troba assassina la gent,

la pobra gent del nostre Sant Llorenç

–què hi vénen a fer, ara, les graelles?– ,

aquesta vall aquests dies polítona

que mostren totes les teles del món,

on tocaria ser famós pels seus

homes i dones de valor d’avui

i de tostemps. No hi havia nauxer

ni barca, ni Noè ni Arca –llamps!–

ni per sepulchra regionum Virgili

cap llorencí il·lustre no menava

per salvar els justs que han finat amb tan bíblic

final.

            Doneu-los, Senyor, eterna pau

i que molts d’anys puguem pregar per ells.

                            Jaume Galmés