Ja que ahir em vaig oblidar de fer la meva aportació a la secció de mots perduts (el meu company Guillem m’estirarà les orelles)  almanco, si m’ho permeteu,  publicaré una curiositat lingüística. I és que l’altre dia vaig recordar un dels passatemps que els meus companys  d’estudis i jo fèiem al campus de la UIB durant la carrera de Filologia catalana, el qual era enumerar diferents maneres de dir la mateixa paraula segons el poble d’on érem (curolles típiques de filòlegs, supòs). Record anècdotes ben divertides de menjars, insults… però el que més joc va donar mai va ser el dels “carepuntats” (que els deim aquí). No sé exactament quantes ens en sortiren, però record que  ens va dur el seu temps i ens va omplir de joia descobrir tanta diversitat lingüística.

Recercant he trobat que segons el filòleg Cosme Aguiló aquest figura de les processons es coneix ni més ni manco que de 16 maneres diferents en territori de llengua catalana  (ja n’hi ha!). Aquesta polisèmia tan curiosa es pot resumir d’aquesta manera:

• CAPERUTXA: Referit al cobricap de forma cònica que duen els penitents a la processó. Segons el diccionari Alcover-Moll és el nom que solen usar per la zona de Palma i la seva etimologia és la mateixa que caperó, amb canvi de sufix, probablement per imitació de l’italià capperuccia.
• CAREPUTXA: Metàtesi (fenomen molt freqüent a la llengua: egua/euga, ganivet/guinavet, fadrí/fradí…) del mot anterior. És propi de  Campos, Llucmajor, Ciutadella segons el diccionari Alcover-Moll.
• CAPIRUTXO: Ni tan sols surt al diccionari Alcover-Moll, però és bastant evident que és una deformació de l’original “caperutxa”. Per internet l’he trobat documentat a Elx. Desconec si a algun racó de Mallorca es diu així també.
• CAREPULLA: També prové de “caperutxa” i és la manera pròpia  d’anomenar els penitents a Alcúdia, Inca, Lloseta i Montuïri.
• CAPIROTA: Denominació pròpia de Ciutadella segons el diccionari Alcover-Moll. Prové de capirot, feminitzat.
• CAREPUNAT: Manera d’anomenar els penitents més habitual a la zona de Son Servera, Artà i Sant Llorenç. Prové de de caperonat, per metàtesi.
• CAMPINORAT: Manera d’anomenar els penitents més habitual a Manacor. Per proximitat tampoc és estrany sentir-ho a Sant Llorenç. De fet, segons Alcover era una denominació  típica també de Sant Llorenç, per la qual cosa potser el nom amb els anys ha tengut una tendència diferent, tirant més cap a  “carepunat”. Seria una  variant d’encapironat, per metàtesi.
• ENCAPIRONAT: Variant que es diu a Felanitx.
• CUCULLA: Denomicació pròpia de Porreres, Petra. Vilafranca i Santanyí. Prové del llatí cuculla, mat. sign. |
• CAPUTXÍ: Seria un penitent més concret referit a un “religiós descalç de l’orde de Sant Francesc, que sol dur barba llarga, hàbit color de xocolata i capulla punxeguda” (dicconari Alcover-Moll). És un derivat de caputxa.
• SAC: Segons el diccionari Alcover-Moll només és un “vestit talar de roba grossera, usat sobretot com a hàbit de penitència”, però no surt referit a un penitent. Cosme Aguiló sí que l’hi considera. Jo també el desconeixia completament i a la xarxa tampoc n’he trobat cap referència, almanco com a penitent. Prové del llatí saccu, mat. sign
• CONFRARE: Es refereix a un membre d’una confraria. Prové del llatí confrātre, mat. sign
• CIRINEU: Segons el diccionari Alcover-Moll pot ser un “sobrenom del grec Simó que fou obligat a ajudar Jesucrist a portar la creu” o  “un home que ajuda a un altre en treballs fatigosos” (ambdós amb analogia evident amb un penitent). Prové de cireneu, ‘nadiu de Cirene’.
• CINEREU: Metàtesi de “cirineu”.
• JUEU: Com bé diu el diccionari Alcover-Moll és “un home o noi o noia que, vestits amb túnica llarga, representen el paper dels jueus de la passió en les funcions de Setmana Santa de certes poblacions”.  Prové del llatí Iudaeu,mat. sign
• JODIO:   Castellanisme de “jueu” pronunciat a la mallorquina. Ja deu tenir els seus anys ja que el diccionari Alcover-Moll ja el recull.  És un mot que també se sent dir per aquí.