El dissabte 3 de novembre, es va celebrar a l’Auditori de Manacor un fantàstic concert de la Banda de Música de Manacor, que va posar en peu durant més de deu minuts al nombrós públic assistent que no es va voler perdre un dels concerts més esperats de la temporada. A més, els beneficis del concert anaven destinats als damnificats de la torrentada que va assolar el Llevant mallorquí.
El concert Monogràfic, comptà amb obres del compositor internacional Óscar Navarro i dirigit pel propi autor, qui té nombrosos premis nacionals i internacionals de composició, i la seva música és interpretada i estrenada a l’actualitat en sales de concerts arreu de tot el món per grans formacions orquestrals.

La darrera d’elles el passat mes d’octubre a l’Escala de Milà, on entre el públic assistent al concert hi havia el gran Ennio Morricone (compositor de «La misión», «Cinema paradiso», «El bueno el feo y el malo» ,etc.) escoltant la seva música, i que és convidat assíduament per fer xerrades i classes sobre la seva música en diversos festivals i universitats d’arreu del món.
Fa just un any, el director de la Banda de Música de Manacor, Eduardo Bernabeu, va contactar amb el compositor perquè vingués a Manacor a dirigir a la banda i fer un concert monogràfic sobre la seva obra. Era un atreviment per part del director de la banda manacorina i un repte molt gran per als seus components. Les obres programades varen esser triades conjuntament pel compositor i director, i eren d’extrema dificultat per una banda amateur. Però Eduardo estava convençut que aquesta experiència era molt important per a la banda, i es va mostrar segur de que la banda heu sabria transmetrà al públic el dia del concert.Efectivament, encertà de ple; va ser un concert fantàstic, els músics disposaren de dos assajos amb el músic, compositor, i director Óscar Navarro per acabar d’enllestir el treball que havia fet durant més de tres mesos amb la banda el director Eduardo Bernabeu. i en tot moment el músics, transmeteren al públic l’emoció, per les peces que anaven tocant.
La primera obra que encetà el concert va ser el pasdoble Font Negre, el compositor va explicar que era el sobrenom de Luís Tomás, la persona a qui anava dedicat, i que es va estrenar a Villena l’any 2015, un pasdoble va dir que funcionava molt bé per obrir concerts, i per tocar al carrer, i que el pasdoble eren les seves arrels i el gènere amb el qual va començar com a compositor.
Seguidament tocaren l’obra per a solista titulada «Primer Concert per a clarinet i banda». Aquest concert va ser escrit l’any 2007, i explicà Óscar que era molt especial per ell, ja que va començar a compondre com a hobby, de molt jovenet, el seu somni era que la composició es pogués convertir en la seva professió, com és a l’actualitat. Al principi va dir que el camí és molt dur, ningú et coneix ni confia en tu. Així que el gran repte era aconseguir que algú li demanés un tema, «i pagarà per ell». L’oportunitat li va sorgir quan formava part de la jove Orquestra Nacional d’Espanya, on un professor que treballava amb ell a la secció de clarinets després d’escoltar composicions seves, li va fer una oferta per escriure una obra per a clarinet i orquestra destinada a estrenar-se a Bèlgica, amb una banda formada per una selecció de les bandes dels exèrcits de terra, mar, i aire.
El clarinet solista d’aquesta gran obra a Manacor va ser el director de la Banda de Manacor, i clarinet solista de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, Eduardo Bernabeu Valls, la seva gran interpretació va ser molt aplaudia per al públic assistent que omplia la sala. El compositor el felicità efusivament per l’execució de l’obra i va dir que tot i el coneixia personalment només feia dos dies, havia comprovat era un gran director i excel·lent professional, i que era una sort per a la banda tenir-lo com a director.
La següent obra, El Arca de Noè, és una obra que descriu en música aquest passatge tan conegut de la Bíblia. El compositor va anar explicant una miqueta la història que comença amb Noè fent una passejada per la muralla, la música comença molt suau al principi amb el corn anglès, per passar de sobte a la secció dels greus, les tubes, els contrabaixos, per escoltar després totes les seccions de la banda fent d’animals, amb les trompes escoltarem sobretot el so dels elefants.
El pasdoble Antonio Estevan López y Maria Gil Herrero, va ser la següent obra que tocaren, un pasodoble encarregat per un empresari gran aficionat a la música i que el volia dedicar a la seva dona malalta d’Alzheimer.
Downey Overture, una obra dedicada a la «Downey Symphony Orchestra», on el compositor fa una unió de la seva terra i Califòrnia. Aquesta obra va donar a conèixer la ciutat de Downey arreu del món i en l’actualitat és una de les obres més interpretades per els orquestres dels Estats Units.
The fly (la mosca), aquesta va ser la part divertida del concert; el músics simulaven el so d’una mosca volant sobre la banda, amb divertits instrumentes intentaven caçar-la fins que finalment el director heu va aconseguir, acabant la divertida peça.

Libertadores, era la darrera obra del programa, una obra inspirada en el riu Amazones i dedicada als líders independentistes, i a Simon Bolívar. Óscar va dir que a vegades li demanen quina és la seva obra preferida, i sempre diu «totes», però Libertadores és l’obra que més voltes al món ha donat del seu catàleg. L’han tocada a tots els continents i és una obra on si tanques els ulls, pots escoltar tots els renous de la selva, i els músics posaren els cinc sentits per aquesta obra que requereix d’una gran dificultat i concentració de tots el músics que la interpreten, especialment de la percussió, que cap al final de l’obra desapareixen del escenari per tornar entrar tocant els tambors i es situaren davant de l’escenari, tocant fins al final de l’obra.
El públic, posant en peu va ovacionar als músics i als dos directors per aquest fantàstic concert, que va ser interpretat sense interrupcions, i ningú es va moure de la sala en tot el temps. Óscar va fer sortir al director de la banda Eduardo, que durant el concert va estar tocant a la darrera fila com un músic més de la banda.
Al final, com a regal els músics van tocar una obra molt especial pel compositor: l’obra que l’any 2016 va dedicar als seus pares, molt amants de la música. El més difícil, va comentar. va ser l’elecció del nom, ja que anava dedicada al dos, Paco i Conchita, i no volia que cap dels dos enfadés, i va decidir titular el pasdoble Paconchita.
En acabar l’actuació Óscar em va comentar que es trobava molt satisfet de la gran actuació de la banda i de la feina feta pel director Eduard, i que agraïa molt l’assistència del públic al concert recolzant a la banda manacorina.
No puc acabar aquesta crònica sense mencionar que vaig esser present a un concert molt difícil i especial de la Banda de Música de Manacor, la més cordial felicitació a tots els components de la banda pel gran esforç treball i il·lusió amb que hi han posat per prepar aquest concert.