La conversa sobre persones deixades, brutes o mal educades que és una de les accepcions del mot aixanguer ens va portar a un altre del mots actualment poc usats: xandoc, què a més de no ser sinònim d’aixanguer, afecta a aun entorn geogràfic ben reduït, el nostre.
XANDOC m.
Persona que va d’una banda a l’altra xafardejant i conversant sense necessitat (Manacor); cast. comadrero, chismoso.
Fon.: ʃəndɔ̞́k (mall.).
XANDOCAR v. intr.
Anar d’ací d’allà xerrant sense necessitat (Manacor); cast. comadrear, chismorrear. M’hi entrec, i xandocàrem per llarc, Alcover Cont. 256.
Fon.: ʃəndoká (mall.).
(Imatge de Google)
Coneixia xandocar
Afegit el significat del verb. També l’havia sentit dir, en el sentit de “deixar passar el temps sense finalitat i tasca concreta”. Amb tot i amb això resulta curiós el mot, primer per la seva localització “manacorina”. I també per descartar l’extensió de xandoc/xandoca a “una persona abandonada de si mateixa”.