Una grafia i un so ben singulars. La reducció del foc de llenya a les llars provoca que el concepte i el mot vagin desapareixent .
Aquesta mica de sutja de la imatge va caure ahir de la xemeneia, tant de bò el refranyer fos encertat i sigui senyal de pluja.
El DCVB, entre altres, mostra:
SUTJAf. o SUTGE m. (ant. escrit també suja).
|| 1. Substància negra, dividida en partícules finíssimes, que prové de la combustió incompleta de les matèries orgàniques i que es diposita en les parets interiors de les xemeneies i canonades de conducció del fum; cast. hollín.
|| 2. Morques de la roda del carro (Urgell).
Refr.
—«Quan s’encén la sutja, senyal de pluja»; «Cau sutja, és que sent pluja»; «Quan lo sutge s’encén, senyal de neu»: es diu perquè hi ha la creença que encendre’s la sutja del fumeral és senyal que ha de ploure.
Var. form.: sutza. N’hi ha que vendrien son pare y beurien sutza, Roq. 15.
Fon.: súʤə (Camprodon, Empordà, Garrotxa, Manresa, Vallès, Barc., Tarr., Valls, Sta. Col. de Q., Mall.,
Aportació de Caterina Pons
A Sant Llorenç també se diu “teranyina”
Sutge del fumeral (Manacor, St. Llorenç des C.); cast. hollín.
Gràcies, Pedro.