Qui no es cansa, alcança
Significa que aquell que és persistent aconsegueix allò que vol.
Les referències que mostra Barbara Sagrera en el seu “Corpus…” orienten la persistència a raons amoroses, tant la recollida a la rondalla “Na Dent d’or” (Qui no es cança, alcança. He començada a cercar aquesta al·lota, i o l’arribaré a trobar o cauré) com la recollida en el Cançoner Popular de Mallorca (Oh ramallet vertader!/ En tu tenc la confiança: / si el qui no se cansa alcança / segur que t’alcançaré).
Després d’algunes referències al refranyer, citades en anteriors entrades, referides al conservadorisme (recordi’s aquella tan popular de “Qui barata es cap se grata”) i a l’immobilisme, voldria ampliar la mirada, posar en valor i orientar la transcendència del refrany que avui es presenta, a tots els àmbits de la vida.
Des de la psicologia, i més concretament analitzant els factors d’autosabotatge de Stenberg, se’ns mostra el camí del benestar i un dels factors a considerar és precisament la perseverança, la persistència en aconseguir aquelles metes realistes que hom s’havia proposat.
El podem posar, idò a la llista dels refranys a considerar!