1820. S’ANY DE SA PESTA. Capítol 15

1820. S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 15 – REPERCUSSIONS DE LA PESTA FORA DE MALLORCA

INTRODUCCIÓ

Fins ara hem vist les primeres mesures que prenen les autoritats mallorquines per fer front  a l’epidèmia llevantina del 1820: des del confinament que es va dur a terme,  acordonant els pobles contagiats  i a la vegada re-instaurant  aquell cordó marítim que s’ engegava sempre que hi havia risc epidèmic dins algun indret de la Mediterrània. Aquest cop no era per protegir l’illa de perill extern sinó, ans el contrari, per evitar que el contagi sortís de l’illa. Dos cordons molt militaritzats encara que amb l’ajuda de la població civil.  Continua

1820. S’ANY DE SA PESTA. Capítol 14.

1820 – S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 14. AÏLLAMENTS : separació entre malalts i sans  (2)

INTRODUCCIÓ

Seguim treballant en els mecanismes que van utilitzar les autoritats mallorquines per enfrontar-se a l’epidèmia de pesta del 1820. Vam veure com el confinament fou la primera decisió  que la Junta va aplicar, destacant, tant per la inversió econòmica com humana, el cordó sanitari militar  amb que van tancar tota la zona del Llevant. Continua

1820. S’ANY DE SA PESTA. Capítol 13

  1. S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 13. AÏLLAMENTS: separació entre malalts i sans

INTRODUCCIÓ

En aquest darrers temes  hem vist com la JSS, un cop s’adona de la gravetat de la malaltia de Llevant, decideix confinar immediatament tota la zona contagiada utilitzant una gran quantitat de capital humà i econòmic en l’organització d’un cordó sanitari militar i unes mesures molt severes per aconseguir que no s’expandeixi més enllà d’aquesta. A la vegada, re-instaura  el cordó marítim al llarg de tota la perifèria de l’illa  per vigilar en tota la costa desembarcaments clandestins i concentrar totes les entrades i sortides de vaixells al port de Palma. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA. Capítol 10

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 10- COM ES LLUITA CONTRA L’EPIDÈMIA? CONFINAMENTS

1.INTRODUCCIÓ

Un cop acabat l’estiu, encara que ben enrocats amb la pandèmia, tornem al card.cat per reiniciar la sèrie de cròniques sobre   “1820, s’any de sa pesta” que vam deixar el passat juliol. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA . Capítol 8

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 8

JUNY: L’EPIDÈMIA ARRIBA AL SEU  CLÍMAX

INTRODUCCIÓ 

Entram al juny, un mes on l’epidèmia arriba al seu punt més letal. Durant aquest temps  tenim  unes xifres que converteixen la pesta del vint  en una de les epidèmies més cruentes de la història de Mallorca. 

En aquest tema donarem  un cop d’ull als problemes que més preocuparen als responsables sanitaris de l’illa:  el creixement accelerat  de la mortalitat i l’expansió de l’epidèmia a altres poblacions. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 7 .

FINALS DE MAIG. QUINA ÉS LA SITUACIÓ ALS POBLES ACORDONATS ?

Introducció

El maleït maig ja està a punt d’acabar. L’epidèmia sols és reconeguda oficialment a Son Servera, malgrat que els quatre pobles ja estan acordonats, i han passat una vintena de dies des de la primera mort. Aquesta última setmana de maig ha pegat una forta embranzida, ja es comptabilitzen 150 morts i quasi bé no hi ha carrer ni família que no estigui afectada.

Els metges encara no han arribat a definir  aquesta malaltia que provoca tantes morts a Son Servera. Alguns contemplen que pot ser  la pesta, altres no n’estan del tot convençuts. Mentrestant el contagi va fent el seu camí. Una dada interessant i aterradora per fer-nos una idea de quina és la rapidesa en què creix la  mortalitat és comprovar com en un setmana les morts  passen  de 150 a 400. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA – Capítol 6 

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 6 

LA JUNTA SANITARIA  SUPERIOR  ES FA CÀRREC DE LA DIRECCIÓ.

INTRODUCCIÓ

Després d’haver intentat contextualitzar la situació de la comarca del llevant que es va enfrontar a la pesta,  en aquest cinquè article enllacem amb el  final del capítol 3 tot just quan la JSS ha rebut la primera informació oficial des de Son servera i  davant les xifres de morts i malalts salten totes les alarmes. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 5 (continuació) 

COM  S’INTRODUEIX  LA PESTA ?

