1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 8

JUNY: L’EPIDÈMIA ARRIBA AL SEU  CLÍMAX

INTRODUCCIÓ 

Entram al juny, un mes on l’epidèmia arriba al seu punt més letal. Durant aquest temps  tenim  unes xifres que converteixen la pesta del vint  en una de les epidèmies més cruentes de la història de Mallorca. 

En aquest tema donarem  un cop d’ull als problemes que més preocuparen als responsables sanitaris de l’illa:  el creixement accelerat  de la mortalitat i l’expansió de l’epidèmia a altres poblacions.

1.     La mortalitat va creixent de dia en dia

Acabàvem  el tema anterior amb un final de maig on la mortalitat  creix  amb una rapidesa alarmant,el mes de juny no sols seguirà  aquesta tendència a l’alça, sinó  que la supera amb escreix. Donem una ullada a uns fets i dades que ens ho confirmen.

– El divendres, 2 de juny ,arriben a Son Servera cinc frares franciscans del convent d’Artà per ajudar  en les tasques espirituals i a la vegada alçar la moral d’un poble completament derrotat . En un comunicat que .  pocs dies després de l’arribada, envien a la Junta per fer-los present la magnitud de la tragèdia en què s’han trobat, entre altres coses escriuen “… que no pueden dar razón de los muertos, però que los oleados (extremunciats)  son: el 3 veinte y dos, el 4 catorce, el 5 quince y el 6, hasta las once de la mañana, doce”. (DCP.21/06/1820)

– Unes dates imprescindibles per seguir el dia a dia de l’estat de la salut dins els pobles contagiats són els fulls que publica diariament  la JSS amb el títol “ESTADO DE SALUD”*. He escollit el full del dia 17 de juny per ser  el primer cop en què  s’inclou   Sant Llorenç com a poble  contagiat   (DCP 19/06/1820)

Parte de ( nom de poble) del dia 17 recibido a las 6 de esta mañana

	ARTÁ	S.SERVERA	S.LORENZO
De los enfermos existenttes el dia 16 que eran	46	97	3
Pasados a convalesientes	9	2	0
Hay muertos	13	36	2
Nuevamente .acometidos	26	36	0
De gravedad	Todos	62	2
Total enfermos el  dia 17	47	96	4

*El comunicat es fa per pobles i classifica les xifres  entre homes, dones i nens

L’impacte que causa l’epidèmia de pesta dins moltes famílies fou de tal magnitud que són moltes on   gairebé  moriren tots els seus membres  Vegem dos casos ,els dos a Artà.

– Fra Domingo Nadal Tous i Massanet  va ser uns del cinc  frares franciscans d’Artà que, des dels  inicis de juny, passaren a Son Servera per ajudar als empestats. Fra Domingo, un home molt alt d’estatura, fou un gran poeta. Jaume Guiscafré  va  recollir  els seus escrits editant-los amb el títol: Domingo Tous. Entre poemes i cartes i fou publicat el 1999 per l’abadia de Montserrat. En  la pàgina nou del llibre hi ha una breu  biografia del personatge (molt interessant, per cert), en un paràgraf llegim:

“…entre els morts (de la pesta) s’hi contaren

també la mare i cinc dels germans del poeta…”

– Un altre tragèdia  familiar  la podem llegir  en una carta que el 12 de novembre del 1820 fou requisada  a Pere Massanet  pels guardes del cordó quan, de nit,  intentava traspassar-lo.

La transcripció original la vaig llegir ,per primer cop, en un article de  Antoni Picazo i Muntaner (1)  però la transcripció  que utilitzo, per fer-la més entenedora, és la que en va fer el  folklorista manacorí Rafel Perelló en un tuit del maig del 2020.

Artà,12 de novembre 1920 

(Cosina) per aquesta sabràs que tots estam bons i no hem tingut res de nou. T’enviï a dir que tens tota sa teva gent morta: na Margalida va morir dins la teva peça de terra i ta mare va morir dins les cases que tenia, i n’Antonia, ta germana, morí a Bellpuig. La de Morell és morta com en Joan. Per aquesta sabràs com han cremat la teva roba i els trastos. Sabràs que ha estat un any que es bestiar es anat de ses seves i t’enviï a dir  que sa civada que tenies sembrada i es porros d’en Toni Fuia  les s’han menjat. Aquí  sabràs com a Morell hi ha roba de n’Antonia, faràs de veure l’amo en Toni Papaió, que és majoral de Morell. Memòries de ton padrí, l’amo en Biel de les Eres.

– Per acabar aquest apartat es il·luminador aquest text de D. P.Servera (2)  on descriu la situació de Son Servera a principis  de juny.

“….la mortandad ha llegado a ser tan enorme que el día 8 de junio el número total de fallecidos  es ya de 400; lo cual ocasiona  tal alarma y confusión que se dificulta extraordinariamente la regularización de la asistencia de los atacados.”

2. L’EPIDÈMIA  S’EXPANDEIX PER ALTRES POBLES 

A finals de maig l’únic poble declarat oficialment empestat era Son Servera emperò el confinament incloïa quatre  pobles més:  Artà, Capdepera, Sant Llorenç i Manacor.

