El divendres dia 27 de novembre, Antoni Sanso Servera, comissari de la Mostra d’Art Contemporani de Sa Màniga, va oferir una interessant xerrada sobre «L’Art contemporani i el seu mercat», com a cloenda de la mostra d’Art Contemporani que ha estat oberta el públic del 25 de setembre el 28 de novembre. La xerrada fou un èxit hi assistiren més de 50 persones i es respectaren tots els protocols de seguretat establers degut a les actuals circumstàncies ocasionades per la Covid-19.
Sanso, fa més de 30 anys que segueix el tema de les arts plàstiques, i amb el temps ha assolit nombrosos coneixements i és un expert en art contemporani, tant a nivell institucional, com privat. Seguidament oferim una mostra dels punts més interessants de la xerrada,i felicitam a Antoni Sanso, per l’èxit de l’exposició i de la xerrada.
«L’Art contemporani i el seu mercat» Les mirades i reflexions que avui podem realitzar sobre l’art contemporani són moltes i diverses però també és cert que és difícil parlar d’art sense tenir en compte la part econòmica que l’envolta.
Avui cada artista utilitza els més variats recursos per expressar el que desitja, per mi una obra d’art és un objecte que incorpora un significat, que pretén estimular el nostre pensament i la nostra imaginació.
L’art contemporani desconcert a molts que ho troben difícil, descarat, arbitrari, lleig… però mai no havíem trobat tants d’articles i opinions que ens aproximin a ell o simplement ens donin informació. Dins l’economia que ens movem, economia de mercat, la producció artística, així com tot el que l’envolta i la fa accessible a un comprador, constitueix un negoci que mou molts de doblers, no sols des de la perspectiva de l’interès privat, sinó també des del punt de vista dels interessos públics, com és la conservació i l’augment del patrimoni artístic i cultural.
Allò que determina el valor d’una obra d’art depèn de molts de factors, especialment n’hi ha un de molt important: el de la moda. Els artistes saben molt bé el paper decisiu que el mercat de l’art té en la difusió dels seus productes, per això encara que la producció es trobi en mans dels artistes, aquests necessiten de mitjancers per fer arribar el seu producte.
Moltes vegades els artistes són notícia, no tant per les noves lectures que els crítics fan de la seva obra, o per la particular visió del món d’aquesta, sinó per les xifres rècord que estan assolint al mercat internacional. Hi va haver un temps en que les obres d’art s’admiraven, ara, el que deixa bocabadat són els preus que cotitzen.
Qui marca les regles del joc en aquesta competició són les grans galeries internacionals i els nous estadis on s’aconsegueixen els rècords mundials són les subhastes i la millor propaganda per aquestes cases de subhastes són els records d’adjudicació que s’aconsegueixen a les seves sales. Una ullada a les vendes de les subhastadores mundials revela que les dues primeres, Sotheby’s i Chistie’s gairebé estan empatades i es nota una pujança de cases de subhastes xineses on artistes xinesos estan batent records amb xifres astronòmiques per damunt els 5 milions d’euros demostrant la importància d’aquest nou mercat.
El mercat de l’art, tal com avui el coneixem, és una organització perfectament integrada dins el sistema capitalista, és un element més que reforça el sistema i la diferenciació social existent. Encara que pot semblar de gust dubtós parlar de preus i demanda quan es comenta la situació actual de l’art és inevitable.
La carrera d’un artista, abans o després haurà de passar comptes amb el mercat. El desenvolupament d’aquest ha estat i és criticat des de moltes parts, inclús pels propis artistes, que s’han beneficiat o esperen beneficiar-se d’aquest. Així la creació artística és presonera del mercat però també això pot ser un estimul per la creació artística.