Introducció 

Un cop vist el  context polític i econòmic  de la comarca del Llevant  ja tenim una mica més  de perspectiva per respondre a algunes qüestions a l’entorn a l’epidèmia. Sols queda fer un afegit a l’article anterior: precisar que   la majoria de la terra estava en mans  de grans propietaris, però el que predomina eren petits propietaris que amb  menys d’una hectàrea  necessiten llogar-se  com a jornalers a temps complet o parcial. Bàsicament perquè la seva propietat sols era un complement per la seva subsistència. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA . Capítol 4

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 4

COM VIVIEN ELS HOMES I DONES QUE S’ENFRENTAREN A LA PESTA?

INTRODUCCIÓ

Abans de seguir endavant amb la narració de l’evolució de l’epidèmia  crec que val la pena fer una parada i intentar contextualitzar-la ,encara que de forma molt breu, descrivint quina  era situació econòmica , política i social  dels pobles que la patiren. 

Aquestes dades ens donaran més perspectiva per analitzar i entendre moltes de les situacions per les que passaren  els pobles acordonats i a la vegada podem trobar algunes pistes que ens ajudin a respondre a moltes de les preguntes que van sorgint: Per què Mallorca ,a través de la història ,ha patit tantes epidèmies ¿Per què la pesta de 1820 va ser tan letal, sobretot a Son Servera i Artà? Com  va ser introduïda a l’illa? Hi ha uns culpables clars o va ser mala sort ? Continua

1820 s’any de sa pesta.

1820 s’any de sa pesta. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 3 (continuació)

ES DISPAREN TOTES LES ALARMES !!!!

SETMANA DEL DILLUNS 22 AL DIUMENGE 28

La Junta rep la primera informació oficial de Son Servera.

Quan ,el dimecres 24, la  JSS (Junta Sanitaria Superior)  rep el primer Ofici (document oficial) des de Son Servera, no els degué sorprendre ja que, de ben segur, els hi havien arribat, per diferents conductes, noticies oficioses i molts rumors de què a Son Servera moria molta gent. Però quan llegeixen l’annexe  amb l’estat de salut  on hi consta, de forma explícita i objectiva, el nombre de malalts i defuncions,  queden sorpresos i inquiets davant aquelles xifres. Continua

1820 s’any de sa pesta. Capítol 2. Aquell maleït maig !!!!

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 2

AQUELL MALEÏT MAIG…! 

1.NOU DE MAIG. 

Francisca Brunet, primera víctima de la pesta

Aquell  matí de maig, ara fa exactament dos-cents anys, quan els serverins senten tocar de mort, no es poden ni imaginar que aquestes campanades serien el toc de trompeta del genet de la pesta posant en marxa una tragèdia que, durant tres mesos, omplirà de dolor, llàgrimes i dol tota la península del Llevant. 

És el dimarts 9 de maig del 1820, el dol és per na Francisca Brunet que viu al carrer Nou de Son Servera amb el seu espòs, Pere Morey, i el seu fill. Tot comença uns dies abans, concretament el diumenge dia 7, quan na Francisca ja no es troba bé; en molt poc temps entra en una crisi agudíssima: molta febre i un estat de gran agitació. Van a buscar al Dr. Lliteras i aquest, a pesar de què,en un primer moment, els simptomes el desconcerten , al final no els hi  dóna massa importància ja que  ho atribueix a que uns dies abans havia caiguda d’un arbre. Continua

1820. L’any de sa pesta

1820 L’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

J. Lliteras

Introducció

Aquests dies on tots, sobretot els més majors, vivim amb l’ai al cor per  la propagació del covid-19, he pensat que és un bon moment per recordar que, ara fa tot just dos-cents anys , la nostra comarca visqué, salvant les distàncies per la intensitat i mortalitat, una situació molt semblant a  l’actual.

La por i l’angoixa durant aquells llargs vuit mesos de confinament (de finals de maig del 1820 a l’1 febrer del 1821) feren aflorar tot tipus de conflictes, tant que, resseguint els documents de l’època s’observen uns tipus de comportaments  que  aquests dies veiem com es repeteixen. Encara que el temps sigui un altre, l’ésser humà és el mateix. Continua