L’Escola de Música de Porto Cristo es va posar en marxa l’any 2000. Al principi era una escola subvencionada per l’Ajuntament, però gestionada directament per l’APIMA.
L’any 2012 es va fusionar amb l’escola de Música de Manacor i va passar a ser una Seu. La diferència és que l’ escola de Porto Cristo no és reglada i el seu objectiu és el mateix que teníem al principi: donar l’oportunitat a tota la gent del poble d’acostar-se a la música d’una manera «no professional» sense haver-se de desplaçar a un altre lloc.
Encara que no és reglada, tots els alumnes que ho desitgin i els que veuen que tenen possibilitats, els animen a seguir amb la música d’una manera més professional. En aquests cas, saben que tenen l’opció de seguir o incorporar-se al Conservatori de Manacor.
La coordinadora de l’Escola de Música de Porto Cristo és, Sebastiana Galmés, ella ens conta com que ha passat amb el curs durant el confinament, i les novetats que han preparat per aquest estiu.

Sebastiana, a l’Escola de Música de Porto Cristo com ha estat el curs durant el confinament pel Covid 19?
Durant els quinze primers dies, ja que no sabíem si això seria permanent, els professors vàrem treballar enviant feina als alumnes, però quan es va saber que això seria llarg, varem començar, tots els que podien, a fer classes online.

Quina va ser la major dificultat que us trobareu per fer classes online?
La dificultat va ser, que molts d’alumnes no podien seguir, ja que no tenien les condicions adequades. No tothom tenia ordinador ni connexió wifi. I amb els més petits va ser impossible fer-ho d’aquesta manera. Es va decidir, des de l’ajuntament que es donaria de baixa als més petits (de 3 a 7 anys), ja que el seu aprenentatge ha de ser en directe: es basa en moviment i jocs i era impossible fer-ho a través de l’ordinador.

Així, heu hagut d’adaptar les classes segons els alumnes?
Sí, les classes s’han fet de diversa manera i segons podia cadascú. Amb les classes de Llenguatge Musical s’ha fet feina a través de google classroom. El professor penjava les feines i les explicacions i els alumnes ho retornaven. També ens hem connectat, dues vegades per setmana, tots els que han pogut i han tingut ses eines. Si els pares feien feina o no estaven disponibles, era més complicat.

A quins alumnes els costat més l’adaptació?
Amb els de 8 i 9 anys ha costat més que s’adaptassin, però el grup dels més grans ha respost molt bé, inclús jo diria que han fet més feina que mai. I una cosa molt important, és que han fet molta amistat. Ens connectaven per skype i després de la classe, ells encara seguien parlant de les seves coses. Amb les classes d’instrument, la majoria de professors hem fet classes a través de l’ordinador o telèfon.

Heu enviat també vídeos als alumnes?
Sí, un altre sistema ha estat enviar vídeos o àudios als alumnes perquè escoltassin les peces que havien d’interpretar. També els alumnes ens enviaven la seva interpretació i la corregíem. Aquest mètode l’hem emprat sobre tot amb persones adultes o nins petits. En el meu cas, mai havia gravat tantes peces i fent tants de «tutorials». Ha estat una experiència diferent. Així i tot, hi ha hagut alumnes que no han volgut continuar, ja que els hi feia falta el contacte directe amb el professor. Ha estat tot molt complicat.

Pel que respecta als alumnes han col·laborat gravant vídeos ?
Des del primer dia del confinament hem animat a tots els alumnes a gravar vídeos per penjar al nostre facebook, i han respost molt bé. Ha estat una manera de què estudiïn i vegin reflectit el seu esforç. Inclús hi ha hagut una competència entre ells que els ha animat. Pràcticament cada dia hem anat penjant vídeos de tots els instruments, inclús de cant. Aproximadament hem publicat al facebook una seixantena d’interpretacions: tant de nins petits (a partir de 5 anys) com d’adults.
Ha estat complicat pels professors aquest sistema de treball?
Pels professors ha estat complicat al principi, ja que molts hem hagut d’adaptar-nos a les noves tecnologies que no teníem acostumades i hem hagut d’estudiar, mirar vídeos de YouTube o consultar amb altres. Hem comprovat que és molt més complicat així que en directe. I no parlem del contacte humà. El so d’un ordinador no podrà suplir mai el del directe.

Heu fet muntatges musicals durant el confinament?
Sí, hem fet dos muntatges grossos, una amb el grup dels petits i l’altre amb el grup del Llenguatge Musical. Es tracta de dues cantates que teníem previst fer pel fi de curs. «Història d’un pentagrama» de C. Amat i «La clàudia sol té un do» d’Antoni Miralpeix. I per acabar el curs estam fent un muntatge de fotografies. Hem recopilat totes les fotos que hem pogut, sempre respectant la decisió dels que no han volgut participar. Hem pensat que al manco quedarà un record dels alumnes que han continuat fins al final, inclús amb aquestes circumstàncies, el que és d’agrair.

Ja tancareu el curs enguany?
El curs sí. Per altre banda, l’escola de música seguirà oberta durant el juliol i agost. Aquesta iniciativa no s’ha posat en marxa degut a la situació que hem viscut, sinó que era una idea que ens rondava feia temps.

Com és aquesta iniciativa i quins són els seus objectius?
Son uns tallers d’estiu que tenen doble objectiu: Per una banda, oferir als alumnes (tants petits com grans) la possibilitat durant aquests dos mesos, de provar l’instrument o instruments que els faci més il·lusió i per altre banda, també, per poder repassar durant l’estiu o reforçar el seu aprenentatge.

Han tingut bona acollida els tallers?
Si, ja han començat hi ha bastanta gent, el què demostra que la música i el contacte amb els professors els hi ha fet falta durant aquests mesos de confinament. Aquests tallers es fan a la mateixa escola i amb totes les mesures de seguretat. També proporcionam els instruments gratuïtament perquè puguin assajar a casa, mentre duri el taller. L’Ajuntament ens ha deixat seguir emprant el local durant l’estiu i està organitzat per l’Apima.
Imatges actuació dels alumnes de l’Escola de Música de Porto Cristo al Nadal de 2019.