Avui, 12 de febrer, celebram la festivitat de santa Eulàlia de Barcelona. Hi ha una altra santa Eulàlia ( la de Mèrida) l’onomàstica de la qual es celebra el 10 de desembre.

El nom d’Eulàlia prové del grec i significa “la que parla de manera eloqüent”.

Segons la tradició visqué a Barcelona entre els segle III  i IV durant les persecucions de l’emperador Dioclecià. Va ser martiritzada per defensar la seva fe. La ciutat de Barcelona la té com a copatrona, juntament amb la Verge de la Mercè. A Eivissa hi ha una població i un riuet que duen el seu nom i a Palma, amb aquest nom, hi trobam una possessió al camí vell de Calvià.

Hi ha dubtes més que raonables de què es tracti d’una figura llegendària, fins i tot d’una adaptació de la història de Santa Eulàlia de Mèrida que visqué al segle IV en temps de l’emperador Dacià.

L’any 2004 fou retirada del Martirologi romà, el llibre oficial dels sants, màrtirs i beats de l’església catòlica i passà a ser venerada com a una santa tradicional.

Els pagesos prenien per referència el santoral a l’hora de fer les labors del camp. Així podem trobar que:

“Per santa Eulàlia sembra patates” (Si no les has sembrades per Sant Antoni).

“Per santa Eulàlia, talla la canya”.

“Santa Eulàlia assolellada, collita de vi assegurada” i

“Si sembres per santa Eulàlia, bon gra i bona palla”.

(Les imatges que il·lustren aquest escrit són de barcelona.cat).