Encara que entre els serverins el nombre de morts no parava de créixer,  els membres de la Junta respiraven  un  cert optimisme. Creien que han aconseguit aïllar la pesta dins  Son Servera i  què  els pobles de l’entorn estan lliures de contagiats. El dia 2 de juny, el cap del cordó té un decret ja firmat amb l’ordre d’aixecar el confinament a tots els poble, exceptuant Son Servera.

Però hi ha un fet en què no compten i  que no sols suspendrà immediatament el decret si no que endurirà força les mesures.

 

• ARTÀ , dissabte 3 :  “Nit de dol, consternació i dolor”

 

El primer municipi que acompanyarà Son Servera en aquest tràgic camí serà Artà. Fins ara les seves autoritats sempre han negat que el poble estigui contagiat per la mateixa malaltia de Son Servera, encara que són molts els artanencs que en pateixen els mateixos símptomes.

La  nit del dia 3 de juny , on la Junta califica de “noche de luto, consternación y dolor”,  es   rep la notícia de  què el contagi s’ha estès per tot el poble de Son Servera i per “confidències fidedignes”  que a Artà  aquesta malaltia fa estralls, encara que les informacions oficials  ho neguin. Per  cartes, que han aconseguit burlar la vigilància  de l’ajuntament d’Artà, es sap que aquesta corporació falseja la  veritat amagant les malalties que es pateixen i “comet l’osadia  d’obrir la correspondencia per aturar les cartes particulars que tracten d’ella”. Fins i tot hi ha un facultatiu que es presta  a participar  d’ofici lo què, en correspondència particular, contradiu i desmenteix (Manifest de la Junta Superior de Sanitat,1820) (3)

Davant  aquest engany  la JSS pren mesures molt greus per tota l’illa: Acorda en el  acte  deixar sense efecte  l’ordre  d’aixecar la incomunicació d’Artà  i, al mateix temps, declara epidemiats Son Servera, Artà i en estat sospitós tots els altres pobles de l’illa.

 Aquest engany comportarà  la pèrdua de  confiança en les autoritats sanitàries i polítiques  municipals,  així com també en les seves justícies (agents de l’ordre). A partir d’ara, i  per   estar segurs del què realment està passant,  deleguen en persones de la seva màxima  confiança  la fiscalització de les juntes sanitàries municipals  i les seves justícies.

Quan la Junta declara a tots els pobles en estat sospitós, la inquietud que regnava a l’illa es transforma en pànic .Cada poble es converteix en una fortalesa inexpugnable defensada per partides de voluntaris  que fan guàrdia de nit i dia perquè no pugui entrar-hi  cap persona externa. A  Palma  també es fa el mateix, ja que es tanquen totes les portes de murada (exceptuant la de Sant Antoni) i anomena persones de confiança a cada barri per registres diaris a totes les cases  buscant malalts sospitosos.

Tots els pobles de l’illa queden incomunicats entre si, ningú es fia dels altres. El comerç queda completament interromput.

Aquest situació tan insostenible  durarà uns deu dies. Poc a poc es restablirà la confiança, encara que les autoritats ja no renunciaran  a tenir persones de la seva confiança situades en els llocs més delicats.

• SANT LLORENÇ, divendres 16 : Es confirma el primer cas  de Pesta.

La invasió de la  pesta a Sant Llorenç, encara que el nombre de morts i malalts era quasi bé insignificant, serà un dels fets que més va impactar  a les autoritats. 

Dedueixo  que el motiu principal   del seu llarg acordonament no fou ni pels casos sospitosos, ni per ser veïnats de pobles empestats. Sinó com a  tallafocs entre la península del Llevant i la resta d’illa. És a dir, Sant Llorenç complirà la funció de segon cordó per reforçar la seguretat de l’illa.

D’altre manera  no s’explica que un contagi tan lleu i tan controlat pogués provocar tanta  polseguera. Ja que les autoritats són conscients  que si el contagi ha traspassat el primer  cordó amb Son Servera arribant fins a  Sant Llorenç, igualment pot traspassar el cordó general i arribar a Manacor … i a partir d’aquí ja seria totalment incontrolable el brot de pesta.

• CAPDEPERA, dimarts 20: Inici del contagi.

Serà l’últim dels pobles confinats on arribarà la pesta. La seva situació geogràfica entre els dos pobles més contagiats i el mar  no dóna cap altre alternativa a la Junta més que el seu confinament des dels inicis. Les xifres de morts, respecta a Artà i Son Servera, foren molt baixes. Però si el comparem amb Sant Llorenç , que es contagien quasi bé alhora, les diferències són molt significatives.

—–

DCP: Diario Constitucional de Palma

1.Antonio Picazo “Un exemple d’ epidèmies a la Mediterrània occidental. Situació socioeconòmica i estructura de la població entorn a la Pesta del 1820 a l’illa de Mallorca”. nota nº 9

2.Servera Nebot.La Peste bubónica en Son Servera. Imprenta la Actividad  1932

3.Aquest paràgraf està extret del llibre de Servera  Nebot