“Jo enguany no la correré, no estic en forma”; “jo tenc una xxxxxxxx (afegiu-hi dues paraules en un espècie de llatí impronunciable) i em vé just-just caminar”; “a mi m’han d’operar la mateixa setmana”; “jo tenc unes noces (o comunió,o bateig); “tenim un sopar familiar”; “jo d’ençà la de l’any passat just he anat a córrer dues o tres vegades i no aguantaré”… i així una llarga llista d’excuses que no et canses de sentir des de dos mesos abans, fins a la mateixa setmana de la cursa.
Tot canvia el dia de l’assaig de la cursa, el dilluns de la mateixa setmana, sembla cosa de bruixeria:
– Comences a veure a Strava que aquell que no estava en forma sense més ni manco marca uns temps estratosfèrics.
– El que tenia la dolència llatina sense més ni manco el veus apuntat dels primers a la cursa.
– El qui l’havien d’operar, o el metge li ha dit que no feia falta o li han postposat a la setmana de davant.
– El de les noces diu que li bastarà el forat que hi ha entre la missa i el sopar i que també hi pot córrer.
– El que té el sopar familiar, si és a ca els pares li perdonaran tot, si és a ca els sogres, per molt bé que ho vulgui fer tanmateix no ho farà bé mai.
– El que gairebé no havia anat a córrer, fa un excés les tres darreres setmanes i arriba just, però també arriba.
*Tot això és aplicable a qualsevol altre esport o activitat.
Al cap i a la fi ho hem de reconèixer, córrer ens enganxa (just entenem això els qui ens agrada) i en haver acabat la cursa, quedem en el lloc que quedem, estarem rebentats, i des del mateix minuts després de creuar la meta ja començarem a fer previsions de la de l’any que ve, que arribarem amb millor forma (mentidota, tornarem a dur la mateixa cançó de l’any anterior).
Per cert, demà dilluns és l’assaig de la cursa, a les 19:00 parteixen els de la cursa llarga i una mica abans de les 19:30 la resta. TRANQUILS! què demà just és un assaig i serà una volta de reconeixement, tira-tira.
LA CURSA ÉS DISSABTE! i si encara no hi estau apuntats (podeu apuntarvos-hi aquí) no sé que esperau.
Ah, i sobretot recordar que el que importa és participar… una cosa que tothom diu però que gairebé ningú ho pensa 😂😂😂.
Tranquil Sera jo la correré. Procura no deixar-me molt malament.????
Tranquil, Pau. No estic gaire en forma ????
Deia una amiga meva que “quan prepares una cursa és com quan estàs embarassada. Quan estàs embarassada tot lo dia veus dones embarassades i quan prepares una cursa tot lo dia veus gent que corr” ????????????.