Com no podia ser d’altra manera l’Emoticona’t d’avui només podia anar de les passades eleccions municipals. Una jornada com la d’ahir, plena d’emocions, amb alegries, decepcions, sorpreses, angúnies, nirvis i, fins  i tot, alguna polèmica, donen per molt. Així que comencem…

1. LA POLÈMICA DE LA PRÈVIA

  En el darrer esprint abans de les eleccions sorgiren dues polèmiques que generaren bastant enrenou. Primer la reunió “sorpresa” per als afectats de la torrentada realitzada a l’Espai 36 que va provocar que tots els partits polítics, excepte el PP, se’n desvinculassin i ni tan sols hi assistissin (via comunicat oficial). Després la discussió continuà: que si aquestes no eren maneres ni dia de convocar-la, que si era iniciativa  del PP o era a nivell individual, que si era responsabilitat dels partits assistir-hi per almanco escoltar o no feia falta perquè les ajudes ja s’havien votat en ple acceptades per tots els partits… En resum,  un caliu que quasi va prendre.

Però si no hi havia prou sotragada, després encara sortí el comunicat en premsa del Col·legi d’Enginyers manifestant que “se desvinculava de l’informe municipal sobre la torrentada”. Aquí de nou, brou: que si se tractava d’un simple error de redacció sense més importància, que si l’ajuntament havia intentat enganyar el poble… Igualment això provocà enrenou i fins i tot a peu d’urnes se sentia comentaris de gent que ja augurava que aquestes polèmiques podien passar factura a l’equip de govern. Vistos els resultats, però, només ens cal rememorar el títol de la famosa novel·la de Shakespeare: Molt soroll per no res.

2. FALTA D’INTIMITAT

Foren incomptables el número de persones que se m’aproparen per expressar el seu disgust davant la falta d’initmitat per votar. Entre falta d’espai i casetes on poder amagar-se a votar, molts van haver de votar “a pèl” i, amb tants ulls observant, aquest fet no va agradar gaire. Podria dir encara més, però el meu company Tomàs Martínez ho ha redactat tan bé que me remet al seu escrit: enllaç.

3. PSIB/PSOE vs. PP

Encara que en Casado digui que “ha començat la remuntada” (no sé on, a no ser que ni hagi tret el cap de Madrid) indubtablement el PSOE (i el PSIB) és el partit en forma tant a Balears com a la majoria d’autonomies espanyoles (i a l’estat si pensam en les eleccions de fa un mes). En contra el PP, que ha tastat allò que abans tant bé li anava (la fragmentació), no aixeca el cap. A Sant Llorenç podem dir tres quarts del mateix. Si PI, PSM i Gisca se mantenen (vot més, vot manco) el PSIB és qui puja (dos regidors) i PP qui baixa (un regidor i tres respecte a fa vuit anys). Alguns destaquen que l’únic partit, excepte el PI, que ha presentat una cara nova al capdavant de la llista és qui ha obtingut la més gran pujada de vots. Necessita idò Sant Llorenç una renovació i cares noves al capdavant de les llistes?

4. SON CARRIÓ, FEU DE GISCa

Indubtablement és així. De fet, quan just quedava la taula de Son Carrió per comptar, els resultats provisionals donaven una soprenent victòria del PSIB: 5 regidors pels d’en Pep contra 4 del Gisca. Però tot es va capgirar amb la sonada victòria a Son Carrió del partit d’en Mateu: 371 vots per només 32 del PSIB. I és que els carrioners, com si del poble gal es tractàs,  ho tenen clar: voten els dos partits del poble, Gisca i PI (101 vots) i la resta no deixen de ser residuals. Això deixa clar que som un municipi separat i em fa plantejar diverses preguntes:

• Aconseguirà algun partit “llorencí” aferrar a Son Carrió? Ni Més, ni Junts, ni PP, ni PSIB ho han aconseguit per ara.
• El dia que es retiri en Mateu  de la política (no gos posar data…), si el substitueix al capdavant del partit un llorencí o llorencina, aguantarà la força a Son Carrió? Igualment… si posen un carrioner que no sigui tan carismàtic com en Mateu, aguantarà l’embranzida? En  resum, Gisca és un partit “de marca”, com puguin ser PSIB o PP, o és més bé personalista? Reflexions que per ara queden a l’aire…

5. VOX I LA PUBLICITAT

A pics la política és com la publicitat. No sempre guanyen  o “venen” les idees dels partits, sinó que depenen, com el productes, de la publictat que se’n dóna. Ho demostra el fet que VOX hagi tret diputats al Parlament de les Balears amb Jorge Campos de líder. Aquest senyor feia ja unes quantes eleccions que se presentava sota altres sigles amb exactament les mateixes idees anticatalanistes i centralistes que Vox amb resultats pèssims.   En canvi ara ha mudat de marca, però no de d’idees (aquí cal dir que almanco ha estat coherent, no com altres), i ha estat capaç de fer-ne tres. L’explicació és clara, no? La publicitat ven!