La vaig escoltar per primera vegada a dins d’un Peugeot 505 (un cotxe llarguíiiiisim pels temps que corrien) d’un familiar meu que gairebé sempre escoltava en Joaquín Sabina i que entre una de tantes cintes hi tenia la col·laboració que aquest va fer amb diversos cantautors, entre ells el sempre irònic i de veu profunda Javier Krahe.
Llavors jo no sabia res del significat d’aquella cançó, que retreia des de les pròpies files del PSOE diverses actuacions que havia portat a terme el partit des del govern i que fins i tot li va costar als seus autors la censura televisiva d’aquest concert.
Més enllà d’aquest significat el que em va atreure va ser la constància del ritme de la cançó i el llenguatge que s’hi feia servir, sempre emprant l’infinitiu dels verbs, llenguatge que erròniament i per menystenir-los s’atribuïa als indis de les pel·lícules de l’oest tan famoses durant les dècades anteriors a la cançó. També sobtava el fet d’emprar com a instrument musical una murga (també conegut com a mirlitó o kazoo) que atorga un cert aire còmic a la sonoritat de la cançó.
*El vídeo del concert en directe té diversos talls, si voleu escoltar la cançó sencera picau el primer.